Espanya ocupa la 60a posició en el classificació mundial d’independència judicial
En aquests dies (setmanes) que parlem de la sentència del Tribunal Constitucional i observem amb cert enuig i preocupació la manca d’independència judicial que van mostrar els membres del tribunal així com els mandataris que no van renovar a aquests, m’ha arribat a les mans, un petit estudi el·laborat pel World Economic Forum (Fòrum Mundial Econòmic) sobre la independència judicial dels països al món.
Aquesta mena de classificacions són molt interessants d’observar, tant pel seu contingut com per les tendències que s’observen, d’aquesta manera, podrem veure que Espanya ocupa una grandíssima 60a posició, molt lluny dels primers països, i per sota d’alguns Estats dignes de menció, com per exemple Qatar, Gambia, Oman, Nigèria, o Botswana... el que dona una dimensió del món judicial espanyol, que fa simplement pena.
Sentència a l’Estatut del Tribunal Constitucional
Una mirada ràpida al nou estatut retallat, gràcies a l'Alex:
- No hi ha desecentralització de la justícia. Desapareix el Consell Català de Justícia.
- Menys blindatge competencial.
- S'elimina la igualtat en l'esforç fiscal en el moment d'equiparar les CCAA.
- La Generalitat no pot regular els tributs locals.
España al revés: corruptos y fascistas juzgan al juez
Aquest era el lema o crit, que unes 500 persones lluïen en la manifestació espontània que dijous es va formar davant de la seu del PP a Madrid en defensa del jutge Garzon.
Pots estar a favor o en contra d’aquest jutge, però realment, fins quin límits hem arribat, en el moment en que grups com Manos Limpias o la Falange, aconsegueixen que un jutge s’assegui en la banqueta dels acusats per investigar els crims del franquisme.
La reflexió és de nou com l’anterior entrada: un nou element per tenir en compte a l’hora de mesurar la qualitat democràtica que tenim en aquest Estat.
La meva indignació està creixent per moments, ha estat un dia dur, molt dur. Mentre veia les notícies poc a poc a la feina m’he sentit encara més decebut. Al migdia, la meva avia (era dijous i com cada dijous he anat a dinar a sa casa) estava alarmada al veurem tant nerviós. Ella estava encara més indignada, recordava amb temor i pena el franquisme, la guerra civil, i em deia, que ella ja assumia que aniria a la tomba sense que jutgessin als veritables criminals, i que si ella i alguns més parlessin de veritat, ens podrien explicar mil i una barbaritats que van passar.
La premsa internacional està encara sorpresa per tot plegat, el jutge que va intentar jutjar a Pinochet i que va fer avançar a nivell internacional tot allò relacionat contra els crims contra la humanitat, ara jutjat per voler investigar sobre els seus propis morts.
Avui un altre punt de desafecció, tant a la política com a Espanya. Jo no vull ser part d’un país així, no puc ser-ho, va en contra de tot el que penso, crec i sento.




