Convocar eleccions a Catalunya des de l’Aneto
Molt estem parlant de convocar eleccions aquests dies, i de com Montilla sembla que vol allunyar el proces el màxim temps possible. Les seves raons no li falten, a més d'allunyar l'efecte 10j, que és sense dubtes radioactiu ara mateix per qualsevol polític, també tindrà més temps per mostrar la seva tasca de Govern.
De fet, tot plegat respon simplement a l'estratègia d'intentar centrar el debat en l'esquerra-dreta, enlloc del factor nacional, on tothom al PSC sap que perdrien estrepitosament. Tot plegat, en el fons, no deixa de ser una mena de dir que els ciutadans som estúpids i no recordem res més enllà dels darrers dos mesos, i que si ens bombardegen amb "el canvi real" anirem en legions a votar al PSC.
El PSC votarà en contra de la seva pròpia moció
Les contradiccions de Catalunya han quedat de nou paleses avui, quan el PSC ha anunciat que no donaria recolzament parlamentari en Madrid a la resolució que el seu propi suposat líder Montilla va proposar i recolzar al Parlament català.
Entenc que les eleccions estiguin pròximes, però trobo molt incoherent demanar que et segueixin com a líder en el Parlament per després no fer absolutament res amb el recolzament que has aconseguit. Per fer això, hagués estat millor un pacte entre la resta de partit, guanyant al mateix Parlament i deixant en evidència la manca de lideratge de Montilla.
I si fóssim una nació?
És evident que les eleccions Catalunya marquen i molt la resposta dels partits polítics catalans, malgrat això, em crida l’atenció la resposta d’alguns d’ells.
El problema de debò és l’encaix de Catalunya amb Espanya. Ha estat així de forma històrica. A Espanya, és usual pensar que la transició va saber encabir-ho tot en un gran pacte, i que les autonomies és la màxima aspiració de Catalunya. Aquesta visió, queda completament descatalogada, al veure com el mateix PSC aposta per un altre model.
Montilla, l’ultra heroi!
Curiosa la imatge de Montilla (no és la foto que he ficat per suposat...), sent el President que està fent mans i mànigues en el Senat per aconseguir fer moure el Tribunal Constitucional.
Realment, en els darrers mesos Montilla m’està sorprenent molt positivament, amb un gir cap a un catalanisme més “radical”, està exercint de veritable President, i si és un personatge extremadament criticable en moltes coses, està clar que vol (interessos a part) tirar endavant com sigui l’actual Estatut.
Suposo que en el fons ell si que ha vist, com l’Estatut és el darrer que li queda a Espanya per mantenir a Catalunya a dins, si fracassa l’Estatut, fracassarà l’autonomisme, i està clar que l’únic camí que quedarà serà la independència.
En el fons, ni ell mateix, després de quasi 4 anys en el Govern, ha de veure clar això de les autonomies, no hi ha res com viure en el propi cos les limitacions i les traves del govern espanyol com per tornar-se independentista.
Castells quiere replantear las relaciones con España sea cual sea la sentencia del Constitucional
Interessant pas endavant de Castells, no per la idea en sí, que ja tots ens fem càrrec, sinó per la simbologia que sigui un membre del govern (i de pes) qui la faci. Castells sempre m'ha semblat representar aquell sector mig mort de Ciutadans pel Canvi que va portar a Maragall i l’ala més catalanista del PSC al poder, i que va ser dinamitada pel sector espanyolista de Montilla.
Ara les rodes van canviant, i tots els polítics, detecten cap on van els nous vents. Està clar que l’ independentisme creix com mai, i que iniciatives com el referèndum no són només actes folklòrics, sinó que tenen un sentiment darrera important.
Una dita sempre ha corregut pels passadissos de la Generalitat, i és que res millor que arribar a la presidència, per tornar-se independentista veient el que des del govern central et fan dia a dia.
Molt em sembla que el camí de no retorn ha començat. Hi ha desafecció, però no contra els polítics i la política, sinó contra els polítics i la política que no atén a les veritables realitat i demandes de la ciutadania, i resulta que ara una de les demanes principals és una nova relació amb Espanya, i més concretament la independència.
Com es pot saber si això és un moviment majoritari o no? Doncs simplement detectant com els polítics més gestos comencen a canviar de camisa. No heu notat que darrerament hi ha més polítics replantejant “relacions” que mai?
Castells aboga por replantear las relaciones con España sea cual sea la sentencia del Constitucional
Interessant pas endavant de Castells, no per la idea en sí, que ja tots ens fem càrrec, sinó per la simbologia que sigui un membre del govern (i de pes) qui la faci. Castells sempre ha representat aquell sector mig mort de Ciutadans pel Canvi que va portar a Maragall i l’ala més catalanista del PSC al poder, i que va ser dinamitada pel sector espanyolista de Montilla.
Ara les rodes van canviant, i tots els polítics, detecten cap on van els nous vents. Està clar que l’ independentisme creix com mai, i que iniciatives com el referèndum no són només actes folklòrics, sinó que tenen un sentiment darrera important.
Una dita sempre ha corregut pels passadissos de la Generalitat, i és que res millor que arribar a la presidència, per tornar-se independentista veient el que des del govern central et fan dia a dia.
Molt em sembla que el camí de no retorn ha començat. Hi ha desafecció, però no contra els polítics i la política, sinó contra els polítics i la política que no atén a les veritables realitat i demandes de la ciutadania, i resulta que ara una de les demanes principals és una nova relació amb Espanya, i més concretament la independència.
Com es pot saber si això és un moviment majoritari o no? Doncs simplement detectant com els polítics més gestos comencen a canviar de camisa. No heu notat que darrerament hi ha més polítics replantejant “relacions” que mai?
Montilla debe madurar
Estava jo cercant informació sobre les ambaixades al Iemen (on sembla ser que el món ha descobert de cop que hi ha un conflicte bèl•lic) i en la portada de La Vanguardia em trobo això... doncs ara que ho diuen, poder té raó... Montilla ha de madurar una micona, però políticament o com persona?
No m'estranya veure a Montilla trist en les seves aparicions, tothom es fica amb ell darrerament, a més, dins de la notícies no deien res... suposo que els nois de La Vanguardia volen fer volar la nostra imaginació.
Rodalias ya es Rodalies
Montilla estava trist, i això que era el seu gran dia, després de tantes batalles i negociacions, per fi havia aconseguit el traspas de Rodalies RENFE a la Generalitat. Sense diners ni inversions darrera, però ara la responsabilitat (el poder!) de dir a quina hora surt un tren i canviar els noms de les estacions ja estava a Catalunya, una gran victòria en l’autogovern sense dreceres!
Poder estava trist per diverses coses, primer de tot, la cara circumstancies de Montilla y sus muchachos validant en l’estació de Sants un bitllet mentre de fons s’escolten uns xiulets considerables de la bona gent de l’estació. En que pensava Montilla quan baixava les escales mecàniques? Si realment tot allò era un dels passos més importants en l’autogovern (sense dreceres) de Catalunya, perquè no mostrava més eufòria, perquè se’l veia més desanimat que de costum?
Jo m’aventuro a pensar que no és tan fàcil tot plegat. Quan el bo de Montilla mirava a l’andana, i pensava que la titularitat de les vies, les estacions i fins i tot dels combois continua sent de l’Estat, i que per a més inri, segurament hauran de pagar-hi lloguer, se’t ve el món a sobre.
Suposo que pensava en si realment havia valgut la pena tanta història amb el traspàs, perquè de fet, també arriba sense les inversions necessàries com per millorar la xarxa de forma real i perceptible, almenys en els pròxims 10 anys, segons aquells informes infumables que experts i tècnics han realitzat sobre l’estat de la xarxa ferroviària.
Estava trist, segur, perquè en el fons pensava que ara la Generalitat tindria un problemon a sobre considerable, un bitxo d’infraestructura totalment arcaica, desfasada, amb mala reputació, impuntual i que ara ja és “responsabilitat” de la Generalitat, responsabilitat però sense marge de maniobra: mans lligades.
Però també va haver temps per a l’esperança, vaig notar com somreia, quan va veure l’únic canvi real que havia tingut el traspàs: en un cartell posava “Rodalies” amb e, i no l’a de tota la vida.
El canvi ha arribat a Rodalies, almenys, lingüísticament parlant.
Segueix-me!
Anuncis Google
Aquí és parla de
El més llegit
- Adéu al Pompeu! - 1.319 lectures
- La Ruta del Quinto de Sant Adrià de Besòs - 1.226 lectures
- Llistat de noms catalans - 793 lectures
- L’enterrament de la Constitució Europea - 638 lectures
- 11 de Setembre – Diada Nacional de Catalunya - 537 lectures
- 10 llocs de Catalunya amb encant que no pots deixar de visitar - 530 lectures
- Militants de la tradició! Sortiu al carrer! - 467 lectures
- Tinc por - 450 lectures
- Festa Major de Sant Adrià de Besòs! - 444 lectures
- Espanya ocupa la 60a posició en el classificació mundial d’independència judicial - 436 lectures
Categories
- Badalona (26)
- Coses del Blog (12)
- Economia (15)
- Crisis (5)
- El misteri de la vida (38)
- Eleccions (64)
- Congreso 2008 (14)
- Municipals 2007 (15)
- Municipals 2011 (2)
- Parlament 2006 (11)
- Parlament 2010 (10)
- Història (49)
- Procés de Pau (17)
- Internet (10)
- Món judícial (10)
- Moment Vélez (64)
- Not Only Europe (25)
- Only Europe (34)
- Para chulo chulo mi pirulo (15)
- Partits (21)
- Política (131)
- Desafección (13)
- Generalitat (3)
- Ideologia (5)
- Independència (15)
- Polítics (23)
- Jordi Pujol (1)
- Montilla (1)
- Sant Adrià de Besòs (16)
- Sexe i violència (56)
- Sport (28)
- Korfbal (15)
- Sucietat (72)
- Educació (1)
- Família (3)
- Tradicions (8)
Arxiu
- setembre 2010
- agost 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
- març 2010
- gener 2010
- novembre 2009
- agost 2009
- juliol 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- agost 2008
- juliol 2008
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006