15gen/102
La noche, los borbones y mi perro
Et despertes a la nit, mires el rellotge i veus que és de matinada. T’aixeques per anar a pixar, allò típic, i quan estàs mig adormit davant la immensitat de la taça del servei, t’adones que hi ha algun sorellet estrany fora.
Et despertes els sentits, però no el cervell, quan acabes i et mires al mirall sense saber si ets tu, intentes tornar al llit, però de nou sents el sorollet al passadís.
Decidit vas cap allà, encens el llum i zas:
Trobar-te al teu gos pixant al mig del passadís sobre un diari de “El Mundo” amb una foto del Borbó en la portada a les 5 de la matinada no té preu XD


