Necessite que torne ja lo fred, no aguante més la calor. L’estiu està començant i estic deprimit, el maleït estiu que any rere anys me deprimeix. En plena època d’exàmens estic depre, si mira, sóc així, no tinc ganes de fer gran cosa, per no dir res, només intente fer passar lo temps, estava esperant als primers exàmens per intentar reaccionar, però ni així. Demà intentaré marxar de cap a alguna cel•la, avore si així.
Estava fa una estona mirant a lo cel, realment estava bonico, feia molt de temps que no me fixava en ell, havia oblidat el seu color blau penetrant, la seva atracció. He cercat de nou, com en els vells temps, les estrelles de l’esperança, només hi havia una.
L’estómac me torna a matar, al igual que estos maleït nervis que no paren de fer-me mal. Me sent tan ofegat en les meues pròpies llàgrimes que no veig més enllà, realment estic abatut i cansat, el problema és que per més temps de descans que me prenc no hi ha un moment en que note que me refaça lleugerament.
Definitivament estes coses no passen amb lo fred.
