logo psc

La política,  i més la catalana, té aquesta mena de coses, i és que les circumstancies a vegades superen la ficció. Amb les eleccions tant pròximes, és cert que qualsevol cosa pot passar, però els canvis que està patint internament el PSC són d’un interès considerable, i no només perquè sigui el partit en el Govern.

Amb la retallada de l’Estatut pel Tribunal Constitucional, i les paraules tant de Zapatero com de diferents líders socialistes, inclosa la diputada per Barcelona Carmen Chachón, sembla ser que Espanya ha arribat al seu límit en el camí del autonomisme, i per tant, del federalisme.

Continua llegint »

Això va de:
 

jose montilla president

Les contradiccions de Catalunya han quedat de nou paleses avui, quan el PSC ha anunciat que no donaria recolzament parlamentari en Madrid a la resolució que el seu propi suposat líder Montilla va proposar i recolzar al Parlament català.

Entenc que les eleccions estiguin pròximes, però trobo molt incoherent demanar que et segueixin com a líder en el Parlament per després no fer absolutament res amb el recolzament que has aconseguit. Per fer això, hagués estat millor un pacte entre la resta de partit, guanyant al mateix Parlament i deixant en evidència la manca de lideratge de Montilla.

Continua llegint »

Això va de:
 

Aquest tema sol posar-me dels nervis. Aviam, tots els vots són sempre útils, en tant que una democràcia mesura la seva qualitat entre d’altres factors pel seu percentatge de participació.

A la gent en temps electorals se’ls tracta com si fossin imbècils, i a vegades per la infecció dels mass media i dels nostres àmbits relacionals acabem entrant en una mena de paranoia esquizofrènica que ens porta a fer afirmacions i accions estúpides que no faríem en condicions normals.

Per exemple el votar als dos partits grans perquè la resta de partits no són útils. Cal recordar que el nostre sistema és parlamentari, per tant nosaltres els pobres electors no votem a un President, sinó a una cambra legislativa que escollirà i recolzarà un Govern.

Justament per aquest bipartidisme asimètric que tenim muntat, els partits minoritaris es tornen prioritaris en el Congreso, ja que són ells els que poden decantar cap a una o altra banda el resultat final, tant del Govern com de les lleis que vulgui aprovar en el Congreso.

De fet, la forma més activa d’aconseguir que els Governs es mullin és votar partits minoritaris. Estem parlant d’un empat tècnic entre PP i PSOE, per tant Esquerra amb que tregui només la meitat d’escons que va treure en les anteriors eleccions serà vital per a recolzar el govern i podrà esdevenir més influenciable en el Govern i les lleis que ara mateix. Aquest cas és pot extrapolar al tercer partit en el Congreso, que és CiU, sense cap mena de dubtes serà qui realment guanyarà les eleccions, al ser la peça clau de governabilitat durant la legislatura.

Així que si us plau no us comporteu com estúpids, aneu a votar i voteu a qui us roti, al candidat que us mola més, el partit minoritari de torn que tot i tenir 2 escons al Congreso fa discursos coherents i que et molen.

Vota a qui et roti, que el teu vot serà útil, els hi agradi o no.

Això va de: