No puc deixar d’estar preocupat pel tema de les retallades, darrerament sembla com si aquest Govern nostre estigués intentant fer una netejada completa del nostre lluitat estat del benestar. Frases com les d’Artur Mas apel·lant al país quan no arriba l’estat fan simplement por.
També fan por les retallades en sanitat i educació, on sembla que les famoses línies vermelles no existeixen, i on tot es pot fer sense problema. El Govern està aprenent una cosa, i és que hi ha sector i parcel·les amb les que no es pot entrar, ho hem vist amb les manifestacions i mobilitzacions del nostre sector sanitari en contra d’unes retallades que si afectaven als nostres sistema, i que anaven més enllà de l’acceptable. És la primera nota, suposo que després en vindran més si no hi ha un canvi de rumb del Govern.
Hem fa molta por el camí que està agafant Catalunya, on només es podrà viure de forma digna si tens els recursos suficients per pagar-ho, sense importar els impostos, ni la redistribucació de la riquesa. Mentre als pobres ens retallen la sanitat i l’educació (això és, limitar la nostra esperança de vida i tallar-nos la formació per assolir una vida millor), també hi ha altres retallades, com impostos als més rics, trams d’IRPF suprimits per als que guanyen més de 120.000 euros a l’any, per aquest si que cal millorar la seva vida, no sigui que marxin de Catalunya.
És un dels arguments més estúpids que he escoltat en molt de temps, per això hem cansen les retallades, hem cansen aquestes retallades sel·lectives del Govern que hauria de ser dels millors, però que de moment només és d’uns quants…
Esperem que en les eleccions municipals ens enrecordem d’aquestes retallades, però clar, l’alternativa tampoc és massa bona, un PSC-PSOE que no sap ni on va ni perquè, i on no aprenen dels errors: només ens quedaran els partits minoritaris, que espero que deixin de ser-ho 
L’altre dia estava mirant el telenotícies, quan vaig veure unes declaracions del President Mas a l’entrega dels premis a la cultura catalana d’aquest any. Els guardonats van fer crítica de les retallades del Govern, però em va sobtar en especial una frase que va dir el President Mas:
“On no arribi la Generalitat, ha d’arribar el país”
Hem va sobtar molt, perquè realment, incrèdul de mi, pensava que la Generalitat era el meu Govern, i també el de tot el país, independentment si l’hagués votat o no, i a més, penso que la seva missió és justament garantir unes condicions socials optimes al conjunt de la població. És evident, que l’Artur Mas, volia dir una altra cosa, per això em va sobtar, ja que fins ara no ho havia dit tant clarament, volia dir que ara si no m’agrada esperar dos anys per una operació, que hem faci una mútua privada, i d’igual forma, si tampoc m’agrada que el meu fill vagi a un aula amb 40 alumnes més i on no tenen aigua ni calefacció, doncs que el porti a una concertada. En d’altres paraules:
Continua llegint »
Portem uns dies en que sembla que el problema més gran que tenim a Catalunya sigui justament el límit dels 80 km/h a les entrades de Barcelona. Iniciativa de l’antic Govern publicitada a bombo i platillo com l’arma definitiva front la contaminació i les cues. També va ser un cavall de batalla en les eleccions, quan CIU va prometre eliminar el límit.
Però han arribat al Govern i de cop i volta es troben amb que realment el límit havia aconseguir reduir, si més no, la sinistralitat a les carreteres, i que de fet, tampoc es pot treure i tornar a posar a 120 la majoria de les carreteres, ja que els propis estàndards de la via no ho permeten.
Curiós el sí ho treure’m tot i que encara no, o el no ho treure’m però sí que ho farem. Molt divertit tot plegat. La reflexió global és que tothom està d’acord en la velocitat variable, tant d’uns partits com dels altres, ja que realment és un bon sistema, però la velocitat variable no és limitar a 80 i prou, sinó que a partir del volum de cotxes i de l’hora és pugui córrer més o menys.
La pregunta llavors és perquè els hi costa tant admetre que en això estan d’acord, i que és molt fàcil construir quelcom entre tots els partits que pugui perdurar en el temps, i no això de a rei puesto rei depuesto. Al cap i a la fi, ja hi ha desenes de temes en els que realment no es poden posar mai d’acord, perquè en un en que ciutadans, partits i en general tothom està d’acord, costa tant admetre-ho i realitzar quelcom en conjunt.
Sembla que els polítics, continuen sense entendre la nova realitat catalana.
Gemma: l’Anna m’està explicant un pique amb un noi que li sembla bé el que ha passat a Grècia, amb els tres morts inclosos, i la seva indignació de pacifista em fa molta gracia
Toni: xD Si visqués el que viuen els grecs…
Gemma: tot i així crec que té raó, és a dir, no és lícit cremar un banc amb gent a dins
Toni: no clar
Gemma: a mi ja poden cremar bancs i parlaments… però coi, no amb ciutadans dins
Toni: cremar el banc sí, la gent dins no… el problema està en que arriba un moment en que quan la gent no té res ni en tindrà li comença a importar poc o res la resta de la gent, i és quelcom que no serà la darrera vegada que passi, la culpa no és dels manifestants sinó de la situació on els han fet arribar ja que ningú té ganes de cremar gent dins de bancs, així que hi ha uns responsables clars, que són una classe política i uns bancs que han estat burlant-se de la gent durant tants de temps que al final la gent acaba explotant. El que m’estranya és que no cremin avui el parlament
Gemma: xD
Toni: i ja que està posada, m’agradaria que m’expliqués on estaven els socialistes espanyols durant els pelotazos immobiliaris o on estaven quan Zapatero es va baixar els pantalons amb la banca donant els meus diners a lladres. Si vol analitzar culpes, que comenci amb les responsabilitats dels d’aquí.
Gemma: però parlem de moral, en el moment que deixes de banda la moral deixes de esser persona, no? no és “lo moral” el que ens crea com individus?
Toni: la moral no té res a veure amb el que passa a Grècia. En el moment en que estàs desesperat…
Gemma: però si en cremar gent a bancs
Toni: la moral deixa de tenir importància, tampoc tenim tota la informació
Gemma: Gandhi
Toni: i no sabem en quines circumstancies va passar… sí, Gandhi és un exemple únic el 99.9% de la resta de la història de la humanitat ha funcionat d’una altra manera… et recordo que el nostre món actual és l’herència directa d’una tal revolució francesa que va ser de tot menys moral… així que el pacifisme i la moralitat està molt bé i m’agrada que ho intentis defensar però quan la gent no té per menjar….penses que jo em sento còmode moralment treballant del que treballo?
Gemma: si ja ho sé, sols dic que no em sembla bé, igual que no em sembla bé la guerra, ni matar en la guerra tot i que dins una guerra mates o et maten. Sols dic que en el instant que t’importa tot tan poc com a per cremar gent, és que hi ha alguna cosa que falla
Toni: en el moment en que cremes alguna cosa és que quelcom no funciona, cert. Que cremin bancs està clar que saben qui és el responsable…
Gemma: val, dons crema a consciència
Toni: de totes formes, la situació és molt fotuda, perquè pensa que a Grècia van fer el que cívicament s’esperava d’ells: vagues, protestes i…. votar als altres. Van votar un canvi de govern i ha estat just el nou govern, socialista, el que està acabant amb el poc que els hi queda. Suposo que deixes de creure en la democràcia també.
Gemma: no estic defensant el govern en cap moment, sé que és dur, ho sé perquè puc entendre el que és no tenir per menjar, quan es converteix amb quelcom social és normal que aquest malestar es converteixi amb el que justament es va convertir ahir.
