Un dia cualquiera

La democràcia és com una parella, cal vigilar-la i donar-li vitalitat dia sí i dia també perquè és quelcom meravellós, per això el dia d’unes eleccions és el dia en que realment hem de demostrar perquè és una festa de la democràcia.

Hem d’actuar com a veritables ciutadans i ciutadanes. Jo per exemple, de bon matí aniré a votar amb l’avia. De fet votarà ella, jo només l’acompanyaré amb el cotxe, per a que així li sigui més fàcil anar a votar. Després d’esmorzar amb ella, cap a Terrassa a jugar a korfbal, perquè lo cortes no quita lo valiente, i anar a votar no significa deixar de fer els teus aficions el mateix diumenge, hi ha temps per a tot.

Quan acabi el partit, que segur que guanyarem, cap a casa a dinar en família, i tot bon punt acabat a votar els tres junts, com hem fet sempre, fins i tot quan jo no podia fer-ho ja els acompanyava i ficava el sobre a l’urna.

A la tarda ja he quedat amb un bon amic, en Fran, al que vaig acompanyar la primera vegada que va votar, li feia una mica de por, ara ja és una tradició que anem sempre junts, d’aquesta manera després tenim una molt bona excusa per fer unes cervecetes i parlar d’altres coses.

Durant tot el dia, amics i familiars ens truquem entre nosaltres, amb alegria, dient si ja he votat, si sembla que anirà molta gent, que avui serà un dia història. Curiosament, l’alegria i energia que li fotem a la cosa és contagiosa, perquè a cada elecció sempre diem que aquestes seran històriques, és un dia especial.

A la nit a gaudir del recompte, amb l’ordinador encès actualitzant dades cada minut, mirant poble a poble, rebent i fent trucades predint resultats i fent comentaris.

Resultats, formatgets, estadístiques, l’orgasme de la nit, els discursos de victòria, de derrota encoberta en victòria. Anar a dormir a les 5 de la matinada després d’haver mirat resultats poble a poble.

Un dia rodó, un dia rodó per a mi com a ciutadà i per a la democràcia.

Per això avui hem d’anar a votar, fem el somni de la llibertat plegats!!!

Els altres han dit

  1. Carles Plaza 12 març 2008
  2. antoni 12 març 2008

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *