La ressaca del 10j encara està vigent, els propis partits l’estant patint fins i tot a dimarts, i més la patiran encara a partir de dijous i divendres. Està clar que, alguna cosa han de fer per poder donar resposta al nou cicle polític, però estan més aviat perduts.

Les declaracions de Mas, de Duran i Lleida, de Puigcercós, variant el seu discurs habitual cap a un de més independentista, en consonància amb tot el que es va poder veure dissabte a la manifestació del 10j, han estat molt ben rebudes pel públic, però ràpidament, els seus gestos van per una via contraria.

L’emprenyament dels manifestants és considerable, sigui per la roja o per d’altres motius, veuen com els polítics no acaben d’agafar el missatge, o almenys, no l’estan escenificant en la forma en que ells volien.

Sembla ser, que els propis polítics no han entès que els que cridaven IN-INDE-INDEPENDENCIA no eren justament els típics sobiranistes de sempre, sinó un nou gran nucli de ciutadans que fa escassos 5 anys no creia en la independència, i que de fet, la majoria no participava en manifestacions.

Només calia donar un tomb amb la mirada, per detectar que moltes banderes i senyeres eren noves, i que molta gent ni tant sols en portava perquè no en tenia per casa, fins i tot amb els crits, els més utilitzats van ser un simple i pur transversal “independència”, perquè tampoc aquest nou sobiranista no està acostumat a d’altres crits o cançons de l’imaginari popular del “rotllo”.

Per això, aquest perfil de manifestant, que recordem que serà un votant fidel en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, necessitava aquesta setmana sentir-se escoltat i recolzat, ja que si per primera vegada estava participant cívicament, vol que aquest esforç sigui recompensat pels polítics, i de forma ràpida i contundent.

No entenen d’executives, de congressos, ni tant sols de mocions o de grups parlamentaris, de fet, els importa ben poc, volen uns polítics valents i que els hi representin, entre d’altres coses, perquè s’han passat tants anys dient que eren els representants del poble, que ara el poble vol que els representi.

Davant aquesta nova situació, no veig que els partits estiguin tenint unes respostes a entendre aquesta nova forma de fer, i tampoc veig signes de que hagin entès que la centralitat política a Catalunya ha canviat, i ja no està en l’autonomisme, sinó que ha evolucionat al independentisme cívic i pacífic.

Si els polítics no aprenen ràpidament la lliçó i es posen al nivell que no haurien d’haver deixat, hauran de respondre de forma directa, ràpida i contundent a les necessitats d’una ciutadania que en massa els ha fet un manament: la independència.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• La manifestació del 10j sí condiciona les eleccions
• I ara que polítics?
• Una manifestació transversal que posa en evidència als polítics
• Anunci espot tenim dret a decidir

Una de les grans lliçons que ens ha de donar la manifestació del passat dissabte, és justament la constatació de quelcom que ja s’estava entreveient, i que és la separació casi astronòmica entre societat i polítics.

Tot i que durant la setmana, els mateixos polítics havien admès que la disputa sobre el lema de la manifestació del 10j els feia fer el ridícul, no van deixar el tema fins al moment final, en que els propis ciutadans van demostrar, posant-se per davant i per darrera, el poc que els arribava a importar l’opinió de la classe política sobre la manifestació.

Està clar que alguns partits no saben ben bé cap on tirar, ja que han demostrat proposar diverses formules durant els darrers mesos, o més aviat, han anat intentant quadrar els cercles impossibles, sense adonar-se que poc a poc s’està unint una majoria independentista al voltant del projecte d’Estat que les associacions i el món cultural està construint, paradoxalment, a part de la classe política.

Però com pot ser que els representants legítims del poble, escollit per la ciutadania en eleccions, estiguin ara mateix tant lluny del sentir i de la demanda unitària cap a la independència? Apunto diverses raons:

• Canvi generacional: En el fons, els nous catalans, són ciutadans i ciutadanes nascudes i que han crescut en democràcia, lluny dels franquisme, i que ja no deixen de dir coses per por o per no molestar. Per això, el debat entre la gent de 20 a 30 anys sobre la independència és tant obert i transparent. Els quadres dirigents dels partits, tot i que ho han intentat, encara no han fet el relleu generacional, al menys ideològicament, i continuen amb les idees i els conceptes de la transició, el anar a Madrid a demanar coses, quan la societat actualment està fent justament el contrari: demanar coses aquí i que Madrid s’adapti.
• El web 2.0. El canvi ha estat brutal, les idees es traslladen i es comparteixen d’una forma molt més ràpida. Això ha fet que el coneixement sigui més accessible. No cal anar a una manifestació per trobar-te ciutadans com tu, gent moderada i que opta per la independència, ja que al twitter o al facebook (les xarxes socials en general)els pots trobar. D’igual manera, la informació, les idees i sobre tot el no sentir-te sol han estat una arma del web 2.0, que tret d’alguns diputats i diputades que tenen aquestes eines i les utilitzen, no han sabut controlar la importància i el factor mobilitzador que tenen.
• No hi ha una renovació de líders: De nou, tot i que comença, no hi ha hagut una veritable renovació de quadres dirigents ni de líders en els partits. Continua el sentit d’Estat (espanyol) i els efectes de la transició, el haver de justificar eternament amb pedagogia perquè som catalans, sense entendre, que les noves generacions som catalans sense complexos, i que no entenem perquè hem de justificar-nos per res, és Espanya la que ha de donar motius per que ens quedem, no a l’inrevés.
• La classe política catalana: és curiós perquè a la majoria de països existeixen polítics, però no classe política. Aquest concepte de classe, tant marxista, dona per fet que els nostres polítics han de perdurar en el temps, passen d’una posició a l’altre, sense un relleu ni generacional ni en les formes, per tant, és normal que aquesta “classe” l’únic que vulgui sigui perpetuar-se en el poder, i no busca actualitzar-se ni noves fites. Quan veiem polítics que continuen legislatura rere legislatura amb les mateixes formes de fer i pensar que quan van començar, és normal que es vagi alimentant cada vegada més una distància entre electorat i polítics.

Hem quedo amb una reflexió i un desafiament. La reflexió vindria en que no només la sentència del Tribunal Constitucional ha fet disminuir la legitimitat en l’Estat espanyol per part de la ciutadania, sinó que les reaccions i actituds dels polítics actuals ara mateix també han fet que la seva pròpia legitimitat estigui en dubte.

El desafiament és simple, seran capaços els polítics catalans d’exercir de representants sobirans del poble i liderar el crit de independència que es va sentir de forma unitària en la manifestació, o perdran el crèdit i la confiança que encara tenen?

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Els polítics catalans en greu perill
• La manifestació del 10j sí condiciona les eleccions
• Una manifestació transversal que posa en evidència als polítics
• La dificultat de governar i de ser un jove emprenedor

Ho acceptem o no, la manifestació som una nació sí que tindrà repercussions en les eleccions i sobretot en la evolució de d’independentisme a Catalunya.

No és una frase grandiloqüent llençada al aire, simplement, els polítics van tenir un bany de masses que els van portar a la realitat més crua: a la tardor hi ha unes eleccions i no pensem que estigueu a l’alçada, o ens feu cas, o votarem a un altre.

Els polítics van poder observar i tastar l’emprenyament general de la població, i del seu radicalisme (en el bon sentit) que està tenint. Van poder observar com ja no hi ha espai per discursos federalistes ni per estatuts miraculosos. El crit durant tota la marxa era únic i contundent: independència.

Això ha de tenir unes conseqüències reals a les eleccions, en els programes electorals i a les estratègies de partits. No podem tenir molta esperança, però mai s’havia posat tant en dubte com en aquesta manifestació, la llunyania dels legítims representants del poble amb el poble, i això, segur que s’ho han apuntat.

Per tant, serà entretingut observar les opcions que es plantegen a la tardor. En un país normal, les eleccions haurien de servir com un petit Parlament constituent, on cada partit proposes la seva opció de futur, i els ciutadans poguéssim escollir lliurement per quin camí volem optar.

El problema està en la aritmètica electoral i els pactes. Estan més preocupats en mantenir càrrecs o aconseguir-los, que realment en la marxa del país.

Malgrat això, queda de manifest, que de cara a les eleccions 2010 molts ciutadans es repensaran el seu vot, i optaran per les opcions que sí que representin el seu malestar i la seva opció de futur per Catalunya: la independència.

La llei de l’evolució farà la resta, els defensors d’experiments amb gasosa com el federalisme o el concert econòmic, projectes legítims però que la sentència del Tribunal Constitucional ha donat completament per finalitzats, farà que els seus propis defensors acabin passin a la història.

Seran capaços els polítics, per tant, de representar la voluntat real del poble?

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Els polítics catalans en greu perill
• I ara que polítics?
• Una manifestació transversal que posa en evidència als polítics
• El joc de l’Estatut

Aquesta mena de trompeta gegant està sent la gran “mosca cojonera” del Mundial. Només cal veure un partit per la televisió per acabar dels nervis. Aquest sorollet constant durant tot el partit, sembla com si un munt d’abelles assassines estiguessin fent d’espectadores del partit. Per més inri, els comentaristes criden més de l’habitual, el que fa que moltes vegades calgui treure el so de la televisió per poder veure el partit amb tranquil•litat. Insoportable.

De fet, molts jugadors ja s’han començat a queixar, argumentant que és complicat concentrar-se i que acaben després dels partits amb mal de caps considerables.

Alguns, fins i tot, estan argumentant que les cagades sonores que estan cometent els porters, són fruït d’aquest estat d’histèria en que els porters acaben per culpa de les trompetes màgiques de Sud-àfrica.

Sigui com sigui, només insinuar la seva prohibició, ha aixecat tota una onada de protestes dels sud-africans, diuen que, sense elles, perden tota la seva essència animant.

Que ens agafin confessats, que dintre de poc haurem de soportar a la roja

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• 10 tweets divertits sobre l’Espanya – Suïssa i la roja
• Que diuen de la selecció catalana fora?
• Els polítics catalans en greu perill
• I ara que polítics?

Han passat alguns dies i continuen les reaccions referents a la consulta popular. Penso que un 20% de participació encara continua sent molt elevat, i el fet que s’arribi a mig milió de ciutadans a favor de la independència no deixa de ser significatiu.

Treure el mèrit a les consultes és d’una falta de visió política considerable, molt més a prop de consideracions ideològiques personals que no pas de voler analitzar la realitat de la nostra política diària amb objectivitat i seny.

Que mig milió de persones estiguin a favor de la independència és una mostra clara de que alguna cosa està passant amb la relació amb Espanya, és més, penso que gràcies a aquest referèndum està quedant clar que existeix una gran massa de població que lluny de la “desafecció” i de l’abstenció política té ganes d’expressar-se i dir el que vol, però simplement, ara mateix cap partit acaba de recollir aquest sentiment global.

Una de les grans victòries de les consultes ha estat el aconseguir introduïr el tema de la independència en l’agenda política, fent posicionar-se a partits i polítics davant d’això. De fet, també ens ha donat com a resultat, en la meva opinió, el saber de forma certa que l’Estatut i la via estatutària està més que esgotat, i que la única possibilitat que tenim, o més aviat, el camí que reclama la societat és justament la independència.

Gràcies a les consultes, cada dia hi ha menys dubtes sobre això… per molt que no els hi agradi.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• És ara quan hi ha més independentistas?
• Consulta independentista a Sabadell
• La manifestació del 10j sí condiciona les eleccions
• Reflexiones sobre las Consultas 25A

Qui diu que la política catalana no ens dóna exemples pràctics de bona governança? En el cas de les negociacions de la nova llei electoral catalana, els exemples i els ensenyaments estan sent diversos i variats.

Catalunya no té llei electoral, encara ens estem regint per ves a saber quin sistema dels anys de la transició. El fet diferencial aquí és evident, la resta d’autonomies ja en tenen una pròpia. Perquè nosaltres no?

Podria fer el discurset sobre que depenen el sistema beneficies a uns o altres, i és cert, i que el sistema electoral realment predisposa el concepte nacional, però això són bajanades. El que realment importa és la gran lliçó democràtica que els nostres governants ens han donat. És de manual.

• Si un tema no vull tractar-ho encomano una comissió d’experts, que després de molt enraonar i analitzar em donen una proposta de  50 punts.
• Com cap dels  50 punts m’acaben de fer el pes munto una comissió parlamentaria que discuteixi els punts
• Al cap de tres mesos s’han posat d’acord sobre uns 5 punts, alguns d’ells vitals, com per exemple que cal destinar un dia a votar, que ha d’haver una campanya electoral, i que s’han de presentar partits.
• Després d’un mes més, s’adonen que les eleccions estan ja a sobre, i que millor deixar-ho tot per després d’aquestes, ara no caldria trasbalsar-ho tot

I així és com(no) es redacta una llei electoral, i es deixa tot igual, sense canvis, més que res, perquè arribat el cas algun partit podria arribar a mirar pel país i no pels seus propis interessos, i tampoc cal ara trencar amb aquesta bonica tradició catalana de fotre el que cadascú vol sense pensar en els demés.

Amb tot, avui he anat a comprar la T10 i ja he notat la pujada de preus… de moment, només em queda visitar aquesta web, i tenir una micona d’esperança, la idea d’una llei electoral com a regenrador de la vida política del nostre país és súbtim, llastima que no siguin bons temps per als sommiadors…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• La participació electoral
• Som un preàmbul
• Els polítics catalans en greu perill
• La manifestació del 10j sí condiciona les eleccions

A la gent en temps electorals se’ls tracta com si fossin imbècils, i a vegades per la infecció dels mass media i dels nostres àmbits relacionals acabem entrant en una mena de paranoia esquizofrènica que ens porta a fer afirmacions i accions estúpides que no faríem en condicions normals.

Per exemple el votar als dos partits grans perquè la resta de partits no són útils. Cal recordar que el nostre sistema és parlamentari, per tant nosaltres els pobres electors no votem a un President, sinó a una cambra legislativa que escollirà i recolzarà un Govern.

Justament per aquest bipartidisme asimètric que tenim muntat, els partits minoritaris es tornen prioritaris en el Congreso, ja que són ells els que poden decantar cap a una o altra banda el resultat final, tant del Govern com de les lleis que vulgui aprovar en el Congreso.

De fet, la forma més activa d’aconseguir que els Governs es mullin és votar partits minoritaris. Estem parlant d’un empat tècnic entre PP i PSOE, per tant Esquerra amb que tregui només la meitat d’escons que va treure en les anteriors eleccions serà vital per a recolzar el govern i podrà esdevenir més influenciable en el Govern i les lleis que ara mateix. Aquest cas és pot extrapolar al tercer partit en el Congreso, que és CiU, sense cap mena de dubtes serà qui realment guanyarà les eleccions, al ser la peça clau de governabilitat durant la legislatura.

Així que si us plau no us comporteu com estúpids, aneu a votar i voteu a qui us roti, al candidat que us mola més, el partit minoritari de torn que tot i tenir 2 escons al Congreso fa discursos coherents i que et molen.

Vota a qui et roti, que el teu vot serà útil, els hi agradi o no.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Ja tenim aquí les eleccions al Parlament de Catalunya
• Nou panorama electoral a Barcelona
• Cadascú a la seva bola
• Canvi de panorama a Sant Adrià de Besòs