.:. Vélez.Cat .:. A ras de figa Espai virtual de reflexió i compromís. Eleccions, educació, independència…

22jul/101

La sentència del Tribunal Internacional de Justícia obre les portes a la independència de Catalunya

Sentència històrica aquesta tarda del Tribunal Internacional de Justícia, en que declarà dins de la legalitat internacional la declaració unilateral d’independència de Kosovo el passat 2009. Aquesta sentència no té cap vinculació, però si una repercussió política i legal internacional, i de fet, obre les portes a molts moviments independentistes de tot el món.

A que afecta a Catalunya? Doncs bàsicament a que amb una equidistància d’Estats Units i de la Unió Europea, el nostre Parlament podria declarar la independència de forma unilateral, i això, seria acord a la legalitat internacional, per tant, no es trencaria cap llei ni s’estaria fora de la legalitat.

14jul/105

Tinc por a España

tinc por

Rotundament no! No cal tenir cap mena de por a Espanya. Ni tan sols aquells que defensen la independència de Catalunya han de tenir-la. Siguem clars, Espanya tot i les tonteries diverses de l'imaginari català que afirmen que oprimeixen al poble català, és un estat modern i democràtic, amb les seves lleis, drets i garanties.

A més, cal recordar que Espanya no és un estat solitari en el món, és part de la Unió Europea, que es basa en el drets democràtics i les llibertats individuals. Així que tret de casos fortuïts en que es pugui acusar algú d'ofensa a la pàtria, no patirem una persecució policial ni ningú acabarà en la presó per expressar lliurement les pròpies opinions, sempre amb respecte i tolerància.

5mai/101

Oxi! de nou…

Oxi va dir el 28 d’octubre de 1940 el líder grec Ioannis Metaxas l’ultimàtum de Mussolini i Oxi (o sigui, no) criden ara els estudiants, professors i llicenciats en Grècia.

Oxi van dir el 17 de novembre de 1973 els estudiants que estaven a la universitat politècnica als soldats dels dictadors, i Oxi (o sigui, no) criden ara també.

Oxi van dir els estudiants al Govern grec que volia rescatar bancs el 10 de desembre del 2008

I oxi (no) estan dient dient avui a una retallada espetactular de benestar i d'avenços socials. Oxi diuen a l'augment d'un 23% de l'IVA i del 10% dels carburants i de l'alcohol; la supressió de les pagues extres, la congelació del sou dels funcionaris durant els tres anys vinents i allargar l'edat de jubilació fins als seixanta-set anys

Sembla ser, que només els grecs tenen el que cal per sortir al carrer i liar-la...

20gen/100

Haití no es Badalona

Són moltes les crítiques ciutadanes que s’aixequen reclamant com potser que només estiguin arribant militars i galetes a Haití enlloc  de quantitats inherents d’aliments i ajuda. La resposta és simple, no pot arribar més.

La nostra visió occidental del món, el nostre benestar, ens fa pensar que allò és com aquí, i que els haitians poden trucar als bombers o als Mossos i aquests apareixen al cap d’una estona (per suposat aquí, sense valorar res, els criticarem per tardar 15 minuts), i que en cas d’un desastre tindrem maquines i policies ràpidament per reconstruir i garantir la seguretat, en conclusió, pensem que allà tenen un Estat tant fort com el nostre.

No ens adonem que no queda res de res, l’Estat, que abans del terratrèmol era més aviat dèbil i estava auspiciat per les Nacions Unides, ara ja ni existeix. En els primers moments de la tragèdia, l’ajuda internacional estava col•lapsada, el seu aeroport, o el que quedava, no podia admetre a tants avions, que passaven hores i hores intentant aterrar, quan ho feien, no hi havia dunes, això vol dir que ningú podia descarregar l’ajuda, i en tot cas, quan ho feien, no sabien que fer-ne ni com distribuir-la. Una vegada descarregat, l’avió no tenia combustible suficient per enlairar-se, el que feia endarrerir més als que baixaven.

Per això, ara mateix, per dur que sembli, els haitians no necessiten més galetes o barretes energètiques de la UE, ara el que necessita són milers de soldats i policies, que garanteixin la seguretat del país, els canals de distribució d’aliments, sistemes de drenatge (algun dia plourà, amb risc d’infeccions i malalties), carreteres,  i sobretot els hospitals, llavors, si que es podrà ajudar realment a que la població no mori de fam, i que els pillatges, les bandes tribals i la violència acabin amb els supervivents.

Això va de: , , , , , 231 lectures No Comments
13mai/090

El Papa transmite a Abas su apoyo a la creación de un estado palestino


Interessants els moviments diplomàtics de la Santa Seu en l’orient mitjà. Si ja Joan Pau II havia pres alguna petita posició sobre el conflicte entre palestins i israelians, Benet XVI ha anat més enllà, i un dia després de demanar la pau en el mur de les lamentacions, avui teníem una bonica foto del Sant Pare donant la mà al President palestí Mahmoud Abbas i demanant, o més aviat reclamant, un Estat propi per als palestins.

La situació que viuen els cristians a Terra Santa és encara pitjor que israelians o palestins, ells, sense un Estat o Autoritat que els recolzi, són realment una minoria en un territori en constant conflicte. El viatge de Benet XVI ha estat molt ben rebut per tots ells, de fet, després de les fotos amb el President palestí ha oficiat una missa per prop de 5.000 cristians prop de l’Església de la Nativitat. Un gest que ha comportat a l’Estat israelita obrir les fronteres temporalment per a que poguessin anar cristians a aquest esdeveniment.

Més enllà del seu posicionament, m’està agradant i molt la política diplomàtica en el sentit de viatges que està realitzant el Sant Pare, primer al continent africà, i ara a palestina. Sense cap mena de dubtes dos indrets on cal molta ajuda i molt de protagonisme d’actors exteriors. Per una banda fer-te amic dels països africans sempre és quelcom bo, costa molt poc i és molt gratificant, per altra banda, fer l’ullet als països musulmans tampoc està gens malament.

Conclusió: si molts teníem que amb Joan Pau II s’havien acabat les imatges d’un Papa viatger, aquí en tenim un que de nou no para d’anar d’un costat a l’altre, de moment portant un missatge d’esperança i fe. Pot ser un primer pas. De fet, l’estratègia de la Unió Europea d’agafar el lideratge en alguns “terrenys” poc explotats diplomàticament com ara els drets humans i l’ecologia va ser una molt bona aposta amb bons resultats, potser estem assistint als primers passos d’una nova estratègia diplomàtica pontifícia, on la lluita contra la pobresa i la mediació internacional són els principals fet distintius. Sense cap mena de dubtes, seria una opció molt interessant, tant per implicats com per a la pròpia Església en sí, així com quelcom molt positiu per als catòlics que desitgem que l’Església es modernitzi i comenci a interactuar globalment fent servir la seva molt gran influència, creant cada dia més partidaris. El primer pas, penso, ja s’està donant.

16jun/070

L’enterrament de la Constitució Europea

Dilluns tinc examen d’Institucions Comunitàries, una assignatura realment interessant i didàctica que he fet aquest quadrimestre. No he après de fet res de nou, ja que aquesta mateixa temàtica, la Unió Europea, l’he feta ja en altres assignatures i fins i tot amb el gurú Francesc Morata (mític gurú de la Unió Europea, és flipant comprovar la quantitat de llibres i articles que ha escrit aquest home, les seves classes són del millor que he fet a la uni). En fi, doncs que aprofitant aquesta assignatura, en que he fet més aviat dret comunitari, sota la ma de la també genial professora Esther Zapater, i dic genial perquè és de les poques que m’ha motivat realment a pujar fins l’Autònoma només per anar a les seves classes, he aprofundit en tot el referent a l’ordenament jurídic i organització de la Unió per dins. Una mirada potser diferent però molt interessant.

Tota aquesta mega introducció que de ben segur us interessa més aviat poc o res, em serveix per parlar-vos de l’enterrament, si no hi ha miracle, que la famosa Constitució Europea patirà en els propers mesos. Ja té fins i tot data d’enterrament, serà en la CIG (Conferència Interguvernamental) en que es decidirà portar a terme una reforma via Tractat. Això vol dir que enlloc de Constitució tindrem un nou tractat que modificarà l’anterior, i perquè no dir-ho, també aquesta assignatura que us comentava abans.

Aquest tractat tindrà molts dels continguts de la Constitució, malgrat això, la primera novetat és justament que ja no serà Constitució (entre d'altres coses així no caldran unes eleccions per votar-la). També com a novetats s’inclouran els temes de la política energètica i del canvi climàtic. Els temes més discutits, i no sé jo si s’acabaran solucionant, seran el de drets de ciutadania i els elements identitaris (com la bandereta, l’himne i la capitalitat) que es veu que posen nerviosos als britànics.

En aquesta línia, entre avui i demà Zapatero visita a un dels bessons polacs, aquells que pensen que els telettubies són homexuals (perdó, que fomenten l’homosexualitat) per tal de que entri en raó i no llenci per terra la cimera futura. Ho farà després d’una reunió amb Merkel, que està demostrant fusta per ser líder europea, i on s’ha demostrat, o més aviat confirmat, que Espanya sortirà beneficiada del nou repartiment de poder en el sistema de votació del Consell, cosa que diu poc a favor sobre les teories bambinianes que circulen referent al poder de convicció del nostre estimat Pezidente Zapatero.

M’estendria més, però sé que no aguantareu. Simplement destacar un fet, i és la capacitat de modernització i d’incloure nous temes en l’agenda, de reinventar-se en definitiva, que té aquesta Unió nostre. Si la Constitució ha fracassat doncs cerquem un altre camí; que la política energètica és un problema, el fiquem ràpidament en l’agenda; que el canvi climàtic ara és prioritari, també el fiquem en agenda i fins i tot arribem a un acord internacional amb ell. No sé, però potser és una de les grans virtuts de la Unió, que per molt cinisme que hi hagi amb ella, i sobretot queixes de la seva burocràcia i lentitud, amb casos com aquests es demostra ràpidament la seva increïble capacitat de reinvenció.