Aprofitant aquests dies la intervenció a Líbia, i les desenes de teories de la conspiració que sorgeixen per les ments intrèpides que tinc pel facebook, o que simplement he pogut llegir als diaris, he pensat en fer una entrada amb una mica d’humor, però a la mateixa vegada interessant. Més aviat podria ser un petit experiment.

I si apliquem les 10 estratègies de la manipulació de la societat a través dels mitjans de comunicació de Noam Chomsky a la intervenció de Líbia? El resultat serien 10 causes realment manipuladores per a la guerra, i per tant, donarien en major o menor grau certesa a tots aquells que les defensen.

Anem a fer aquest petit experiment a fi de  conèixer quines causes ens sonen “familiars” i quines no:

1. L’estratègia de la distracció. La intervenció militar a Líbia s’ha dut a terme per desviar l’atenció del públic dels països occidentals dels grans i profunds problemes que tenen, com ara l’atur, la crisis econòmica en general, el desastre en seguretat de les energies nuclears, i fins i tot (per als de dretes) la crisis de valors de la societat actual. A més, França ha estat líder en tot plegat per la proximitat de les eleccions en aquell país, i la caiguda de popularitat de Sarkozy, en Alemanya, la no intervenció es veu també en clau electoral per part de Merkel.

2. Crear problemes i després oferir solucions. Els països occidentals han deixat avançar als exercits de Gaddafy fins al punt de que la no intervenció significava l’aniquilació de l’oposició rebel per complet. Els països occidentals han hagut d’intervenir donant solució a aquesta situació extrema de la que ells, per suposat, no tenen cap mena de culpa.

3. La estratègia de la gradualitat. Certament, la OTAN i Estats Units no volen només crear una zona d’exclusió, el que volen és dominar un nou país petrolier, i concretament, situar a algú de la seva corda en el capdamunt, que garanteixi sucosos contractes a les empreses occidentals. Primer una petita intervenció, després la invasió, i posteriorment el protectorat occidental similar a Afganistan, però aquí ben fet. Tot plegat s0′enmarca en la estratègia d’anar conquerint país per país el món àrab, i així dominar el món.

4. Estratègia de diferir. De nou, la situació dels rebels era totalment inacceptable, els drets humans no s’estaven acomplint, i les matances sanguinàries eren el pa de cada dia. Els rebels estaven a punt de sucumbir, i calia la intervenció internacional. És una operació “dolorosa i necessària” perquè de cap manera el món civilitzat pot estar davant d’aquesta barbàrie sense fer res. Potser no és la millor manera de fer les coses, però és la única possible arribats a aquest punt.

5. Dirigir-se al públic com criatures de poca edat. Gaddafy malo, rebeldes buenos. Debemos ayudar a los rebeldes, aplastamos a los malos.

6. Utilitzar l’aspecte emocional molt més que la reflexió. El món occidental havia d’intervenir, les imatges de nens i manifestants morts, d’un dictador que està bombardejant a la seva pròpia població, un nou Neró contemporani. Les cues de refugiats que expliquen històries terribles de brutalitat per part de l’Estat. Hem de fer alguna cosa ja!

7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat. No importa qui siguin els rebels, ni tampoc el seu història i les seves pràctiques, ni tampoc el que estiguin fent en el seu territori. Tampoc val per res conèixer la realitat política del país, quin país? a sí Líbia. Per suposat ningú coneix els contractes petroliers i comercials de Líbia amb el món, ni els pactes i repactes fets durant totes aquestes dècades ne que Gaddafy era un “amic”, perquè ho era i ara no?

8. Estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat. Està de moda atacar països àrabs, són tan pobres i tant subdesenvolupats, necessiten la nostra ajuda. Per cert, Líbia està al costat d’Iraq oi?

9. Reforçar la autoculpabilitat. Els europeus no vam demanar ajuda contra Hitler? No se’ns reclama a la comunitat internacional intervencions en casos de genocidis? No s’acusa de falta de lideratge a Europa en termes militars? No es parla de la defensa dels drets humans contínuament i de com les potencies no els defensen? Sense acció no es pot fer res!

10. Conèixer als individus millor del que ells es coneixen. La gran part de la població s’empassa qualsevol cosa. Com les armes de destrucció massiva, la Patriot Act, la lluita contra el terrorisme, la maldat de Ben Laden, la guerra d’Iraq, Afganistan, etc etc etc. De fet, se’ls hi refot tot plegat mentre tinguin un plat de sopa boba, programes de cotilleo i una nova edició de Gran Hermano.

I ara que em acabat… quines són per vosaltres les causes i estratègies que us semblen que més s’ajusten a la intervenció militar? Podem aplicar l’esquema de Chomsky? Se m’anat la castanya?

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Catalans contra Napoleó
• Conversant sobre la crisis de Grècia
• Oxi! de nou…
• Haití no és Badalona

Gemma: l’Anna m’està explicant un pique amb un noi que li sembla bé el que ha passat a Grècia, amb els tres morts inclosos, i la seva indignació de pacifista em fa molta gracia

Toni:  xD Si visqués el que viuen els grecs…

Gemma: tot i així crec que té raó, és a dir, no és lícit cremar un banc amb gent a dins

Toni: no clar

Gemma: a mi ja poden cremar bancs i parlaments… però coi, no amb ciutadans dins

Toni: cremar el banc sí, la gent dins no… el problema està en que arriba un moment en que quan la gent no té res ni en tindrà li comença a importar poc o res la resta de la gent, i és quelcom que no serà la darrera vegada que passi, la culpa no és dels manifestants sinó de la situació on els han fet arribar ja que ningú té ganes de cremar gent dins de bancs, així que hi ha uns responsables clars, que són una classe política i uns bancs que han estat burlant-se de la gent durant tants de temps que al final la gent acaba explotant. El que m’estranya és que no cremin avui el parlament

Gemma: xD

Toni: i ja que està posada, m’agradaria que m’expliqués on estaven els socialistes espanyols durant els pelotazos immobiliaris o on estaven quan Zapatero es va baixar els pantalons amb la banca donant els meus diners a lladres. Si vol analitzar culpes, que comenci amb les responsabilitats dels d’aquí.

Gemma: però parlem de moral, en el moment que deixes de banda la moral deixes de esser persona, no? no és “lo moral” el que ens crea com individus?

Toni: la moral no té res a veure amb el que passa a Grècia. En el moment en que estàs desesperat…

Gemma: però si en cremar gent a bancs

Toni: la moral deixa de tenir importància, tampoc tenim tota la informació

Gemma: Gandhi

Toni: i no sabem en quines circumstancies va passar… sí, Gandhi és un exemple únic el 99.9% de la resta de la història de la humanitat ha funcionat d’una altra manera… et recordo que el nostre món actual és l’herència directa d’una tal revolució francesa que va ser de tot menys moral… així que el pacifisme i la moralitat està molt bé i m’agrada que ho intentis defensar però quan la gent no té per menjar….penses que jo em sento còmode moralment treballant del que treballo?

Gemma: si ja ho sé, sols dic que no em sembla bé, igual que no em sembla bé la guerra, ni matar en la guerra tot i que dins una guerra mates o et maten. Sols dic que en el instant que t’importa tot tan poc com a per cremar gent, és que hi ha alguna cosa que falla

Toni: en el moment en que cremes alguna cosa és que quelcom no funciona, cert. Que cremin bancs està clar que saben qui és el responsable…

Gemma: val, dons crema a consciència

Toni: de totes formes, la situació és molt fotuda, perquè pensa que a Grècia van fer el que cívicament s’esperava d’ells: vagues, protestes i…. votar als altres. Van votar un canvi de govern i ha estat just el nou govern, socialista, el que està acabant amb el poc que els hi queda. Suposo que deixes de creure en la democràcia també.

Gemma: no estic defensant el govern en cap moment, sé que és dur, ho sé perquè puc entendre el que és no tenir per menjar, quan es converteix amb quelcom social és normal que aquest malestar es converteixi amb el que justament es va convertir ahir.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• 10 mesures anti crisis de Zapatero
• El cuento de la vieja
• La crisis grega explicada de forma simple
• Oxi!

Oxi van dir el 17 de novembre de 1973 els estudiants que estaven a la universitat politècnica als soldats dels dictadors, i Oxi (o sigui, no) criden ara també.

Oxi van dir els estudiants al Govern grec que volia rescatar bancs el 10 de desembre del 2008

I oxi (no) estan dient dient avui a una retallada espetactular de benestar i d’avenços socials. Oxi diuen a l’augment d’un 23% de l’IVA i del 10% dels carburants i de l’alcohol; la supressió de les pagues extres, la congelació del sou dels funcionaris durant els tres anys vinents i allargar l’edat de jubilació fins als seixanta-set anys

Sembla ser, que només els grecs tenen el que cal per sortir al carrer i liar-la…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Conversant sobre la crisis de Grècia
• Haití no és Badalona
• ¿Que sucede en Grecia?
• Cadascú a la seva bola

Són moltes les crítiques ciutadanes que s’aixequen reclamant com potser que només estiguin arribant militars i galetes a Haití enlloc  de quantitats inherents d’aliments i ajuda. La resposta és simple, no pot arribar més.

La nostra visió occidental del món, el nostre benestar, ens fa pensar que allò és com aquí, i que els haitians poden trucar als bombers o als Mossos i aquests apareixen al cap d’una estona (per suposat aquí, sense valorar res, els criticarem per tardar 15 minuts), i que en cas d’un desastre tindrem maquines i policies ràpidament per reconstruir i garantir la seguretat, en conclusió, pensem que allà tenen un Estat tant fort com el nostre.

No ens adonem que no queda res de res, l’Estat, que abans del terratrèmol era més aviat dèbil i estava auspiciat per les Nacions Unides, ara ja ni existeix. En els primers moments de la tragèdia, l’ajuda internacional estava col•lapsada, el seu aeroport, o el que quedava, no podia admetre a tants avions, que passaven hores i hores intentant aterrar, quan ho feien, no hi havia dunes, això vol dir que ningú podia descarregar l’ajuda, i en tot cas, quan ho feien, no sabien que fer-ne ni com distribuir-la. Una vegada descarregat, l’avió no tenia combustible suficient per enlairar-se, el que feia endarrerir més als que baixaven.

Per això, ara mateix, per dur que sembli, els haitians no necessiten més galetes o barretes energètiques de la UE, ara el que necessita són milers de soldats i policies, que garanteixin la seguretat del país, els canals de distribució d’aliments, sistemes de drenatge (algun dia plourà, amb risc d’infeccions i malalties), carreteres,  i sobretot els hospitals, llavors, si que es podrà ajudar realment a que la població no mori de fam, i que els pillatges, les bandes tribals i la violència acabin amb els supervivents.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Oxi! de nou…
• Les 10 causes últimes i definitives de la intervenció a Líbia
• La sentència del Tribunal Internacional de Justícia obre les portes a la independència de Catalunya
• Tinc por a España

Situació extrema la que s’està vivint a Grècia aquests dies, molt greu. Mentrestant aquí parlem de futbol, però a Atenes milers de manifestants porten tres dies portant el caos total a la capital d’un país membre de la UE.

No estem parlant d’Àfrica, sinó d’un país similar al nostre, on el seu Govern està tancat ara mateix decidint si declara d’estat d’excepció a la capital, on hi ha hotels i botigues saquejades, desenes de cotxes cremats, partits de l’oposició sindicats i associacions civils unides liderant manifestacions davant del Parlament grec, un Primer Ministre en la corda fluixa i sense recolzament. Més de 200 ferits, i manifestants armats contra la policia.

Les fotos són increïbles, i tot, a partir de que la policia, suposadament, assassinés a un jove antisistema. El joves de tot el país estant mobilitzats, units i lluitant, amb violència, que mai és bona, però units i posats en batalla en contra del que creuen que és injust.

Està clar que encara Europa no està totalment adormida…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Conversant sobre la crisis de Grècia
• Oxi! de nou…
• Oxi!
• Les 10 causes últimes i definitives de la intervenció a Líbia