Cada vegada m’estic trempant més amb les eleccions a Regne Unit, i és que la campanya dels british està donant molt de sí.
Durant el debat, va aparèixer la figura del líder dels liberals, que amb un missatge molt divertit, va aconseguir guanyar-se a l’electoral. Bàsicament, va dir allò famós de “mentre els dos és barallen, jo sóc el veritable canvi”. Ja sabeu, que al Regne Unit, conservadors i laboristes s’estan barallant per veure qui dels dos representa més el canvi.
Fet i fet, les enquestes donen un empat tècnic entre laboristes i liberals, per primera vegada des dels temps de…. de…. la reina Victoria?…. els liberals tenen opcions a governar. Tot i que clar, amb el seu sistema electoral de majories, tenir un 30% dels vots no vol dir res, i els conservadors, a poc que puguin ficar la cinquena en els pocs dies que queden de campanya, poden assolir els 300 diputats que atorguen la majoria.
Tot i això, algun canvi si que s’està veient, per exemple, tots tres partits proposen un canvi en el sistema electoral. Això ja és un primer pas, de fet, estem parlant de tres partits, així que si per una cosa ha servit aquesta campanya és per trencar el sistema bipartidista.
Per suposat, tot són quimeres, ja que fins que es tanquin les urnes i es recomptin els vots tot és ficció, però de moment, aquí un que ja està xalant amb la campanya, i que seguirà amb més interès de l’habitual el procés electoral.
Dilluns tinc examen d’Institucions Comunitàries, una assignatura realment interessant i didàctica que he fet aquest quadrimestre. No he après de fet res de nou, ja que aquesta mateixa temàtica, la Unió Europea, l’he feta ja en altres assignatures i fins i tot amb el gurú Francesc Morata (mític gurú de la Unió Europea, és flipant comprovar la quantitat de llibres i articles que ha escrit aquest home, les seves classes són del millor que he fet a la uni). En fi, doncs que aprofitant aquesta assignatura, en que he fet més aviat dret comunitari, sota la ma de la també genial professora Esther Zapater, i dic genial perquè és de les poques que m’ha motivat realment a pujar fins l’Autònoma només per anar a les seves classes, he aprofundit en tot el referent a l’ordenament jurídic i organització de la Unió per dins. Una mirada potser diferent però molt interessant.
Tota aquesta mega introducció que de ben segur us interessa més aviat poc o res, em serveix per parlar-vos de l’enterrament, si no hi ha miracle, que la famosa Constitució Europea patirà en els propers mesos. Ja té fins i tot data d’enterrament, serà en la CIG (Conferència Interguvernamental) en que es decidirà portar a terme una reforma via Tractat. Això vol dir que enlloc de Constitució tindrem un nou tractat que modificarà l’anterior, i perquè no dir-ho, també aquesta assignatura que us comentava abans.
Aquest tractat tindrà molts dels continguts de la Constitució, malgrat això, la primera novetat és justament que ja no serà Constitució (entre d’altres coses així no caldran unes eleccions per votar-la). També com a novetats s’inclouran els temes de la política energètica i del canvi climàtic. Els temes més discutits, i no sé jo si s’acabaran solucionant, seran el de drets de ciutadania i els elements identitaris (com la bandereta, l’himne i la capitalitat) que es veu que posen nerviosos als britànics.
En aquesta línia, entre avui i demà Zapatero visita a un dels bessons polacs, aquells que pensen que els telettubies són homexuals (perdó, que fomenten l’homosexualitat) per tal de que entri en raó i no llenci per terra la cimera futura. Ho farà després d’una reunió amb Merkel, que està demostrant fusta per ser líder europea, i on s’ha demostrat, o més aviat confirmat, que Espanya sortirà beneficiada del nou repartiment de poder en el sistema de votació del Consell, cosa que diu poc a favor sobre les teories bambinianes que circulen referent al poder de convicció del nostre estimat Pezidente Zapatero.
M’estendria més, però sé que no aguantareu. Simplement destacar un fet, i és la capacitat de modernització i d’incloure nous temes en l’agenda, de reinventar-se en definitiva, que té aquesta Unió nostre. Si la Constitució ha fracassat doncs cerquem un altre camí; que la política energètica és un problema, el fiquem ràpidament en l’agenda; que el canvi climàtic ara és prioritari, també el fiquem en agenda i fins i tot arribem a un acord internacional amb ell. No sé, però potser és una de les grans virtuts de la Unió, que per molt cinisme que hi hagi amb ella, i sobretot queixes de la seva burocràcia i lentitud, amb casos com aquests es demostra ràpidament la seva increïble capacitat de reinvenció.
