Uns dels interrogants dels que tinc més curiositat respecte aquestes properes eleccions al Parlament, és justament saber el nivell de participació electoral.
Són molts els estudis que estic repassant aquests dies arran d’un curs de màrqueting polític que estic fent al col·legi de politòlegs, i per això, ara mateix estic encuriosit.
Les variables que es mouen sempre quan parlem de participació són un bon grapat, però la majoria d’estudis les agrupen en variables socio-econòmiques, institucions i sistemes electorals.
Les contradiccions de Catalunya han quedat de nou paleses avui, quan el PSC ha anunciat que no donaria recolzament parlamentari en Madrid a la resolució que el seu propi suposat líder Montilla va proposar i recolzar al Parlament català.
Entenc que les eleccions estiguin pròximes, però trobo molt incoherent demanar que et segueixin com a líder en el Parlament per després no fer absolutament res amb el recolzament que has aconseguit. Per fer això, hagués estat millor un pacte entre la resta de partit, guanyant al mateix Parlament i deixant en evidència la manca de lideratge de Montilla.
Ahir, al Parlament, els polítics catalans de nou van demostrar la seva perícia, recolzant una moció en que significaven que Catalunya és un preàmbul.
Un preàmbul, aquella part en un llibre que ningú es llegeix, aquella part d’una llei que no cap mena de valor jurídic. Per tant, els polítics catalans ens han dit que Catalunya no ha de ser escoltada, i que Catalunya és aquella part de les coses que ningú mira ni té valor.
Estic seguint amb especial interès tot el cas Gürtel, ja que si sempre s’ha parlat de la corrupció galopante dins dels partit. Intentaré resumir tot plegat (serà complicat) per si no esteu gaire al dia sobre el cas:
Era el jutge Baltasar Garzón qui va iniciar la investigació allà el 6 de febrer sobre una suposada trama del tresorer del PP i de diversos diputats i senadors del mateix partit. Més concretament, el senador de Cantabria Luis Bárcenas havia pogut rebre 1.353.000 euros i un viatge turístic de franc a canvi de contractes a les empreses de Francisco Correa, i el diputat Merino uns 230.000 euros.
A partir d’aquí cada partit ha anat dient la seva, el més sorprenent és que fins al dia d’ahir no havia dimitit el Senador. No és només ser un senador, sinó que fins i tot és el tresorer del PP. Això segon a mi em posa els cabells de punta, si el propi tresorer presumptament ha estat involucrat en un procés com aquest, que més pot haver allà dins?
Fet i fet, el més interessants és que fins ara el Partit Popular ha tancat files amb el seu tresorer, jo personalment no entenia la raó, ja que era una jugada bastant arriscada si realment era culpable. De fet jo fins i tot dubtava de la seva culpabilitat per aquesta raó.
Ahir es va precipitar tot, en el moment en que l’executiva del Partido Popular va treure’l de la tresoreria i ell mateix va dimitir ja estava tot més clar. Ja s’olorava la notícia, que avui s’ha fet real, la petició del Suprem al Parlament d’un suplicatori per continuar investigant.
Ara arriba quan la dic forta: veient les notícies pensava en que si jo fos el jutge i realment volgués acabar amb la corrupció en les altes esferes d’una forma ràpida i indolora, el que faria seria donar immunitat a Bárcenas, a canvi de que comencés a cantar casos de corrupció i negocis encoberts dels partits.
Més concretament, hi havia un rumor per internet, que no puc comprovar i demano disculpes si no és cert, que parlava de que Bárcenas havia amenaçat a Rajoy amb aixecar tot el que hi havia a tresoreria del partit si no el defensaven.
Sigui com sigui, la justícia a vegades sí que funciona. Avera com acaba tot plegat
Llegia a La Vanguardia que el Parlament belga ha aprovat una queixa oficial front el Papa. La notícia en sí no té més, Bèlgica té l’honor de ser el primer país del món en manifestar-se en contra d’una declaració del Papa.
Malgrat això, jo que sóc més tocapilotes. Al llegir la notícia m’he sorprès molt més pel fet que el Parlament belga hagi aconseguit votar quelcom per majoria absoluta, ja que hi han hagut 98 vots a favor i 18 en contra. Penso doncs, que la notícia és aquesta, i no en sí el que hagin votat o deixat de votat.
Personalment, penso que les declaracions del Papa no van estar tant fora de to, més aviat em vaig sentir molt identificat, quan va dir que el problema del sida no es solucionaria amb preservatius. És evident, es solucionarà el dia que comencem a deixar als països africans viure, els treguem els deutes externs i els ajudem realment a construïr econòmies que els hi permetin tirar endavant per ells mateix amb els seus recursos.
