Són molts els estudis que estic repassant aquests dies arran d’un curs de màrqueting polític que estic fent al col·legi de politòlegs, i per això, ara mateix estic encuriosit.

Les variables que es mouen sempre quan parlem de participació són un bon grapat, però la majoria d’estudis les agrupen en variables socio-econòmiques, institucions i sistemes electorals.

Però la pregunta és si la desafecció latent dels ciutadans front els polítics es veurà traduïda en una afluència a votar per justament, optar per llistes fins ara no conegudes i que es presenten com una opció de regeneració política, o més aviat es traduirà en un descens de participació considerable.

A qui benefici tot plegat? Està clar que la participació beneficia als partits grans, i sobretot als partits que van al capdavant de tot, per exemple a CIU els aniria molt bé, i en menor forma al PSC.

Al contrari, la manca de participació beneficia als partits petits, la majoria d’ells amb un vot molt més “fidel” que els grans, i per tant en el marc actual beneficiaria a ERC, SI, Reagrupament i Ciudadanos.

També cal analitzar, el factor del vot de castic, en un país com el nostre on no hi ha molta cultura de realitzar vots de castic optant per llistes diferents i s’opta més per no anar a votar, el presumible vot de castic de molts socialistes que no es veuen amb cor de votar a CIU, podria fer també caure aquesta participació.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Som un preàmbul
• Cadascú a la seva bola
• El PSC votarà en contra de la seva pròpia moció
• El joc de l’Estatut

Les contradiccions de Catalunya han quedat de nou paleses avui, quan el PSC ha anunciat que no donaria recolzament parlamentari en Madrid a la resolució que el seu propi suposat líder Montilla va proposar i recolzar al Parlament català.

Entenc que les eleccions estiguin pròximes, però trobo molt incoherent demanar que et segueixin com a líder en el Parlament per després no fer absolutament res amb el recolzament que has aconseguit. Per fer això, hagués estat millor un pacte entre la resta de partit, guanyant al mateix Parlament i deixant en evidència la manca de lideratge de Montilla.

De totes formes, el que més sorprèn, és la eterna baixada de pantalons dels diputats catalans a Madrid. M’explico. Com a ciutadà tinc la sensació que els meus propis representants al Congreso estan més pendents d’ells mateixos que del que volem el seus votants. Només cal veure les declaracions de la Carme Chacón, i això que va ser escollida a Barcelona.

Cada vegada tinc més clar, que el PSC perdrà les eleccions perquè simplement viuen en un món que no és real, no han volgut captar el missatge dels ciutadans, i la famosa desafecció que pronosticava Montilla no només és real, sinó que l’està animant amb les seves pròpies decisions.

No es pot ser el President a Catalunya i una altra cosa a Madrid, això és simplement canviar-se la camisa i ser un subordinat del que digui o mani el PSOE.

En dies com aquest lamento tant haver-los votat. Ells mateixos, ja s’ho trobaran.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Convocar eleccions a Catalunya des de l’Aneto
• Canvi de panorama a Sant Adrià de Besòs
• La participació electoral
• El canvi i el canvi real

Ahir, al Parlament, els polítics catalans de nou van demostrar la seva perícia, recolzant una moció en que significaven que Catalunya és un preàmbul.

Un preàmbul, aquella part en un llibre que ningú es llegeix, aquella part d’una llei que no cap mena de valor jurídic. Per tant, els polítics catalans ens han dit que Catalunya no ha de ser escoltada, i que Catalunya és aquella part de les coses que ningú mira ni té valor.

És un gran missatge per enviar a Madrid, per demostrar la nostra fermesa davant les injustícies. Però per sobre de tot, és una demostració de la inoperància de l’actual Parlament.

Està clar, que calen unes eleccions el més aviat possible. No perquè l’actual Parlament tingui una disposició de forces que no permeti tirar endavant lleis. Perquè, algú recorda que CIU i ERC fan majoria al Parlament? Perquè no van mobilitzar-se i pactar entre ells un comunicat unitari més fort i contundent?

Penso, que el gran problema de Catalunya no és el Tribunal Constitucional, sinó l’odi entre ERC i CIU, em sembla que fins que aquests dos partits superin les seves diferències i comencin a treballar plegats no farem res de bo.

Ara toca, quan tant uns com els altres es llencen els ganivets, i diuen, l’un de l’altre, que no són capaços de treballar perquè bla bla bla bla.

A vegades, cal deixar les pors i les manies de banda, per treballar per un bé comú, i més, quan tot el teu país t’ho està demanant.

Que prenguin nota, després el dia de les eleccions que no es sorprenguin dels resultats.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• La participació electoral
• El joc de l’Estatut
• Canvi de panorama a Sant Adrià de Besòs
• El canvi i el canvi real

Estic seguint amb especial interès tot el cas Gürtel, ja que si sempre s’ha parlat de la corrupció galopante dins dels partit. Intentaré resumir tot plegat (serà complicat) per si no esteu gaire al dia sobre el cas:

Era el jutge Baltasar Garzón qui va iniciar la investigació allà el 6 de febrer sobre una suposada trama del tresorer del PP i de diversos diputats i senadors del mateix partit. Més concretament, el senador de Cantabria Luis Bárcenas havia pogut rebre 1.353.000 euros i un viatge turístic de franc a canvi de contractes a les empreses de Francisco Correa, i el diputat Merino uns 230.000 euros.

A partir d’aquí cada partit ha anat dient la seva, el més sorprenent és que fins al dia d’ahir no havia dimitit el Senador. No és només ser un senador, sinó que fins i tot és el tresorer del PP. Això segon a mi em posa els cabells de punta, si el propi tresorer presumptament ha estat involucrat en un procés com aquest, que més pot haver allà dins?

Fet i fet, el més interessants és que fins ara el Partit Popular ha tancat files amb el seu tresorer, jo personalment no entenia la raó, ja que era una jugada bastant arriscada si realment era culpable. De fet jo fins i tot dubtava de la seva culpabilitat per aquesta raó.

Ahir es va precipitar tot, en el moment en que l’executiva del Partido Popular va treure’l de la tresoreria i ell mateix va dimitir ja estava tot més clar. Ja s’olorava la notícia, que avui s’ha fet real, la petició del Suprem al Parlament d’un suplicatori per continuar investigant.

Ara arriba quan la dic forta: veient les notícies pensava en que si jo fos el jutge i realment volgués acabar amb la corrupció en les altes esferes d’una forma ràpida i indolora, el que faria seria donar immunitat a Bárcenas, a canvi de que comencés a cantar casos de corrupció i negocis encoberts dels partits.

Més concretament, hi havia un rumor per internet, que no puc comprovar i demano disculpes si no és cert, que parlava de que Bárcenas havia amenaçat a Rajoy amb aixecar tot el que hi havia a tresoreria del partit si no el defensaven.

Sigui com sigui, la justícia a vegades sí que funciona. Avera com acaba tot plegat

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Yo me lo guiso yo me lo como
• La participació electoral
• El PSC votarà en contra de la seva pròpia moció
• Som un preàmbul

Llegia a La Vanguardia que el Parlament belga ha aprovat una queixa oficial front el Papa. La notícia en sí no té més, Bèlgica té l’honor de ser el primer país del món en manifestar-se en contra d’una declaració del Papa.

Malgrat això, jo que sóc més tocapilotes. Al llegir la notícia m’he sorprès molt més pel fet que el Parlament belga hagi aconseguit votar quelcom per majoria absoluta, ja que hi han hagut 98 vots a favor i 18 en contra. Penso doncs, que la notícia és aquesta, i no en sí el que hagin votat o deixat de votat.

Personalment, penso que les declaracions del Papa no van estar tant fora de to, més aviat em vaig sentir molt identificat, quan va dir que el problema del sida no es solucionaria amb preservatius. És evident, es solucionarà el dia que comencem a deixar als països africans viure, els treguem els deutes externs i els ajudem realment a construïr econòmies que els hi permetin tirar endavant per ells mateix amb els seus recursos.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• La participació electoral
• El PSC votarà en contra de la seva pròpia moció
• Som un preàmbul
• Las vuvuzelas