Dimecres vaig sentir per primera vegada una sensació molt rara i que espero que es torni a repetir-se moltes vegades, la UKSA va guanyar el seu primer títol sota el meu mandat. Porto ja una temporada i l’actual i he d’admetre que fins ara no m’havia aturat a pensar en tota la tasca realitzada.
Estic molt content de mi mateix, de com estic actuant durant aquests mesos i en tot el que he anat aprenent. No sóc gens ni mica el President presidencialista i intervencionista que pensava que seria. La delegació, el meu perfil clar i la confiança en els entrenadors i Junta han estat les principals eines de feina, i tot i que mai dic res sobre mi (aquesta és la primera de fet), encara no havia fet una petita mirada enrere.
Així, dimecres quan els nens i nenes saltaven i enlairaven la copa de campions jo somreia i aplaudia, però hem vaig negar a participar en la celebració de la victòria, era el seu moment, i el meu, però ells havien de saltar, jo felicitar i aplaudir fora de la foto.
Trec doncs, poc pit de la meva gestió, aquesta deu ser la primera vegada que en parlo ja us dic. És una sensaciò molt rara, potser era un títol menor però el tema és que ara arriben, i abans no. N’estic molt orgullós de tot el que he aconseguit i aconseguirem poc a poc. És cert que en molts moments estic sol, i que la tensió de la pressa de decisions, la lluita per sobreviure economicament o els compromisos amb l’ajuntament i les intrigues de palau de la fede hem treuen la son i hem fan tenir un estres considerable, però val molt la pena.
No puc deixar de sommiar la de grans coses que acabaran aconseguint aquest gran grup de nois i noies, ells i la meva perseverança, paciència i confiança segur que ens farà arribar a llocs ni plantejats.
L’objectiu de les xarxes socials i de la web 2.0. és millorar la interacció entre els internautes, i així, compartir informació i dinamitzar-la d’una forma més fàcil i ràpida. A més, també es fomenta el contacte entre les persones, i compartir la vida diària.
Fins aquí, les xarxes socials són una meravella. Intercanvi d’articles interessants, notícies que arriben més ràpid, salutacions a la cosina que no veus de fa 3 anys, organitzar un sopar amb els antics companys de la uni, etc etc.
Però i els adolescents? Doncs, curiosament el que estic veient entre els nens i nenes de entre 14 a 17 anys és justament un efecte invers: les xarxes socials els estan tornant tontos. Ja no parlaré del efecte messenger, si no que el facebook per exemple està tenint en ells uns efectes molt interessants.
Si abans s’adormien i quedaven atontats amb la televisió, ara ho fan amb el facebook. Es passen hores davant la pantalla “esperant”, sí sí, esperant a que passi alguna cosa, que algú posi quelcom graciós en un mur, que algú trenqui amb la seva parella, que pengi un vídeo, etc.
Esperant, esperant i esperant. S’han tornat menys actius, menys participatius, necessiten constantment un estímul per començar la interacció. He notat, com després, en la vida real els hi passa quelcom semblant. Esperpent a que tu els hi diguis de fer quelcom per fer-ho, tenen, instintivament, molta més vergonya.
Per suposat, tot el tema d’intercanvi de informació, articles o coses interessants res de res, a part de fotos i cotilleos poca cosa més.
Aquí tancaria l’article, però en seria d’un mediocre, així que amb el vostre permís continuo:
