.:. Vélez.Cat .:. A ras de figa » Futbol

Que diuen de la selecció catalana fora?

Velecito — Wed, 29 Dec 2010 12:10:58 +0000

Ja se sap que el partit de Nadal de la selecció no aixeca massa polseguera entre els mitjans propis, però val a dir, que amb els rivals amb els quals ens enfrontem sí, ja que òndia, són la seva selecció, i tot i que no ho sembli, fotre-li 4 a Hondures és important perquè aconseguim rendiment mediàtic en aquells països.

És una pena que no tinguem a la selecció participant en competicions internacionals, sense anar massa lluny, podríem estar parlant d’una selecció d’élit i amb possibilitats de fer uns grans papers, només cal veure que amb un bon entrenador els resultats positius estan arribant, i també que al cap i a la fi, la selecció espanyola va guanyar el mundial en gran part gràcies als jugadors catalans, per tant, seria una sorpresa increïblement agradable poder veure-la.

Malgrat això, tot i les complicitats en aquest sentit de l’anterior Govern, que va propulsar totes les seleccions que va poder, la Federació Catalana de Futbol està més per les seves lluites intestines internes que per una altra cosa. Avui mateix, s’anuncia que han dimitit 15 directius i forçaran les eleccions. Porten uns quants anys que no saben ni que foten. Mentre, les nostres seleccions continuen allà.

Aquí un petit recull de captures dels diaris digitals d’Hondures, i una extra de El Mundo, que simplement em sembla detestable, però que cal donar constància. Gaudiu!

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Tinc un somni… la Copa Àfrica!

Velecito — Mon, 05 Jul 2010 20:00:09 +0000

Aquest article sona millor amb aquesta cançó

Nota: Aquest article va ser escrit el 21 de Gener del 2008, i guardat en el fons d’alguna carpeta oblidada del meu ordinador. El vaig publicar el 28 de desembre del 2008. Ara, amb motiu del mundial, penso que es força interessant “rescatar-ho” del fons del bloc.

Cada vegada que visito el Camp Nou, suposo que per la seva grandiositat, o potser pels sentiments que tota aquella gent cridant i xalant em transmeten, començo a pensar coses rares, i és que entre corner i corner, emocions i records retrobats se’m venen al cap. Més concretament, al fer un gol, i veure com un jugador alçava la seva samarreta per celebrar-ho, em va venir al cap una de ben gran.

En 1961 el jove Patrice Lumumba aconseguia la independència del que fins aleshores havia estat la colònia anomenada Congo Belga, i era escollit com a primer ministre de la República Democràtica del Congo. Aquest personatge, és sense cap mena de dubtes dels més importants en el procés de descolonització africà, símbol vivent dels anhels i esperances de tot un continent usurpat constantment, exemple de llibertat i esperança en un futur millor i lliure.

De la mà de Bèlgica i Estats Units, Joseph-Desiré Mubutu va acabar en pocs anys amb aquest somni de llibertat de l’antiga colònia, amb un cop militar va instaurar una de les dictadures més cruels que es recorden, si el nazisme us va semblar cruel, aquest no tenia ni punt de comparació.

Estem parlant del període que va del 1965 al 1997, un regnat de terror increïble, on Lumumba va ser detingut i afusellat per traïció. Encara tinc clavada en la retina aquelles imatges de Lumumba lligat en la part darrera d’un camió, i un soldat obligant-li a menjar un tros de pa, i ell amb la simple dignitat que li restava, ho rebutjava.

Laurent-Désiré Kabila amb un altre cop militar va derrocar a Mubutu, però ja se sap, en Àfrica no hi ha dos sense tres. Va esclatar la que s’ha anomenat Guerra Mundial d’Àfica, o Segona Guerra del Congo. Fins a la data ha estat la guerra que més vides ha costat després de la Segona Guerra Mundial. Tropes de Zimbadwe, Angola, Namibia, Xad i Sudan van ficar les seves ungles en un país, que és, el major productor de matèries primes necessàries per produir aparells mòbils. D’aquí el veritable interès per la zona.

Kabila va ser assassinat, i el seu fill, Joseph Kabila va prendre les regnes del país. Va aconseguir aturar la guerra civil i internacional en que es trobava el país, gràcies en part, de l’ajuda de les forces internacionals i de les maniobres de tot tipus que va fer per aconseguir la pau.

Al 2006 es van celebrar eleccions democràtiques, de fet les seves segones eleccions des del 1961. Va guanyar Kabila, amb el 45% dels vots. Es desencadena una nova guerra civil en el país, però aquesta vegada les forces de la EUFOR i de la MONUC es posen entre els uns i altres, i aconsegueixen mantenir per instants, la pau. Quan durarà la democràcia al Congo?

Futbol i sentiments, sentiments i futbol. Penso en el Camp Nou quan veig una estelada davant meu, i de cop, pensava en la Copa Àfrica de Futbol, millor, en el Mundial, i penso en com m’agradaria veure un dia a la República Democràtica del Congo en un mundial. No són pocs els grans jugadors que han sortit d’aquest gran país: Steve Mandanda (Olympique de Lyon), José Bosingwa (Oporto), Anthony Vanden Borre (Fliorentina), Cude Makélélé (Chelsea), Fabrice Muamba (Birmingham City), Gaby Mudingayi (Lazio), Émile y Mbo Mpenza (Manchester City y Anderlecht), Péguy Luyindula (Lyon), Blaise Nkufo (Twente), Ariza Makukula (Sevilla)… i tants i tants altres…

Només pensava una cosa, un somni, una imatge que em va fer somriure com un idiota… m,’imaginava a la selecció del Congo, en un mundial, jugant front Alemanya, Brasil, Anglaterra o Itàlia… que marcaven un gol, el gol, i s’abraçaven tots com bojos, que cridaven i saltaven, que s’aixecaven la samarreta, i que apareixia una dedicatòria, no al seu fill, no a un déu, no al públic ni un amic, sinó una dedicatòria a

PATRICE LUMUMBA

Jo ja em podria morir…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

10 tweets divertits sobre l’Espanya – Suïssa i la roja

Velecito — Thu, 17 Jun 2010 11:29:19 +0000

Gràcies a les noves tecnologies i les xarxes socials, ahir vam poder gaudir d’una bona tarda de futbol i de comentaris. Lluny dels comentaris habituals de les cadenes de ràdio, amb el twitter vaig tenir l’oportunitat de llegir i enviar alguns missatges d’allò més entretinguts.

En el fons, a part de les vuvuzelas (que terrible que són!), tots sabem que Espanya i la roja acabaran guanyant i arriban a quarts, al cap i a la fi, tenen jugadors considerats dels millors del món, i amb una qualitat contrastada.

Tot i això, ningú em treurà els riures i la felicitat d’ahir a la tarda! Alguns dels que em van cridar més l’atenció van ser:

@vedellconsagrat: viva helvetic manque pierda.
@monicaplanas: Sembla q la vaca suïssa no es deixa muntar pel toro…
@farrarons: señoras que iban con #laroja y que ahora van con #lacoja
@ganyet: Life is like football: all you need is ONE opportunity to change everything #SUI
@monogatari: Han perdido? Los del mediamark estarán celebrándolo, jojojojo
@saulgordillo: “la vida puede ser maravillosa” Montes in memoriam #abajolaroja
@geografosubjeti: España regresa a los setenta en todos los sentidos
@xavifree: Llàstima que la màquina de cafès del curro no fa suissos
@patillades: Tengo una vaca lechera, no es una vaca cualquiera

I per acabar un meu, sens cap merit, però em fa gràcia pertanyer a un grup així:

@velezcat: no puedo mirar más… bueno va… un poquito más… jijiji

Sense cap mena de dubtes, això del twitter promet, i el mundial, també!

P.S.: Que ningú s’emprenyi amb l’entrada, l’esport al cap i a la fi és això, diversió per a uns i per d’altres!

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Las vuvuzelas

Velecito — Wed, 16 Jun 2010 14:30:12 +0000

Aquesta mena de trompeta gegant està sent la gran “mosca cojonera” del Mundial. Només cal veure un partit per la televisió per acabar dels nervis. Aquest sorollet constant durant tot el partit, sembla com si un munt d’abelles assassines estiguessin fent d’espectadores del partit. Per més inri, els comentaristes criden més de l’habitual, el que fa que moltes vegades calgui treure el so de la televisió per poder veure el partit amb tranquil•litat. Insoportable.

De fet, molts jugadors ja s’han començat a queixar, argumentant que és complicat concentrar-se i que acaben després dels partits amb mal de caps considerables.

Alguns, fins i tot, estan argumentant que les cagades sonores que estan cometent els porters, són fruït d’aquest estat d’histèria en que els porters acaben per culpa de les trompetes màgiques de Sud-àfrica.

Sigui com sigui, només insinuar la seva prohibició, ha aixecat tota una onada de protestes dels sud-africans, diuen que, sense elles, perden tota la seva essència animant.

Que ens agafin confessats, que dintre de poc haurem de soportar a la roja

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Clemente puede irse a Costa de Marfil

Velecito — Fri, 09 May 2008 18:02:48 +0000

Sí, obro una categoria per a Javier Clemente, perquè s’ho mereix, és el meu ídol com entrenador. Jo el vull pel barça! Després d’aquella gran frase definitoria del seu estil de joc “patapum i pa’ rriba!” ha marcat un abans i un després en mi.

Després de la seva aventura per Sèrbia i Iran, ara que està al Múrcia, i el teníem aprop, li han fet una oferta per portar a la selecció de Costa d’Ivori. No vull que marxi, el volem amb nosaltres!!

La notícia completa la teniu aquí

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

La roja, alies selecció espanyola de futbol

Velecito — Mon, 15 Oct 2007 23:27:42 +0000

Penso que la selecció espanyola de futbol és de les millors coses que podem trobar avui dia. Dic això perquè no hi ha res millor que comprovar com d’un dia per un altre aquest equip de futbol passa de ser un complet desastre, que no estimula a la afició i que no deixa de ser dirigida per una vella glòria que havia d’haver dimitit, a el millor equip de la història de la selecció i amb grans possibilitats de guanyar l’Eurocopa.

Penso que aquesta operació de canvi de samarreta que els mitjans de comunicació han aconseguit en poc més de dos dies és digne d’anàlisi política profunda. Com pot ser que els mateixos que fa dos dies criticaven obertament, avui estiguin parlant de gols històrics?

Penso que la roja no deixa de ser una clara demostració, una foto si se’m permet el símil, del tarannà espanyol i més concretament del seu propi nacionalisme. Si hi penseu una estona us adonareu ràpidament de les similituds.

Estranya la forma de pensar del país veí…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo