Més enllà de les càmeres i els flaixos, governar a vegades no és tan simple com a primera vista pot arribar a semblar, ja que de fet, les complexitats són la norma.
Són veritablement admirables els esforços i sobretot la valentia que ha pres Obama en els seus primers dies al comandament d’Estats Units. A falta de començar realment la baralla en el Congrés per desenvolupar tot el seu programa electoral, les seves primeres decisions han estat molt interessants: retirar les tropes d’Iraq, tancament de Guantánamo, aixecar el veto a les ajudes al desenvolupament i congelació dels sous dels principals assessors de l’administració.
Totes, com deia, són ordres executives (a Estats Units, aquesta formula legislativa té una bona vintena de competències, així que Obama pot legislar sense aprovació del Congrés i Senat de forma directa en algunes matèries), ja que les veritables polítiques i el diner estan en mans del Congrés i Senat. Tot i això, s’ha de puntualitzar un seguit de coses sobre aquestes decisions:
Retirada de tropes. No és una retirada a l’estil Zapatero, sinó més aviat Obama ha demanat als seus principals caps de l’estat major, plans i estudis de retirada progressius. Sap que és millor no enemistar-se de forma directa amb aquest estament, i amb la seva decisió calma en certa forma les expectatives d’uns i d’altres: no és un canvi radical o unilateral de política a la vegada que ho és en donar un primer pas en aquest camí. Jugada de fet d’equilibrista, que li dóna també cartes i certa credibilitat en les seves noves relacions amb el món àrab en general i amb Iran en particular. A més, s’ha de tenir en compte, que una retirada unilateral en aquest moment provocaria justament una desestabilització greu a tota la zona, cosa que ningú vol.
Tancament de Guantánamo. Més aviat, una ordre prohibint l’ús de la tortura i altres pràctiques similars. De facto significa l’acabament de Guantánamo en efecte, però a la mateixa vegada és una de les decisions més rapides i agosarades, ja que ara s’haurà de plantejar que farà amb els reclusos que hi ha empresonats en ella. No és una pregunta qualsevol, menys després de saber que alguns dels presos alliberats en els darrers mesos s’han acabat integrant en estructures de grups terroristes, alguns amb tant d’èxit que han arribat a convertir-se en peces claus o líders. Per tant, hi ha molt de suc en aquesta decisió, no obstant, ha estat com a mínim valenta per part d’Obama. Caldrà esperar per saber com evoluciona.
El veto a l’ajuda internacional. És una de els decisions més interessants ja que té diverses lectures més enllà del canvi general de política que significa (i que no és poc). Primer de tot cal dir que existia un veto que limitava la rebuda de fons públics a aquells hospitals o centres hospitalaris, clíniques etc, que fomentessin l’avortament, de fet, amb les esmenes i consideracions posteriors, una màquina de condons a un passadís o que algun metge simplement parlés del tema amb els pacients era la senyal inequívoca de la matança de fetus en aquell centre mèdic. Ara cal saber però, en quines condicions s’aixeca aquest veto, però és simptomàtic que hi hagi un intent d’obertura ideològica en aquest punt, a més, la part important és al meu parer el inici prometedor en tot allò relacionat amb l’ajuda al tercer món, bàsicament perquè tots sabem que gran part de la pobresa crònica en que viuen aquests països és fruït d’unes agressives polítiques econòmiques neoliberals dutes a terme per organitzacions on el lideratge d’Estats Units és evident. Així que, el fet de que una de les primeres decisions preses per Obama hagi estat relacionada amb això, renova les esperances d’un seguit de reformes urgents necessàries del sistema econòmic mundial, que per altra banda, la crisis en que estem submergits, demostra que aquestes reformes no són simple retòrica i que les previsions més funestes s’estan fent realitat en aquest sentit, per tant són encara més urgents de dur a terme.
Congelació salarial. El darrer tema a tocar, poder un dels més mediàtics a primera vista, i amb marcada intenció de cara a la galeria, però a la vegada amb rerefons interessant. Es tracta justament de la congelació de sous d’alts càrrecs de l’administració. Mesura populista? Està clar que té d’això, però també cal afirmar que el detall d’intentar limitar també practiques esteses com saltar del món públic al privat per part d’alts càrrecs i consellers, fan d’aquesta nova directiva ètica quelcom més. Augmenta el temps necessari per poder passar d’un àmbit a l’altre per exemple. Està clar que a part del missatge en termes de que tots s’han d’apretar el cinturó, està el primer tret en la guerra amb els diferents lobbys, cal recordar que la seva independència dels lobbys ha estat un dels seus principals punts forts durant les primàries i la campanya electoral per molts americans.
En conclusió, passem dels gestos als fets, en direccions molt diferents sí, però alhora interessants. El interès radica en els inicis de camí que representen molt d’ells i per les possibilitats de futur i de canvi que generen. És evident que els reptes que té Obama davant, en especial en termes d’expectatives creades, són molt elevats. Diuen els experts que els 100 primers dies de mandat d’un president són els més profitosos dels quatre anys de mandat. De moment en uns dies ja tenim aquí molta teca per comentar. Quin serà el següent pas?
