“Las infraestructuras del país son endebles, el aeropuerto se colapsó en unas horas. Cuando aterrizaba un avión nos preguntaban: ¿Dónde están los camiones para transportar la ayuda? Y no teníamos camiones. ¿Dónde están los depósitos para almacenar las donaciones? Y no teníamos depósitos. ” Réne Préval, President d’Haití.

El que deia… una entrevista amb bastant de suc a La Vanguardia. M’han agradat un parell de frases, tot i que m’agradaria constrastar informació sobre aquest home.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Haití: Los americanos consiguen comenzar
• Haití no és Badalona
• La Vanguardia se desmelena

Set dies van intentar els cascos blaus de la ONU organitzar punts claus al territori per distribuïr alimebnts i aigua, sense èxit. En menys de 24 hores els Marines americans no només ho han aconseguit, sinó que ja llegia a la Vanguardia que comença a arribar benzina, i que alguns cotxes ja comencen a funcionar, algunes botigues comencen a obrir les seves portes i el Govern haitià comença a funcionar (no sé on llegia que només queden en peu el Ministeri d’Interior i de la Dona, i que tant un com altre han coordinat amb molt d’èxit l’arribada d’ajut a punts claus). Un èxit de d’USA, fins i tot, han aconseguit que l’aeroport comenci a funcionar amb molta més eficiència (curiosament quan van fer fora als periodistes d’allà).

Com ja deia a l’anterior entrada sobre Haití, està clar, que el que necessitaven eren soldats, i no galetes. Al igual que he criticat durament a USA en la majoria de les seves actuacions exteriors, de moment cal felicitar-los. Lluny de les crítiques d’usurpació, o els temors d’alguns països del voltant, l’ajuda comença a arribar i la normalitat torna. No era l’objectiu?

Per acabar, destacar declaracions, per exemple, les d’un un soldat al periodista de The Guardian Ed Pilkington (“I don’t plan on firing a single shot while I’m here. I’ve been in Iraq three times and I’ve done enough of that.”) o un portaveu de l’ambaixada (“We want the people of Haiti to understand that we are here to help. We are not here to invade or occupy.”).

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Perquè el Constitucional amb el Estatut ha deixat de tenir credibilitat
• Haití: Réne Préval toma la palabra
• Haití no és Badalona
• El Papa transmite a Abas su apoyo a la creación de un estado palestino

Són moltes les crítiques ciutadanes que s’aixequen reclamant com potser que només estiguin arribant militars i galetes a Haití enlloc  de quantitats inherents d’aliments i ajuda. La resposta és simple, no pot arribar més.

La nostra visió occidental del món, el nostre benestar, ens fa pensar que allò és com aquí, i que els haitians poden trucar als bombers o als Mossos i aquests apareixen al cap d’una estona (per suposat aquí, sense valorar res, els criticarem per tardar 15 minuts), i que en cas d’un desastre tindrem maquines i policies ràpidament per reconstruir i garantir la seguretat, en conclusió, pensem que allà tenen un Estat tant fort com el nostre.

No ens adonem que no queda res de res, l’Estat, que abans del terratrèmol era més aviat dèbil i estava auspiciat per les Nacions Unides, ara ja ni existeix. En els primers moments de la tragèdia, l’ajuda internacional estava col•lapsada, el seu aeroport, o el que quedava, no podia admetre a tants avions, que passaven hores i hores intentant aterrar, quan ho feien, no hi havia dunes, això vol dir que ningú podia descarregar l’ajuda, i en tot cas, quan ho feien, no sabien que fer-ne ni com distribuir-la. Una vegada descarregat, l’avió no tenia combustible suficient per enlairar-se, el que feia endarrerir més als que baixaven.

Per això, ara mateix, per dur que sembli, els haitians no necessiten més galetes o barretes energètiques de la UE, ara el que necessita són milers de soldats i policies, que garanteixin la seguretat del país, els canals de distribució d’aliments, sistemes de drenatge (algun dia plourà, amb risc d’infeccions i malalties), carreteres,  i sobretot els hospitals, llavors, si que es podrà ajudar realment a que la població no mori de fam, i que els pillatges, les bandes tribals i la violència acabin amb els supervivents.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Oxi! de nou…
• Les 10 causes últimes i definitives de la intervenció a Líbia
• La sentència del Tribunal Internacional de Justícia obre les portes a la independència de Catalunya
• Tinc por a España