Aprofitant que aquests dies hi ha cert moviment en les altes esferes jurídiques d’aquesta Estat nostre, he estat revisant el tema dels Suplicatorios. Més concretament he fet una petita recerca dels casos de suplicatoris que hi hagut a l’Estat espanyol.
Per suposat no és una recerca pormenoritzada ni tampoc gaire científica, però per fer-se una idea i aconseguir algunes fonts de referència no està gens malament.
Primer de tot indicar que un suplicatori és jurídicament l’acte d’un òrgan jurisdiccional, sol•licitant la col•laboració o auxili, d’un jutge o tribunal superior en grau, o sol•licitant al Congrès o al Senat autorització per processar a alguns dels seus membres. Més concretament, està definida i tractada a la CE 79.
Bàsicament, serveix per demanar al Congreso o Senado que aixequi la immunitat dels seus membres, i així poder-los investigar. De fet, a la Revista de la Facultad de Derecho de la Universidad Complutense, hi ha un “emocionant” article titulat “El suplicatorio como manifestación de la inmunidad parlamentaria”. El títol m’ha cridat l’atenció.
Però no obstant això, he trobat uns quants suplicatoris anteriors, per exemple al 1848, en que el Ministerio de Gracia y Justicia demanava un suplicatorio a la reina demanant que jutges i ministres acompleixin diverses lleis sobre “presidios y casas de correción de mujeres”.
De forma més “actual”, els suplicatoris que he aconseguit trobar a l’etapa democràtica de l’Estat espanyol han estat per exemple el cas de Francisco Letamendía y Antonio Ibarguren y del senador Miguel Castells. Que van ser investigats per ser representants d’Herri Batasuna i mostrar opinions en contra del Rei. Més informació aquí (enllaç altament recomanable).
També tenim algunes de més “polítiques” com per exemple el cas de denegació de suplicatori a Fernando Chueca, un diputat centrista, o a Andrés Pedro Calero, per problemes amb l’Audiencia de Jaén. Tot per presumptes delictes més “econòmics”
L’etapa daurada va arribar amb tot el casos Gal i demés de l’etapa socialista al Gobierno central. N’he trobat discussions i més discussions sobre els suplicatoris, la immunitat i demés que podríem dedicar-hi planes i planes. Sobretot a l’any 1995. Curiosament, el següent any amb més demandes de suplicatoris, i més debat públic sobre el tema és el 2009.
Al final, estarem vivint una etapa històrica jurídicament i tot.
Per més informació, us adreço a aquest índex que he trobat al (santo) google i que m’ha servit com a font principal.
I tu, que m’expliques?
Estic seguint amb especial interès tot el cas Gürtel, ja que si sempre s’ha parlat de la corrupció galopante dins dels partit. Intentaré resumir tot plegat (serà complicat) per si no esteu gaire al dia sobre el cas:
Era el jutge Baltasar Garzón qui va iniciar la investigació allà el 6 de febrer sobre una suposada trama del tresorer del PP i de diversos diputats i senadors del mateix partit. Més concretament, el senador de Cantabria Luis Bárcenas havia pogut rebre 1.353.000 euros i un viatge turístic de franc a canvi de contractes a les empreses de Francisco Correa, i el diputat Merino uns 230.000 euros.
A partir d’aquí cada partit ha anat dient la seva, el més sorprenent és que fins al dia d’ahir no havia dimitit el Senador. No és només ser un senador, sinó que fins i tot és el tresorer del PP. Això segon a mi em posa els cabells de punta, si el propi tresorer presumptament ha estat involucrat en un procés com aquest, que més pot haver allà dins?
Fet i fet, el més interessants és que fins ara el Partit Popular ha tancat files amb el seu tresorer, jo personalment no entenia la raó, ja que era una jugada bastant arriscada si realment era culpable. De fet jo fins i tot dubtava de la seva culpabilitat per aquesta raó.
Ahir es va precipitar tot, en el moment en que l’executiva del Partido Popular va treure’l de la tresoreria i ell mateix va dimitir ja estava tot més clar. Ja s’olorava la notícia, que avui s’ha fet real, la petició del Suprem al Parlament d’un suplicatori per continuar investigant.
Ara arriba quan la dic forta: veient les notícies pensava en que si jo fos el jutge i realment volgués acabar amb la corrupció en les altes esferes d’una forma ràpida i indolora, el que faria seria donar immunitat a Bárcenas, a canvi de que comencés a cantar casos de corrupció i negocis encoberts dels partits.
Més concretament, hi havia un rumor per internet, que no puc comprovar i demano disculpes si no és cert, que parlava de que Bárcenas havia amenaçat a Rajoy amb aixecar tot el que hi havia a tresoreria del partit si no el defensaven.
Sigui com sigui, la justícia a vegades sí que funciona. Avera com acaba tot plegat
