Gràcies a les noves tecnologies i les xarxes socials, ahir vam poder gaudir d’una bona tarda de futbol i de comentaris. Lluny dels comentaris habituals de les cadenes de ràdio, amb el twitter vaig tenir l’oportunitat de llegir i enviar alguns missatges d’allò més entretinguts.
En el fons, a part de les vuvuzelas (que terrible que són!), tots sabem que Espanya i la roja acabaran guanyant i arriban a quarts, al cap i a la fi, tenen jugadors considerats dels millors del món, i amb una qualitat contrastada.
Tot i això, ningú em treurà els riures i la felicitat d’ahir a la tarda! Alguns dels que em van cridar més l’atenció van ser:
L’altre dia parlava dels problemes de les xarxes socials per als adolescents. Avui voldria parlar dels efectes perversos que té el facebook en la productivitat.
M’estic adonant, que realment el facebook disminueix i molt la productivitat d’una persona, més si és fa un mal ús, però fer-ne un de correcte és molt complicat. De fet, l’altre dia llegia que hi ha algunes extensions per als navegadors, que limiten a unes hores o minuts concrets el teu temps per estar en una web, no em sembla gens malament, i potser al final els acabaré utilitzant.
Ho detectava al veure com jo mateix durant un matí no paro d’entrar a veure si hi ha alguna novetat, i de fet, miro una i una altra vegada l’inici per detectar si algú ha ficat alguna cosa nova o si hi ha comentaris nous a les coses que jo mateix he anat ficant.
Resulta curiós, perquè al contrari, el twitter, de forma constant és una entrada de informació, però no reviso coses anteriors, només si tinc missatges directes. Per això, el temps que gasto és molt més petit en comparació amb el facebook.
A més, també tinc el factor jocs, que tot i que intento controlar, de fet no puc, i sempre acabo caient en algun joc sense poder fer res per impedir-ho.
Així que el facebook és per mi un dels principals problemes que fan disminuir la meva productivitat d’una manera considerable. Hauré de fer quelcom per lluitar-hi en contra!
L’objectiu de les xarxes socials i de la web 2.0. és millorar la interacció entre els internautes, i així, compartir informació i dinamitzar-la d’una forma més fàcil i ràpida. A més, també es fomenta el contacte entre les persones, i compartir la vida diària.
Fins aquí, les xarxes socials són una meravella. Intercanvi d’articles interessants, notícies que arriben més ràpid, salutacions a la cosina que no veus de fa 3 anys, organitzar un sopar amb els antics companys de la uni, etc etc.
Però i els adolescents? Doncs, curiosament el que estic veient entre els nens i nenes de entre 14 a 17 anys és justament un efecte invers: les xarxes socials els estan tornant tontos. Ja no parlaré del efecte messenger, si no que el facebook per exemple està tenint en ells uns efectes molt interessants.
Si abans s’adormien i quedaven atontats amb la televisió, ara ho fan amb el facebook. Es passen hores davant la pantalla “esperant”, sí sí, esperant a que passi alguna cosa, que algú posi quelcom graciós en un mur, que algú trenqui amb la seva parella, que pengi un vídeo, etc.
Esperant, esperant i esperant. S’han tornat menys actius, menys participatius, necessiten constantment un estímul per començar la interacció. He notat, com després, en la vida real els hi passa quelcom semblant. Esperpent a que tu els hi diguis de fer quelcom per fer-ho, tenen, instintivament, molta més vergonya.
Per suposat, tot el tema d’intercanvi de informació, articles o coses interessants res de res, a part de fotos i cotilleos poca cosa més.
Aquí tancaria l’article, però en seria d’un mediocre, així que amb el vostre permís continuo:
