Aprofitant aquests dies la intervenció a Líbia, i les desenes de teories de la conspiració que sorgeixen per les ments intrèpides que tinc pel facebook, o que simplement he pogut llegir als diaris, he pensat en fer una entrada amb una mica d’humor, però a la mateixa vegada interessant. Més aviat podria ser un petit experiment.
I si apliquem les 10 estratègies de la manipulació de la societat a través dels mitjans de comunicació de Noam Chomsky a la intervenció de Líbia? El resultat serien 10 causes realment manipuladores per a la guerra, i per tant, donarien en major o menor grau certesa a tots aquells que les defensen.
Anem a fer aquest petit experiment a fi de conèixer quines causes ens sonen “familiars” i quines no:
Continua llegint »
Que la TV3 té coses molt bones no és cap novetat, però en aquesta Diada del 2010 ens ha tornat a sorprendre amb un seguit de molt bons documentals. Però la sorpresa és que dos d’ells han estat presentats pels dos Presidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall.
És simplement un goig veure com hem tingut uns governants d’aquesta talla. Podríem estar d’acord o no en les seves idees i polítiques, però el nivell cultural i històric que els dos tenen és innegable, i de fet, és simplement un privilegi veure com analitzen i opinen.
He d’acceptar que ser indi aquests dies ha de ser dur. De fet sempre ho és. Jo m’imagino a l’indi mig, que pateix, com nosaltres però una micona més, per arribar a fi de mes i tirar endavant la família i que els hi estigui passant això doncs ha de ser complicat de païr-ho.
Si som sincers, el nivell de vida d’un indi és d’una mitjana de 3.737 dòlars, està en la posició 127 del món, i amb una població de 1000 milions de persones i uns 350 habitants per km2, hem d’assumir que tot i els seus repunts econòmics de les darreres dècades estem davant d’un país més aviat pobre.
Així que, si ens posem en perspectiva, el pobre home de la foto és pobre, té bastants fills per criar, ja que segurament estant en la fase demogràfica on es tenen molt fills i molt d’hora, i resulta que no entén res. Pensa, segurament, perquè el món l’odia. Els americans els acusen de que els seus informàtics (de fet té un nebot que ho és) els roben els llocs de treball, a dreta i esquerra, estan virtualment envoltats de musulmans que els odien, fruït d’un procés de descolonització sense tancar. Al nord les muntanyes i Xina, que no cal dir massa.
Geogràficament, aquests dies més d’un indi s’haurà preguntat perquè el món els odia, i perquè més de 70 terroristes han pogut fotre una tan bestia d’una forma tan organitzada i coordinada. On estan els seus serveis de seguretat, on està l’exèrcit, o més ben dit, on estan els famosos aliats, com ara els serveis d’espionatge occidentals.
Malgrat això, cal recordar que els indis tenen bomba atòmica, de fet també els pakistanesos. Si han pogut fer tot això els terroristes, que poden arribar a fer amb bombes atòmiques? No m’ha vingut una filera rotllo fi del món, simplement és una constatació, quin nivell de seguretat té un país on pot haver un caos tant enorme, dos dies després encara no se sap ben bé que ha passat, de fet, ni els mateixos occidentals sabem que ha passat.
Curiós si més no. Tot i això, sé que el lector espavilat me recordarà cert esdeveniment anomenat 11s, ells també tenien bomba atòmica. Doncs sí, en efecte, la tenien i tenen. Tot plegat fa que avui me prengui la cerveseta amb més tranquil•litat: el que hagi de passar passarà i prou.
“Soy una mujer pacifista y el Ejército también es pacifista”. Carme Chacon. Ministra de la Paz
Ara fa 60 anys, un 14 de maig de 1948 Ben Gurion, l’home de la foto, declarava la independència d’Israel, fruït del Pla de Partició de Palestina de les Nacions Unides.
Es revifava així un conflicte religiós amb arrels als temps dels romans, i que fins ara no té solució, ni vistes de tenir-ho.
No entraré en valoracions sobre tot plegat, perquè és un conflicte massa profund com per tractar-lo de forma lleugera en el meu humil blog. Malgrat això, una vegada vaig escoltar una conversa realment bona entre persones realment bones:
- El conflicte a Palestina és de caràcter religiós, és molt llunyà i les seves causes són molt profundes, un conflicte etern que ha propiciat èxodes, colonitzacions, guerres i masses, masses morts.
- No, és que hi ha poca aigua i massa gent
A vegades la simplicitat ens dóna perspectives noves a explorar.
Fet i fet, el que si podem dir, és que fa 60 anys que Israel, l’únic Estat jueu del món, està d’empeus.
