.:. Vélez.Cat .:. A ras de figa » psc

Canvi de panorama a Sant Adrià de Besòs

Velecito — Tue, 24 May 2011 08:30:36 +0000

Tot portava a un no canvi de panorama a la ciutat, però les perspectives més animades no es podien imaginar el petit canvi que ha patit l’Ajuntament en les darreres eleccions. Tot i la majoria (justa) del PSC en l’Ajuntament, queda demostrat que el model de ciutat que tant d’èxit ha portat al PSC comença a tenir alguns problemes de viabilitat a les urnes. Penso que els resultats són magnífics pel PSC; ja que venien d’unes dinàmiques electorals autonòmiques molt dolentes, i la baixa era més que esperable. El candidat de totes forces, era un pes pesat massa bo com per no esperar una majoria tranquil·la.

Potser el canvi real es veu en la resta de resultats. La davallada de CiU és considerable. Ni l’anterior candidat (Sabadell) ni l’actual nova cap de llista han pogut aconseguir un projecte que trempés als ciutadans, i enlloc de pujar en vots i regidors, els resultats són un fracàs considerable per una candidata que aspirava a ser la segona força de la ciutat.

Per la seva banda, el PP també modificava el seu cartell electoral, i el nou candidat ha aconseguit un regidor extra, que s’explica per les dinàmiques electorals generals, i per influència de la pròpia Badalona.

Pel que fa a la resta, destaca la pujada d’ICV, sent un dels partit més dinàmics de la ciutats, repetint cartell amb en Gregorio Belmonte, ha sabut canalitzar el vot protesta i a la mateixa vegada rendibilitzar la seva tasca de govern, pujar en regidors per ells és un premi enorme a la tasca realitzada.

La nota negra la posen els dos següents resultats, primer amb l’entrada de Plataforma a l’Ajuntament amb un regidor. Poc explicable és aquest regidor, ja que la seva campanya s’ha basat en una mena de xenofòbia barrellada amb lerrouxisme. El lema fàcil “primer els de casa” ha captat molt l’atenció, i la propaganda constant en un municipi molt petit ha bastat per assolir una entrada més que triomfal al consistori. La gran sorpresa de la nit va ser justament la no entrada de Renovació per Sant Adrià a l’ajuntament, la coalició d’Esquerra va seguir la mateixa sort que la majoria dels candidats d’Esquerra del país, i molt més concretament, les dinàmiques electorals de la zona, ja que tampoc van aconseguir representació ni en Badalona ni en Santa Coloma. De fet, els resultats de Renovació, tornen a Esquerra dues eleccions enrere, una situació que haurà de portar a replantejar-se moltes coses.

Així que, la ciutat no pateix un canvi radical, però si de petites dinàmiques que portaran a canvis profunds durant la legislatura. El primer dubte serà si es tornarà a reeditar el pacte entre PSC i ICV per governar a l’Ajuntament, i que quin paper tindran la nova correlació de forces del consistori tant en aquest pacte de govern com en les dinàmiques dels plens.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Convocar eleccions a Catalunya des de l’Aneto

Velecito — Fri, 03 Sep 2010 22:27:22 +0000

Molt estem parlant de convocar eleccions aquests dies, i de com Montilla sembla que vol allunyar el proces el màxim temps possible. Les seves raons no li falten, a més d’allunyar l’efecte 10j, que és sense dubtes radioactiu ara mateix per qualsevol polític, també tindrà més temps per mostrar la seva tasca de Govern.

De fet, tot plegat respon simplement a l’estratègia d’intentar centrar el debat en l’esquerra-dreta, enlloc del factor nacional, on tothom al PSC sap que perdrien estrepitosament. Tot plegat, en el fons, no deixa de ser una mena de dir que els ciutadans som estúpids i no recordem res més enllà dels darrers dos mesos, i que si ens bombardegen amb “el canvi real” anirem en legions a votar al PSC.

Però avui, recordem la convocatòria d’eleccions del 99, en que Jordi Pujol, acompanyat dels seus fills, les va convocar dalt de l’Aneto. Pujar l’Aneto no és gens fàcil, i no tothom pot dir que ho ha fet, per això, sorprèn que als seus 69 anys (aleshores) pogués fer-ho.

De fet, el missatge que va enviar va ser simple: tinc energies suficients per continuar endavant. Estic segur, que aquell dia, amb aquella gran fita, va aconseguit molta confiança d’un poble, el català, que de tant en tant necessita fer fatxoca i treure l’esperit de grandiositat a relluir.

Potser, aquest serà el problema de Montilla, que justament no pot oferir cap gran símbol ni demostració pàtria, com si podia fer Jordi Pujol.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

El canvi i el canvi real

Velecito — Wed, 25 Aug 2010 11:42:21 +0000

Per la percepció d’un simple observador, sembla que els dos grans partits d’aquest nostre país, estan embarcats en una lluita fratricida per apoderar-se del concepte “canvi” en la campanya de les pròximes eleccions al Parlament.

Mentre CiU pràctica “el canvi” el PSC pràctica “el canvi real”. Curiosament, tot plegat em recordava un capítol de la genial serie Sí, primer ministre, en la que justament parlaven, després un capítol amb tot l’habitual d’anades i vingudes d’aquesta serie britànica, sobre de quina forma havien de presentar un comunicat del primer ministre per la tv sobre una nova llei.

L’assessor del primer ministre li deia que, si el que volia era anunciar molts canvis però que en realitat no faria res, posarien un decorat modern, amb moltes referencies al canvi, i que en el discurs no pararia de parlar d’això, del canvi, de les noves oportunitats i de com serie de magnific tot després. Però que si enlloc d’això el que volia era canviar realment les coses, ficarien un decorat antic, sobri i tradicional, i en el discurs parlarien de tranquil·litat, de processos i de normalitat.

Tot plegat, em recorda molt a les campanyes de CiU i del PSC, ja que en el fons, cap dels dos volen canvis. El PSC, un partit sense ideologia, l’únic que vol és que tot quedi igual a les eleccions, per poder optar a governar de nou. Per la part de CiU, també no volen canvis en les tendències, juguen constantment al el ho canviarem tot però no canviarem res, perquè ni ells mateixos saben que volen més enllà de governar.

Conclusió: que todo cambie para que no cambie nada…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Ja tenim aquí les eleccions al Parlament de Catalunya

Velecito — Sun, 01 Aug 2010 08:30:27 +0000

Amb l’anunci del President Montilla de la convocatòria d’eleccions el proper 24 d’octubre, ja és oficial quelcom que tots teníem present, i és que l’actual legislatura està completament agònica.

Segons la darrera enquesta del CEO, Convergència i Unió partiria amb avantatge respecte del PSC; que com era d’esperar es desploma considerablement. Però lluny dels coets que ja se senten per part de la gent de CIU, cal destacar, que les enquestes els hi donen justament els mateixos que van obtenir en les darreres eleccions, per tant, aquí l’interessant és saber qui són i on va el vot dels eleccions del PSC, i també d’ERC, que cau considerablement.

Per tant, les tendències marcan que una gran part de l’electorat del PSC no està d’acord amb tot el que ha passat amb la sentència de l’Estatut ni amb la política general.

També tenim l’efecte del 20J, tot i que encara no està dins de les enquestes i no podem saber el seu efecte real, sembla que un part de l’electorat d’un PSC sense ideologia i ERC, no està només molest amb la forma de governar del Tripartit, ja que això simplement faria que obtesin per CIU, si no que estan buscant una opció, que representi el crit de independència que es va escoltar en la manifestació, aquest xup xup constant que venint sentint de fa mesos.

Ara toca esperar, i veure realment quines són les opcions de cara a les eleccions, i que ofereixen, en referència a l’encaix amb Espanya, cadascú dels partits.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

PSC: Un partit sense ideologia

Velecito — Mon, 26 Jul 2010 13:57:25 +0000

La política, i més la catalana, té aquesta mena de coses, i és que les circumstancies a vegades superen la ficció. Amb les eleccions tant pròximes, és cert que qualsevol cosa pot passar, però els canvis que està patint internament el PSC són d’un interès considerable, i no només perquè sigui el partit en el Govern.

Amb la retallada de l’Estatut pel Tribunal Constitucional, i les paraules tant de Zapatero com de diferents líders socialistes, inclosa la diputada per Barcelona Carmen Chachón, sembla ser que Espanya ha arribat al seu límit en el camí del autonomisme, i per tant, del federalisme.

El PSC basa la seva ideologia i la seva idiosincràsia en la defensa d’un federalisme asimètric. Aquell famós concepte defensat per Maragall i que va portar al PSC a la Generalitat fa dues legislatures. Amb aquestes declaracions, ara mateix, el PSC és un partit sense discurs i encara més important, sense ideologia.

Durant aquests dies hem vist una desfilada d’importants homes del partit intentant vendre la idea de que tot el que s’ha perdut en el Tribunal s’aconseguiria per lleis i per pactes amb l’Estat.

Aquesta curiosa estratègia posa de manifest diferents coses, la primera, i més important, que cerciora que el PSC ha perdut l’objectiu final, ja que ara mateix, admetent això, renuncia totalment al federalisme per simplement, intentar aconseguit quotes minses d’autogovern d’un Estatut ja retallat. És simplement, impensable.

Segona, que per tant no té una visió o idea de Catalunya de futur, ja que seguint aquest fil argumentatiu, el futur de Catalunya per al PSC seria l’Estatut actual més un parell més de competències.

Per tant, ara mateix el PSC té un problema real, que és el no saber cap on anar ni que fer, quelcom normal, ja que la ciutadania, amb la manifestació i tot el xup xup que s’està formant, està demanant als seus polítics quelcom que no poden assumir al PSOE: un procés de independència.

En el futur, haurem de veure com el PSC organitza i rearticula el seu projecte de país (si en té) i com el ven a una ciutadania cansada del seu Govern i que opta clarament i cada vegada de forma més majoritària per la independència.

Montilla va passar de ser el defensor del sector ultra-espanyolista del PSC (que ara ostenta Carmen Chachon) a ser el President de la Generalitat que més independentistes ha fomentat.

No descartem nous camins insòlits de Montilla, al cap i a la fi, s’estan jugant les garrofes, i el PSC, una altra cosa no, però saber cap on va el vent si que ho sap, i si cal canviar, canviaran.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

El PSC votarà en contra de la seva pròpia moció

Velecito — Tue, 20 Jul 2010 15:23:36 +0000

Les contradiccions de Catalunya han quedat de nou paleses avui, quan el PSC ha anunciat que no donaria recolzament parlamentari en Madrid a la resolució que el seu propi suposat líder Montilla va proposar i recolzar al Parlament català.

Entenc que les eleccions estiguin pròximes, però trobo molt incoherent demanar que et segueixin com a líder en el Parlament per després no fer absolutament res amb el recolzament que has aconseguit. Per fer això, hagués estat millor un pacte entre la resta de partit, guanyant al mateix Parlament i deixant en evidència la manca de lideratge de Montilla.

De totes formes, el que més sorprèn, és la eterna baixada de pantalons dels diputats catalans a Madrid. M’explico. Com a ciutadà tinc la sensació que els meus propis representants al Congreso estan més pendents d’ells mateixos que del que volem el seus votants. Només cal veure les declaracions de la Carme Chacón, i això que va ser escollida a Barcelona.

Cada vegada tinc més clar, que el PSC perdrà les eleccions perquè simplement viuen en un món que no és real, no han volgut captar el missatge dels ciutadans, i la famosa desafecció que pronosticava Montilla no només és real, sinó que l’està animant amb les seves pròpies decisions.

No es pot ser el President a Catalunya i una altra cosa a Madrid, això és simplement canviar-se la camisa i ser un subordinat del que digui o mani el PSOE.

En dies com aquest lamento tant haver-los votat. Ells mateixos, ja s’ho trobaran.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Nou panorama electoral a Barcelona

Velecito — Mon, 31 May 2010 09:30:08 +0000

Enquesta de La Vanguardia que fa bones les prediccions de pujada de CiU i descens del PSC. Tot i que l’enquesta es va fer entre el 24 i el 27 de maig, les tendències es veuen clares.

Molt interessant sobretot pel fet de que ERC no em queda clar que apostés per un Govern tripartit, de fet Portavella va sortir-ne d’ell, per tant, a Barcelona podríem tenir un govern CiU-ERC, aquell tant demanat des de les eleccions del 2003.

No cal que esmenti els problemes que té Barcelona, ni tant sols la gran consulta de la Diagonal… penso que s’explica per si sol tot plegat.

Podrà CiU trencar l’alcaldia ininterrompuda del PSC des del 1979?

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo