Molt estem parlant de convocar eleccions aquests dies, i de com Montilla sembla que vol allunyar el proces el màxim temps possible. Les seves raons no li falten, a més d’allunyar l’efecte 10j, que és sense dubtes radioactiu ara mateix per qualsevol polític, també tindrà més temps per mostrar la seva tasca de Govern.

De fet, tot plegat respon simplement a l’estratègia d’intentar centrar el debat en l’esquerra-dreta, enlloc del factor nacional, on tothom al PSC sap que perdrien estrepitosament. Tot plegat, en el fons, no deixa de ser una mena de dir que els ciutadans som estúpids i no recordem res més enllà dels darrers dos mesos, i que si ens bombardegen amb “el canvi real” anirem en legions a votar al PSC.

Però avui, recordem la convocatòria d’eleccions del 99, en que Jordi Pujol, acompanyat dels seus fills, les va convocar dalt de l’Aneto. Pujar l’Aneto no és gens fàcil, i no tothom pot dir que ho ha fet, per això, sorprèn que als seus 69 anys (aleshores) pogués fer-ho.

De fet, el missatge que va enviar va ser simple: tinc energies suficients per continuar endavant. Estic segur, que aquell dia, amb aquella gran fita, va aconseguit molta confiança d’un poble, el català, que de tant en tant necessita fer fatxoca i treure l’esperit de grandiositat a relluir.

Potser, aquest serà el problema de Montilla, que justament no pot oferir cap gran símbol ni demostració pàtria, com si podia fer Jordi Pujol.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• El PSC votarà en contra de la seva pròpia moció
• Canvi de panorama a Sant Adrià de Besòs
• El canvi i el canvi real
• Ja tenim aquí les eleccions al Parlament de Catalunya

Les contradiccions de Catalunya han quedat de nou paleses avui, quan el PSC ha anunciat que no donaria recolzament parlamentari en Madrid a la resolució que el seu propi suposat líder Montilla va proposar i recolzar al Parlament català.

Entenc que les eleccions estiguin pròximes, però trobo molt incoherent demanar que et segueixin com a líder en el Parlament per després no fer absolutament res amb el recolzament que has aconseguit. Per fer això, hagués estat millor un pacte entre la resta de partit, guanyant al mateix Parlament i deixant en evidència la manca de lideratge de Montilla.

De totes formes, el que més sorprèn, és la eterna baixada de pantalons dels diputats catalans a Madrid. M’explico. Com a ciutadà tinc la sensació que els meus propis representants al Congreso estan més pendents d’ells mateixos que del que volem el seus votants. Només cal veure les declaracions de la Carme Chacón, i això que va ser escollida a Barcelona.

Cada vegada tinc més clar, que el PSC perdrà les eleccions perquè simplement viuen en un món que no és real, no han volgut captar el missatge dels ciutadans, i la famosa desafecció que pronosticava Montilla no només és real, sinó que l’està animant amb les seves pròpies decisions.

No es pot ser el President a Catalunya i una altra cosa a Madrid, això és simplement canviar-se la camisa i ser un subordinat del que digui o mani el PSOE.

En dies com aquest lamento tant haver-los votat. Ells mateixos, ja s’ho trobaran.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Convocar eleccions a Catalunya des de l’Aneto
• Canvi de panorama a Sant Adrià de Besòs
• La participació electoral
• El canvi i el canvi real

El problema de debò és l’encaix de Catalunya amb Espanya. Ha estat així de forma històrica. A Espanya, és usual pensar que la transició va saber encabir-ho tot en un gran pacte, i que les autonomies és la màxima aspiració de Catalunya. Aquesta visió, queda completament descatalogada, al veure com el mateix PSC aposta per un altre model.

El següent pas va ser el federalisme, Maragall, i ara Montilla, defensen una  Espanya plural i federal, on una hipotètica nació catalana tindria cabuda, una Espanya que respectés les singularitats catalanes, i que aquesta fos part i motor de l’Estat.Tot plegat sona molt bé, però Espanya ha demostrat que no pensa acceptar això.

Per altre banda, tenim CiU, que ara, sembla el paladí del concert econòmic, per tant, el tope que els catalans volem, és poder administrar els nostres propis recursos. Amb el concert econòmic, el problema de Catalunya estaria solucionat.

Però, i si en el fons, som una nació? Vull dir, si realment l’Espanya federal no ens sedueix i no és possible, i l’estat de les autonomies tampoc és suficient, i tampoc ens sedueix el concert econòmic, voldrà dir que el independentisme no és quelcom sorgit per art de màgia?

Potser, és que simplement, hem arribat a un moment en la història, en que l’Estat espanyol com a projecte ja no és suficient. Que necessitem altres horitzons, i aquests horitzons són justament un Estat propi, i per tant, la independència.

En el fons, al final serem una nació i tot…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• El joc de l’Estatut
• Perquè el Constitucional amb el Estatut ha deixat de tenir credibilitat
• Montilla, l’ultra heroi!
• Que diuen de la selecció catalana fora?

Curiosa la imatge de Montilla (no és la foto que he ficat per suposat…), sent el President que està fent mans i mànigues en el Senat per aconseguir fer moure el Tribunal Constitucional.

Realment, en els darrers mesos Montilla m’està sorprenent molt positivament, amb un gir cap a un catalanisme més “radical”, està exercint de veritable President, i si és un personatge extremadament criticable en moltes coses, està clar que vol (interessos a part) tirar endavant com sigui l’actual Estatut.

Suposo que en el fons ell si que ha vist, com l’Estatut és el darrer que li queda a Espanya per mantenir a Catalunya a dins, si fracassa l’Estatut, fracassarà l’autonomisme, i està clar que l’únic camí que quedarà serà la independència.

En el fons, ni ell mateix, després de quasi 4 anys en el Govern, ha de veure clar això de les autonomies, no hi ha res com viure en el propi cos les limitacions i les traves del govern espanyol com per tornar-se independentista.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• I si fóssim una nació?
• El joc de l’Estatut
• Sentència a l’Estatut del Tribunal Constitucional
• Perquè el Constitucional amb el Estatut ha deixat de tenir credibilitat

Ara les rodes van canviant, i tots els polítics, detecten cap on van els nous vents. Està clar que l’ independentisme creix com mai, i que iniciatives com el referèndum no són només actes folklòrics, sinó que tenen un sentiment darrera important.

Una dita sempre ha corregut pels passadissos de la Generalitat, i és que res millor que arribar a la presidència, per tornar-se independentista veient el que des del govern central et fan dia a dia.

Molt em sembla que el camí de no retorn ha començat. Hi ha desafecció, però no contra els polítics i la política, sinó contra els polítics i la política que no atén a les veritables realitat i demandes de la ciutadania, i resulta que ara una de les demanes principals és una nova relació amb Espanya, i més concretament la independència.

Com es pot saber si això és un moviment majoritari o no? Doncs simplement detectant com els polítics més gestos comencen a canviar de camisa. No heu notat que darrerament hi ha més polítics replantejant “relacions” que mai?

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• El pitjor de nosaltres
• I si fóssim una nació?
• El joc de l’Estatut
• Sentència a l’Estatut del Tribunal Constitucional

Estava jo cercant informació sobre les ambaixades al Iemen (on sembla ser que el món ha descobert de cop que hi ha un conflicte bèl•lic) i en la portada de La Vanguardia em trobo això… doncs ara que ho diuen, poder té raó… Montilla ha de madurar una micona, però políticament o com persona?

No m’estranya veure a Montilla trist en les seves aparicions, tothom es fica  amb ell darrerament, a més, dins de la notícies no deien res… suposo que els nois de La Vanguardia volen fer volar la nostra imaginació.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Convocar eleccions a Catalunya des de l’Aneto
• El PSC votarà en contra de la seva pròpia moció
• I si fóssim una nació?
• Montilla, l’ultra heroi!

Montilla estava trist, i això que era el seu gran dia, després de tantes batalles i negociacions, per fi havia aconseguit el traspas de Rodalies RENFE a la Generalitat. Sense diners ni inversions darrera, però ara la responsabilitat (el poder!) de dir a quina hora surt un tren  i canviar els noms de les estacions ja estava a Catalunya, una gran victòria en l’autogovern sense dreceres!

Poder estava trist per diverses coses, primer de tot, la cara circumstancies de Montilla y sus muchachos validant en l’estació de Sants un bitllet mentre de fons s’escolten uns xiulets considerables de la bona gent de l’estació. En que pensava Montilla quan baixava les escales mecàniques? Si realment tot allò era un dels passos més importants en l’autogovern (sense dreceres) de Catalunya, perquè no mostrava més eufòria, perquè se’l veia més desanimat que de costum?

Jo m’aventuro a pensar que no és tan fàcil tot plegat. Quan el bo de Montilla mirava a l’andana, i pensava que la titularitat de les vies, les estacions i fins i tot dels combois continua sent de l’Estat, i que per a més inri, segurament hauran de pagar-hi lloguer, se’t ve el món a sobre.

Suposo que pensava en si realment havia valgut la pena tanta història amb el traspàs, perquè de fet, també arriba sense les inversions necessàries com per millorar la xarxa de forma real i perceptible, almenys en els pròxims 10 anys, segons aquells informes infumables que experts i tècnics han realitzat sobre l’estat de la xarxa ferroviària.

Estava trist, segur, perquè en el fons pensava que ara la Generalitat tindria un problemon a sobre considerable, un bitxo d’infraestructura totalment arcaica, desfasada, amb mala reputació, impuntual i que ara ja és “responsabilitat” de la Generalitat, responsabilitat però sense marge de maniobra: mans lligades.

Però també va haver temps per a l’esperança, vaig notar com somreia, quan va veure l’únic canvi real que havia tingut el traspàs: en un cartell posava “Rodalies” amb e, i no l’a de tota la vida.

El canvi ha arribat a Rodalies, almenys, lingüísticament parlant.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Sentència a l’Estatut del Tribunal Constitucional
• Montilla, l’ultra heroi!
• Els pobres ja us ho fotreu
• Som un preàmbul