La ressaca del 10j encara està vigent, els propis partits l’estant patint fins i tot a dimarts, i més la patiran encara a partir de dijous i divendres. Està clar que, alguna cosa han de fer per poder donar resposta al nou cicle polític, però estan més aviat perduts.

Les declaracions de Mas, de Duran i Lleida, de Puigcercós, variant el seu discurs habitual cap a un de més independentista, en consonància amb tot el que es va poder veure dissabte a la manifestació del 10j, han estat molt ben rebudes pel públic, però ràpidament, els seus gestos van per una via contraria.

L’emprenyament dels manifestants és considerable, sigui per la roja o per d’altres motius, veuen com els polítics no acaben d’agafar el missatge, o almenys, no l’estan escenificant en la forma en que ells volien.

Sembla ser, que els propis polítics no han entès que els que cridaven IN-INDE-INDEPENDENCIA no eren justament els típics sobiranistes de sempre, sinó un nou gran nucli de ciutadans que fa escassos 5 anys no creia en la independència, i que de fet, la majoria no participava en manifestacions.

Només calia donar un tomb amb la mirada, per detectar que moltes banderes i senyeres eren noves, i que molta gent ni tant sols en portava perquè no en tenia per casa, fins i tot amb els crits, els més utilitzats van ser un simple i pur transversal “independència”, perquè tampoc aquest nou sobiranista no està acostumat a d’altres crits o cançons de l’imaginari popular del “rotllo”.

Per això, aquest perfil de manifestant, que recordem que serà un votant fidel en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, necessitava aquesta setmana sentir-se escoltat i recolzat, ja que si per primera vegada estava participant cívicament, vol que aquest esforç sigui recompensat pels polítics, i de forma ràpida i contundent.

No entenen d’executives, de congressos, ni tant sols de mocions o de grups parlamentaris, de fet, els importa ben poc, volen uns polítics valents i que els hi representin, entre d’altres coses, perquè s’han passat tants anys dient que eren els representants del poble, que ara el poble vol que els representi.

Davant aquesta nova situació, no veig que els partits estiguin tenint unes respostes a entendre aquesta nova forma de fer, i tampoc veig signes de que hagin entès que la centralitat política a Catalunya ha canviat, i ja no està en l’autonomisme, sinó que ha evolucionat al independentisme cívic i pacífic.

Si els polítics no aprenen ràpidament la lliçó i es posen al nivell que no haurien d’haver deixat, hauran de respondre de forma directa, ràpida i contundent a les necessitats d’una ciutadania que en massa els ha fet un manament: la independència.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• La manifestació del 10j sí condiciona les eleccions
• I ara que polítics?
• Una manifestació transversal que posa en evidència als polítics
• Anunci espot tenim dret a decidir

Ho acceptem o no, la manifestació som una nació sí que tindrà repercussions en les eleccions i sobretot en la evolució de d’independentisme a Catalunya.

No és una frase grandiloqüent llençada al aire, simplement, els polítics van tenir un bany de masses que els van portar a la realitat més crua: a la tardor hi ha unes eleccions i no pensem que estigueu a l’alçada, o ens feu cas, o votarem a un altre.

Els polítics van poder observar i tastar l’emprenyament general de la població, i del seu radicalisme (en el bon sentit) que està tenint. Van poder observar com ja no hi ha espai per discursos federalistes ni per estatuts miraculosos. El crit durant tota la marxa era únic i contundent: independència.

Això ha de tenir unes conseqüències reals a les eleccions, en els programes electorals i a les estratègies de partits. No podem tenir molta esperança, però mai s’havia posat tant en dubte com en aquesta manifestació, la llunyania dels legítims representants del poble amb el poble, i això, segur que s’ho han apuntat.

Per tant, serà entretingut observar les opcions que es plantegen a la tardor. En un país normal, les eleccions haurien de servir com un petit Parlament constituent, on cada partit proposes la seva opció de futur, i els ciutadans poguéssim escollir lliurement per quin camí volem optar.

El problema està en la aritmètica electoral i els pactes. Estan més preocupats en mantenir càrrecs o aconseguir-los, que realment en la marxa del país.

Malgrat això, queda de manifest, que de cara a les eleccions 2010 molts ciutadans es repensaran el seu vot, i optaran per les opcions que sí que representin el seu malestar i la seva opció de futur per Catalunya: la independència.

La llei de l’evolució farà la resta, els defensors d’experiments amb gasosa com el federalisme o el concert econòmic, projectes legítims però que la sentència del Tribunal Constitucional ha donat completament per finalitzats, farà que els seus propis defensors acabin passin a la història.

Seran capaços els polítics, per tant, de representar la voluntat real del poble?

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Els polítics catalans en greu perill
• I ara que polítics?
• Una manifestació transversal que posa en evidència als polítics
• El joc de l’Estatut

La manifestació que va viure Barcelona ahir va ser una de les més grans de la història, i fa que ens haguem de replantejar moltes qüestions. Amb més d’un milió i mig de persones al carrer, clamant per la independència, és hora de replantejar-se realment si aquest moviment fins ara minoritari que és la independència ja no ho és tant, i si realment, hem arribat al punt històric de no retorn en que les aspiracions de Catalunya ja no són un autogovern fort dins d’Espanya, si no la creació d’un estat propi.

La manifestació a més, va ser completament transversal, grans, petits, mitjans, gent de totes les edats, i veient la roba de la gent, també de totes les classes socials. Va ser la primera vegada que vaig veure gent parlant castellà mentre cridava independència a pulmó net, per tant, es tractava d’una manifestació i d’un moviment completament transversal i que agrupa a molts tipus de persones, d’orígens i condicions molt diverses.

Destaca, la emprenyamenta general front els polítics que de forma general es va veure entre els manifestants. Començant per ficar-se davant de la pancarta i la senyera mostrant que aquella manifestació era de la ciutadania, no dels polítics, i acabant, per la de crits i comentaris que es va fer en contra dels polítics.

Això reforça la meva idea de que quelcom diferent s’està coent a Catalunya, i que els polítics no han sabut fins ara capitalitzar aquest malestar i aquest clam general a favor de la independència.

No ens enganyem, la manifestació d’ahir no va a favor de l’Estatut ni en contra del TC, va ser pura i simplement una manifestació reclamant la independència i reclamant que els polítics recullin el testimoni de les aspiracions de la ciutadania, que té molt clar que s’ha de fet a partir de dilluns.

La pregunta ara és simple: tindran els partits polítics la valentia de portar endavant el manament de la ciutadania? O simplement es barallaran entre ells per esgarrapar vots de cara a les eleccions de la tardor?


Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Els polítics catalans en greu perill
• La manifestació del 10j sí condiciona les eleccions
• I ara que polítics?
• El rídicul més espantós dels polítics catalans

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Els polítics catalans en greu perill
• La manifestació del 10j sí condiciona les eleccions
• Una manifestació transversal que posa en evidència als polítics
• 10 motius per la independència si tens més de 50 anys, ets andalús i vius a la perifèria de Barcelona

Situació extrema la que s’està vivint a Grècia aquests dies, molt greu. Mentrestant aquí parlem de futbol, però a Atenes milers de manifestants porten tres dies portant el caos total a la capital d’un país membre de la UE.

No estem parlant d’Àfrica, sinó d’un país similar al nostre, on el seu Govern està tancat ara mateix decidint si declara d’estat d’excepció a la capital, on hi ha hotels i botigues saquejades, desenes de cotxes cremats, partits de l’oposició sindicats i associacions civils unides liderant manifestacions davant del Parlament grec, un Primer Ministre en la corda fluixa i sense recolzament. Més de 200 ferits, i manifestants armats contra la policia.

Les fotos són increïbles, i tot, a partir de que la policia, suposadament, assassinés a un jove antisistema. El joves de tot el país estant mobilitzats, units i lluitant, amb violència, que mai és bona, però units i posats en batalla en contra del que creuen que és injust.

Està clar que encara Europa no està totalment adormida…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Conversant sobre la crisis de Grècia
• Oxi! de nou…
• Oxi!
• Les 10 causes últimes i definitives de la intervenció a Líbia