Avui el fiscal del Supremo ha fet efectiva la petició de suplicatori per a poder jutjar Luis Bárcenas per un presumpte delicte de cohecho y delito fiscal (així dit en castizo queda millor XDD).
Com tots sabeu, en agost el Senado fa vacances, total, que no està reunit i per tant no tindrà efectes fins al setembre. Però fet i fet aquesta no és la notícia que realment em crida l’atenció i que mereix una entrada, sinó més aviat el fet que la Mesa Permanente, que és qui ha de donar llum verda per a que vagi a la Comisión de Suplicatorios, té un membre entre ells que em fa mala espina. No és res personal.
Però resulta que el mateix Bárcenas és membre. De fet, la Comissión, per més inri, està presidida pel PP.
En fins, yo me lo guiso yo me lo como…
Estic seguint amb especial interès tot el cas Gürtel, ja que si sempre s’ha parlat de la corrupció galopante dins dels partit. Intentaré resumir tot plegat (serà complicat) per si no esteu gaire al dia sobre el cas:
Era el jutge Baltasar Garzón qui va iniciar la investigació allà el 6 de febrer sobre una suposada trama del tresorer del PP i de diversos diputats i senadors del mateix partit. Més concretament, el senador de Cantabria Luis Bárcenas havia pogut rebre 1.353.000 euros i un viatge turístic de franc a canvi de contractes a les empreses de Francisco Correa, i el diputat Merino uns 230.000 euros.
A partir d’aquí cada partit ha anat dient la seva, el més sorprenent és que fins al dia d’ahir no havia dimitit el Senador. No és només ser un senador, sinó que fins i tot és el tresorer del PP. Això segon a mi em posa els cabells de punta, si el propi tresorer presumptament ha estat involucrat en un procés com aquest, que més pot haver allà dins?
Fet i fet, el més interessants és que fins ara el Partit Popular ha tancat files amb el seu tresorer, jo personalment no entenia la raó, ja que era una jugada bastant arriscada si realment era culpable. De fet jo fins i tot dubtava de la seva culpabilitat per aquesta raó.
Ahir es va precipitar tot, en el moment en que l’executiva del Partido Popular va treure’l de la tresoreria i ell mateix va dimitir ja estava tot més clar. Ja s’olorava la notícia, que avui s’ha fet real, la petició del Suprem al Parlament d’un suplicatori per continuar investigant.
Ara arriba quan la dic forta: veient les notícies pensava en que si jo fos el jutge i realment volgués acabar amb la corrupció en les altes esferes d’una forma ràpida i indolora, el que faria seria donar immunitat a Bárcenas, a canvi de que comencés a cantar casos de corrupció i negocis encoberts dels partits.
Més concretament, hi havia un rumor per internet, que no puc comprovar i demano disculpes si no és cert, que parlava de que Bárcenas havia amenaçat a Rajoy amb aixecar tot el que hi havia a tresoreria del partit si no el defensaven.
Sigui com sigui, la justícia a vegades sí que funciona. Avera com acaba tot plegat
