Et despertes a la nit, mires el rellotge i veus que és de matinada. T’aixeques per anar a pixar, allò típic, i quan estàs mig adormit davant la immensitat de la taça del servei, t’adones que hi ha algun sorellet estrany fora.
Et despertes els sentits, però no el cervell, quan acabes i et mires al mirall sense saber si ets tu, intentes tornar al llit, però de nou sents el sorollet al passadís.
Decidit vas cap allà, encens el llum i zas:
Trobar-te al teu gos pixant al mig del passadís sobre un diari de “El Mundo” amb una foto del Borbó en la portada a les 5 de la matinada no té preu XD
Un ciutadà meticulós i assenyat com jo estava sense gaudint del seu temps lliure (o sigui no fotre res) quan de cop, sona el telèfon mòbil, i com era de bon matí i estava atent no vaig fixar-me en el número.
- Hola buenos días, llamo del Centro de Estudios Avanzados para realizar una encuenta (amb un accent clarament andalús)
- Ajà
- Le podria pregunta a que província estamos llamando?
- Está llamando a Barcelona
- Disculpe entonces la equivocación, estamos buscando gente de las provincias de Andalucia.
- Pues si, se han equivocado de pais
- (Sonrisita floja) si… uhmm… esto es la desafección no?….
- Perdone?
- Nada, que buenos días (penja)
No si al final, amb la tonteria serà real que ni ells ni nosaltres ens creiem això d’estar units…
