Y como el dictador perdió unas elecciones

et_mugabe_010420084.jpg
_

Entretingut el tema de Zimbawe, m’he esperat a escriure perquè ben bé no sabia com plantejar el tema. Ara, molts dies després del dia de les eleccions, i encara sense saber els resultats oficials, ja podem començar a entendre algunes coses.

La primera és que quan ets un dictador, cal deixar les coses atadas y bien atadas, sinó et passa com a Mugabe, que va i perd unes eleccions havent massacrat a l’oposició i tenint el recolzament de l’exercit. Per tant, un punt zero seria la valentia d’aquells ciutadans que han anat a votar i han expressat realment el que volien, casualment aquells als que els hi hem d’ensenyar democràcia països com el nostre, on el dictador va morir al llit. També es demostra que els dictadors no deixen de ser el mirall d’aquells que el recolzen, sense ells cauen com a mosques.
De totes formes, l’opisició no m’inspira confiança, basant-se en un 6% dels vots va declarar-se guanyadora de les eleccions. De fet, l’únic que manté cert control en el país és la policia i l’exercit, i això no és una bona cosa, mai.

El silenci de Mugabe jo l’interpretava més com una negociació interna que com un intent de manipular dades. De fet, estava llegint a El País una molt bona reflexió similar de Pere Rusiñol. És cert que si no s’ha pogut manipular i aturar el resultat electoral, ara ja és completament tard. De fet, Sud-àfrica, el gran germà de la zona, està tenint un paper important en aquestes negociacions internes, que ves a saber que estan donant a canvi al dictador per que deixi el poder. Serà quelcom semblant a Xile?

A mi em sembla que no, penso que la situació és realment desesperada per tots. Tant per a l’oposició, com per a Mugabe, com també per al propi exercit. Zimbawe està a un petit pas de caure en la bancarrota, no només pel 1000% d’inflació, que ja seria motiu, sinó perquè ara mateix no tenen ni tan sols diners suficients com Estat com per fer una segona volta d’eleccions.

Per tant cal una sortida negociada i sobretot ràpida a tot plegat, però per damunt de tot maquillada i que sembli un procés democràtic, ja que el país necessitarà bojament diners i ajuda exterior no per recuperar-se, sinó per sobreviure, i això ho saben tant els opositors com els afins al règim.

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *