Primer dia de campanya i es comencen a multiplicar els actes i els discursos. Els candidats intenten demostrar el seu programa, les seves idees, i fer-se valedors dels nostres vots. Però he de reconèixer que m’ha cridat molt l’atenció el concepte que ha esgrimit Coscubiela, quan ha afirmat que:
“Els pensionistes no han estirat més el braç que la màniga”
Li dono tota la raó. Aquestes darreres setmanes cada vegada existeix una sensació més amplia de que en el sistema sanitari calien reformes i retallades ja que s’havia arribat a un nivell de despesa en coses no necessitaries considerables. Que fins i tot, totes les administracions posibles han fet una mala gestió dels ingressos i estalvis que tenien al seu càrrec. També es parla i reflexiona sobre com els ciutadans van veure’s empesos a viure per sobre de les seves possibilitats, a demanar préstecs (acceptats feliçment, tot s’ha de dir) a bancs per a segones residències, i així una llarga llista de errors i males gestions que entre tots han portat a que la crisis ara mateix sigui tna destructiva, però i els jubilats?
Realment em plantejo fins a quin punt, podem atacar a un grup de la nostra societat que en el fons si que no ha tingut cap mena de responsabilitat en la crisis, són amb tot, els que abans de la crisis ja tenien unes pensions lamentables que no els hi permetien arribar de forma digne a fi de mes, i ara, són també un dels grups més vulnerables. Curiosament, són ells els que durant dècades ens han portat a les etapes de més expansió de l’estat del benestar de la nostra història contemporània, i nosaltres els que no em entès quina era la nostra realitat i vam voler viure per sobre de les nostres circumstancies.
Per tant, podem retallar en educació (i carregar-nos el futur), podem retallar en infraestructures (i carregar-nos la recuperació econòmica), podem retallar en sanitat (i carregar-nos el present de la societat), però per sobre de tot, no deixem d’apujar, ni que sigui una mica, les pensions cada anys, ni tampoc retallem en prestacions per la gent gran, ni en casals, ni en excursions, perquè són ells els que han passat guerres, penúries i dictadures. Són ells els que ens han donat tot el que teniem partint de cero, i no seria digne ni just, que fossin ells els que paguessin per aquesta crisis.
Mesures de Zapatero front la crisis (al vol):
- Retallada del 5% els salaris dels funcionaris (15% als membres del Gobierno)
- Congelació de les pensions al 2011 (no afecta a les mínimes i les no contributives)
- Canvis parcials a la jubilació (No es podran jubilar anticipadament)
- A la merda el xec nadó de 2.500 euros
- Canvis en els medicaments de la sanitat (modificació en els embassos)
- La Llei de dependència ja no serà retroactiva
- 600 milions menys en desenvolupament
- 6.045 milions menys d’inversió en infraestructures
- 1.200 milions de reducció dels Ajuntaments i Comunitats
- Pujada d’impostos a les rendes altes
Les meves mesures (al vol):
- Retorn dels 50.000 milions d’euros als bancs
- Retorn dels bonus i extres als banquers despatxats
- Retorn dels guanys milionaris a la borsa fruït de l’especulació de la setmana passada
- Retorn dels 5.000 milions per fer voreres del famós Plan E(stafa)
Conclusions (al vol):
- Si ja porto dos anys en borses com interí, ara si que ho tinc cru per treballar per al que he estudiar, preparat i vull ser.
- Mon avia que té una pensió de merda, li hauran de continuar ajudant per sobreviure dignament
- Ma mare, que vol prejubilar-se, s’haurà d’esperar fins al dia del judici final per fer-ho
- Els meus cosins, que tindran un fill al juliol, hauran de fer (més) hores extres
- Mon pare, que té problemes al cor i és malalt crònic, haurà de pagar-se els seus medicaments
- El dia que hagi de cuidar dels meus avis, hauré de buscar tres feines per pagar-ho
- Però el Rey amb el somriure quan surt d’un hospital pagat per mi
- Perfecte, la meva novia continuarà tardant segles en arribar de Sabadell a Barcelona, i jo gastant benzina i peatges per desplaçar-me
- Perfecte, ja em puc oblidar de la subvenció per seguiment escolar i promoció de l’esport per a tothom
- N’hi queden d’això? I si queden, que més dóna, si ja els infleu per un altre banda
Les meves conclusions (al vol):
1. Al PSOE el votarà sa mare a les pròximes eleccions
2. Gràcies per carregar-vos l’Estat del benestar
3. Gràcies per frotem la meva vida immediata, de forma directa encara més
