La ressaca del 10j encara està vigent, els propis partits l’estant patint fins i tot a dimarts, i més la patiran encara a partir de dijous i divendres. Està clar que, alguna cosa han de fer per poder donar resposta al nou cicle polític, però estan més aviat perduts.
Les declaracions de Mas, de Duran i Lleida, de Puigcercós, variant el seu discurs habitual cap a un de més independentista, en consonància amb tot el que es va poder veure dissabte a la manifestació del 10j, han estat molt ben rebudes pel públic, però ràpidament, els seus gestos van per una via contraria.
Ho acceptem o no, la manifestació som una nació sí que tindrà repercussions en les eleccions i sobretot en la evolució de d’independentisme a Catalunya.
No és una frase grandiloqüent llençada al aire, simplement, els polítics van tenir un bany de masses que els van portar a la realitat més crua: a la tardor hi ha unes eleccions i no pensem que estigueu a l’alçada, o ens feu cas, o votarem a un altre.
La manifestació que va viure Barcelona ahir va ser una de les més grans de la història, i fa que ens haguem de replantejar moltes qüestions. Amb més d’un milió i mig de persones al carrer, clamant per la independència, és hora de replantejar-se realment si aquest moviment fins ara minoritari que és la independència ja no ho és tant, i si realment, hem arribat al punt històric de no retorn en que les aspiracions de Catalunya ja no són un autogovern fort dins d’Espanya, si no la creació d’un estat propi.
Situació extrema la que s’està vivint a Grècia aquests dies, molt greu. Mentrestant aquí parlem de futbol, però a Atenes milers de manifestants porten tres dies portant el caos total a la capital d’un país membre de la UE.
No estem parlant d’Àfrica, sinó d’un país similar al nostre, on el seu Govern està tancat ara mateix decidint si declara d’estat d’excepció a la capital, on hi ha hotels i botigues saquejades, desenes de cotxes cremats, partits de l’oposició sindicats i associacions civils unides liderant manifestacions davant del Parlament grec, un Primer Ministre en la corda fluixa i sense recolzament. Més de 200 ferits, i manifestants armats contra la policia.
Les fotos són increïbles, i tot, a partir de que la policia, suposadament, assassinés a un jove antisistema. El joves de tot el país estant mobilitzats, units i lluitant, amb violència, que mai és bona, però units i posats en batalla en contra del que creuen que és injust.
Està clar que encara Europa no està totalment adormida…
