Tinc un somni… la Copa Àfrica!

Aquest article sona millor amb aquesta cançó

Nota: Aquest article va ser escrit el 21 de Gener del 2008, i guardat en el fons d’alguna carpeta oblidada del meu ordinador. El vaig publicar el 28 de desembre del 2008. Ara, amb motiu del mundial, penso que es força interessant “rescatar-ho” del fons del bloc.

Cada vegada que visito el Camp Nou, suposo que per la seva grandiositat, o potser pels sentiments que tota aquella gent cridant i xalant em transmeten, començo a pensar coses rares, i és que entre corner i corner, emocions i records retrobats se’m venen al cap. Més concretament, al fer un gol, i veure com un jugador alçava la seva samarreta per celebrar-ho, em va venir al cap una de ben gran.

En 1961 el jove Patrice Lumumba aconseguia la independència del que fins aleshores havia estat la colònia anomenada Congo Belga, i era escollit com a primer ministre de la República Democràtica del Congo. Aquest personatge, és sense cap mena de dubtes dels més importants en el procés de descolonització africà, símbol vivent dels anhels i esperances de tot un continent usurpat constantment, exemple de llibertat i esperança en un futur millor i lliure.

De la mà de Bèlgica i Estats Units, Joseph-Desiré Mubutu va acabar en pocs anys amb aquest somni de llibertat de l’antiga colònia, amb un cop militar va instaurar una de les dictadures més cruels que es recorden, si el nazisme us va semblar cruel, aquest no tenia ni punt de comparació.

Estem parlant del període que va del 1965 al 1997, un regnat de terror increïble, on Lumumba va ser detingut i afusellat per traïció. Encara tinc clavada en la retina aquelles imatges de Lumumba lligat en la part darrera d’un camió, i un soldat obligant-li a menjar un tros de pa, i ell amb la simple dignitat que li restava, ho rebutjava.

Laurent-Désiré Kabila amb un altre cop militar va derrocar a Mubutu, però ja se sap, en Àfrica no hi ha dos sense tres. Va esclatar la que s’ha anomenat Guerra Mundial d’Àfica, o Segona Guerra del Congo. Fins a la data ha estat la guerra que més vides ha costat després de la Segona Guerra Mundial. Tropes de Zimbadwe, Angola, Namibia, Xad i Sudan van ficar les seves ungles en un país, que és, el major productor de matèries primes necessàries per produir aparells mòbils. D’aquí el veritable interès per la zona.

Kabila va ser assassinat, i el seu fill, Joseph Kabila va prendre les regnes del país. Va aconseguir aturar la guerra civil i internacional en que es trobava el país, gràcies en part, de l’ajuda de les forces internacionals i de les maniobres de tot tipus que va fer per aconseguir la pau.

Al 2006 es van celebrar eleccions democràtiques, de fet les seves segones eleccions des del 1961. Va guanyar Kabila, amb el 45% dels vots. Es desencadena una nova guerra civil en el país, però aquesta vegada les forces de la EUFOR i de la MONUC es posen entre els uns i altres, i aconsegueixen mantenir per instants, la pau. Quan durarà la democràcia al Congo?

Futbol i sentiments, sentiments i futbol. Penso en el Camp Nou quan veig una estelada davant meu, i de cop, pensava en la Copa Àfrica de Futbol, millor, en el Mundial, i penso en com m’agradaria veure un dia a la República Democràtica del Congo en un mundial. No són pocs els grans jugadors que han sortit d’aquest gran país: Steve Mandanda (Olympique de Lyon), José Bosingwa (Oporto), Anthony Vanden Borre (Fliorentina), Cude Makélélé (Chelsea), Fabrice Muamba (Birmingham City), Gaby Mudingayi (Lazio), Émile y Mbo Mpenza (Manchester City y Anderlecht), Péguy Luyindula (Lyon), Blaise Nkufo (Twente), Ariza Makukula (Sevilla)… i tants i tants altres…

Només pensava una cosa, un somni, una imatge que em va fer somriure com un idiota… m,’imaginava a la selecció del Congo, en un mundial, jugant front Alemanya, Brasil, Anglaterra o Itàlia… que marcaven un gol, el gol, i s’abraçaven tots com bojos, que cridaven i saltaven, que s’aixecaven la samarreta, i que apareixia una dedicatòria, no al seu fill, no a un déu, no al públic ni un amic, sinó una dedicatòria a

PATRICE LUMUMBA

Jo ja em podria morir…

Els altres han dit

  1. LaNdErX 6 juliol 2010
  2. Velecito 6 juliol 2010

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *