Un front litoral per repensar

xemeneie2

Si tenim un debat candent i etern a Sant Adrià és el tema de les 3 xemeneies que ocupen el nostre front litoral. Som una ciutat post-industrial, on hem anat guanyant espais a les antigues fàbriques. El Coloso, la Celo, o can Baurier són clars exemples, així com d’altres zones on encara perduren petits tallers i industries com als carrers horitzontals de Sant Joan Baptista o a la zona nord antiga de la ciutat. Evidentment ja no parlo dels polígons con Montsolís que encara funcionen amb més o menys rendiment.

Però potser, el cas de les tres xemeneies és el més notable, i enorme, de tots. Aquests dies ha reviscolat el tema i l’Ajuntament ha organitzat unes reunions (o reunió més ben dit) per informar a la ciutadania sobre els plans previstos en la zona. Els darrers mesos diferents diaris es feien resó d’iniciatives obertes en la zona, que al final han resultat no ser certes. La xerrada de l’Ajuntament on vaig anar no va aportar gran cosa, es va explicar el procés tècnic-burocràtic i certificar que no hi ha cap projecte en marxa ni perspectiva del mateix. El que sí tenim tots els ciutadans de Sant Adrià és un marró considerable.

Les tres xemeneies suposen un repte de manteniment gegantí, una xemeneia de fet, ja té esquerdes, i evidentment, a ningú se li escapa que fins i tot per canviar la bombeta vermella cal un grup especialitzat per fer-ho, no podem mobilitzar a la brigada habitual de l’Ajuntament, etc. Llavors, quin futur li espera a tota la zona? Pel que vaig mig entendre de la xerrada, és simplement intentar trobar algun inversor que vulgui fer quelcom en la zona, i molt em temo, que el “negoci” estarà en la construcció de pisos en la zona on abans estava Procolor, i equipaments a l’altra banda.

xemeneis1

Sant Adrià és una ciutat amb greus reptes urbanístics com ara un riu, una ronda, una autopista, etc, que fan que molts barris no tinguin continuïtat urbana, i de retruc, la continuïtat urbana sí que existeix però amb municipis diferents, com Badalona (al nord) o Santa Coloma (a l’oest). Per tant, la xerrada com el tema de les tres xemeneies en general em provoquen més preguntes que respostes, aquí intento sintetitzar algunes d’elles:

  • Som capaços de construir una ciutat cohesionada socialment si anem construïm barris aïllats els uns dels altres amb barreres arquitectònics com una via del tren?
  • Quins recursos municipals (i per tant de tots) seran necessaris per mantenir aquestes tres xemeneies?
  • Continuarem amb el mateix model d’especulació urbanística?
  • Que farem amb el camp de futbol i pavelló? Dos equipaments que poden ser de primera i que funcionen de forma consolidada?
  • A nivell sanitari, quin riscos comporta no ja l’enderrocament, sinó manipular una zona amb tants elements tòxics com l’amiant?

La conclusió és simple: tenim (ajuntament, ciutadans, partits, associacions… tots!) un bon marron amb el nostre Front Litoral, però que a la vegada, és potser una de les millors oportunitats per a la ciutat, ja que representa poder iniciar un procés urbanístics d’obrir la nostra ciutat al mar, i recuperar un espai que pot representar un munt d’espai físic per equipaments públics i de serveis de primer ordre, així com gaudir de més platja, amb les oportunitats a nivell de turisme i per tant econòmiques que es podrien obrir en la zona. És evident que tot plegat té riscos, però estic convençut que amb plantejaments adequats aquest “marron” el podem convertir en un motor de transformació per a la nostra ciutat.

Cal posar-se a treballar.

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *