Permeteu-me que parle un poc de korfbal. Sé que estos dies tots esteu rebent per part meua massa troncada sobre el tema, però arriba la fi de la temporada i les valoracions i les situacions canvien.
Qui m’anava a dir fa 5 anys que podria ara escriure sobre com ha finalitzat un nova temporada de la UKSA. Aquesta cinquena temporada ha estat un poc diferent, ho he d’admetre. Diferent en el sentit de que ha estat la que he iniciat amb més ganes i he acabat amb més disgust.
Al setembre, quan va començar tot eren bones vibracions, aquest any sí, pujarem, trencarem i ens desenvolupament d’una vegada per totes, hi ha gent a l’equip que s’ho val de veritat i som una pinya que val la pena de cuidar. Al juny tot és sentir-se defraudat i trait, desitjant que acabe tot d’una vegada, veient com la meitat dels que consideraves amics teus abandonen sense més i tornant a quedar en situació d’orfenesa.
És curiós també com canvien les coses. Al setembre pensava que este era el meu darrer any, tot anava bé i a l’any següent podria dedicar-me a l’estudi i a escriure, coses que me venien molt de gust, sabent que deixava al club en bones mans i dirigit cap a l’èxit. Al juny veig com ara he de fer la carrera en un any extra per manca de temps, veig com lluny de poder deixar-ho m’he de ficar el club a les esquenes i tirar-lo endavant.
Però tot no és victimisme, ni molt menys, al costat del sentiment de traidoria total i el mal al cor tinc il•lusió per iniciar un projecte molt més modest però proper. Nova gent treballant dins del club aportant coses noves, molts joves jugadors nous prominents de la mateixa Sant Adrià i dos equips infantils lligats i llestos pel sac. Aquesta és la presentació d’un nou projecte que ara es presenta, on el sistema de la centralitat guiada ha passat a millor vida i les xarxes estan fent les seves aparicions.
Són moltes les idees i les coses a fer, els nous jugadors a conèixer i fer amistat amb ells i sobretot les ganes de fer del korfbal i de la UKSA quelcom habitual i part de la pròpia Sant Adrià. Serà llavors quan per fi, podré marxar amb el cap ben alt i amb la tranquil•litat a l’esperit.
Tots aquells que ara han traït i que s’omplen la boca parlant a les esquenes lo temps els hi posarà en el seu lloc, tal i com ara ho estan tots aquells que fa dos anys també ho van fer.
