Quan portes unes quantes muntanyes a sobre, comences a discernir sobre elles, i comences a tenir escollides. En el meu cas, aquestes preferències també existeixen, i tot i que tinc muntanyes amb molt bons records de les seves ascensions, avui m’agradaria parlar-vos d’unes quantes de més properes.
Començaré amb la mítica Matagalls, va ser la primera muntanya “seriosa” que vaig fer, i l’experiència va ser molt gratificant, he iniciat a molta gent a la muntanya amb aquesta muntanya, i concretament sempre agrada, no té massa dificultat i és molt atractiva.
En la mateixa línia, una que també agrada molt és el Montcau, curiosament, una vegada feta, després quan tires cap a la Mola ja no agrada tant. El Montcau té aquella cosa de predusco que sol agradar tant.
Una que destaca per sobre de les demés per les vistes és Sant Salvador de les Espases, tant petita i amb una visió tan xula de Montserrat, que fa que et quedis allà força estona embovat amb el massís. En la mateixa línia, sempre m’ha agradat el Puigsacalm, també per la seva visió de tota la plana de Vic i el Montseny de fons. Altament recomanable.
En els Pirineus, la darrera que vaig fer va ser el Balandrau, que té unes vistes increïbles sobre tota la olla de Núria, i val molt molt la pena.
Per últim, destaco el Castell de Burriac, un cim molt raro, perquè és molt simple, però la seva visió de la costa i el mar em va cridar molt l’atenció.
Si l’any passat em vaig quedar amb les ganes, aquesta vegada no em quedaré fora, i tant sol com acompanyat, duré a terme una de les aventures més besties de la meva vida: la Matagalls Montserrat.
Seguint amb la línea d’aquest blog d’escriure sobre el que em rota quan em rota, us aniré explicant com van els preparatius i com vaig entrenant de cara a la MM.
De moment, per tots a tots aquells que no conegueu o no sabeu de que va tot plegat, segona la Wikipedia, la Travessa Matagalls-Montserrat és una prova de resistència no competitiva que es realitza a peu i es disputa per camins de muntanya entre el peu del Matagalls (el Coll Formic, al municipi del Brull, a 1.145 metres d’alçada) i el Santuari de Montserrat (709 metres).
L’objectiu consisteix en realitzar el recorregut en menys de 24 hores. El recorregut de la caminada és de 83’406 quilòmetres i té un desnivell acumulat de 5980 metres d’alçada.
Així que res… de camí a la Matagalls Montserrat!
