.:. Vélez.Cat .:. A ras de figa Espai virtual de reflexió i compromís. Eleccions, educació, independència…

5jul/102

Tinc un somni… la Copa Àfrica!

Aquest article sona millor amb aquesta cançó

Nota: Aquest article va ser escrit el 21 de Gener del 2008, i guardat en el fons d’alguna carpeta oblidada del meu ordinador. El vaig publicar el 28 de desembre del 2008. Ara, amb motiu del mundial, penso que es força interessant "rescatar-ho" del fons del bloc.

Cada vegada que visito el Camp Nou, suposo que per la seva grandiositat, o potser pels sentiments que tota aquella gent cridant i xalant em transmeten, començo a pensar coses rares, i és que entre corner i corner, emocions i records retrobats se’m venen al cap. Més concretament, al fer un gol, i veure com un jugador alçava la seva samarreta per celebrar-ho, em va venir al cap una de ben gran.

Això va de: , , , , , , , 237 lectures Continua llegint
17jun/105

10 tweets divertits sobre l’Espanya – Suïssa i la roja

la roja se afloja

Gràcies a les noves tecnologies i les xarxes socials, ahir vam poder gaudir d’una bona tarda de futbol i de comentaris. Lluny dels comentaris habituals de les cadenes de ràdio, amb el twitter vaig tenir l’oportunitat de llegir i enviar alguns missatges d’allò més entretinguts.

En el fons, a part de les vuvuzelas (que terrible que són!), tots sabem que Espanya i la roja acabaran guanyant i arriban a quarts, al cap i a la fi, tenen jugadors considerats dels millors del món, i amb una qualitat contrastada.

Tot i això, ningú em treurà els riures i la felicitat d'ahir a la tarda! Alguns dels que em van cridar més l’atenció van ser:

16jun/100

Las vuvuzelas

Aquesta mena de trompeta gegant està sent la gran “mosca cojonera” del Mundial. Només cal veure un partit per la televisió per acabar dels nervis. Aquest sorollet constant durant tot el partit, sembla com si un munt d’abelles assassines estiguessin fent d’espectadores del partit. Per més inri, els comentaristes criden més de l’habitual, el que fa que moltes vegades calgui treure el so de la televisió per poder veure el partit amb tranquil•litat. Insoportable.

De fet, molts jugadors ja s’han començat a queixar, argumentant que és complicat concentrar-se i que acaben després dels partits amb mal de caps considerables.

Alguns, fins i tot, estan argumentant que les cagades sonores que estan cometent els porters, són fruït d’aquest estat d’histèria en que els porters acaben per culpa de les trompetes màgiques de Sud-àfrica.

Sigui com sigui, només insinuar la seva prohibició, ha aixecat tota una onada de protestes dels sud-africans, diuen que, sense elles, perden tota la seva essència animant.

Que ens agafin confessats, que dintre de poc haurem de soportar a la roja

9mai/080

Clemente puede irse a Costa de Marfil

Sí, obro una categoria per a Javier Clemente, perquè s'ho mereix, és el meu ídol com entrenador. Jo el vull pel barça! Després d'aquella gran frase definitoria del seu estil de joc "patapum i pa' rriba!" ha marcat un abans i un després en mi.

Després de la seva aventura per Sèrbia i Iran, ara que està al Múrcia, i el teníem aprop, li han fet una oferta per portar a la selecció de Costa d'Ivori. No vull que marxi, el volem amb nosaltres!!

La notícia completa la teniu aquí

16oct/072

La roja, alies selecció espanyola de futbol

Penso que la selecció espanyola de futbol és de les millors coses que podem trobar avui dia. Dic això perquè no hi ha res millor que comprovar com d’un dia per un altre aquest equip de futbol passa de ser un complet desastre, que no estimula a la afició i que no deixa de ser dirigida per una vella glòria que havia d’haver dimitit, a el millor equip de la història de la selecció i amb grans possibilitats de guanyar l’Eurocopa.

Penso que aquesta operació de canvi de samarreta que els mitjans de comunicació han aconseguit en poc més de dos dies és digne d’anàlisi política profunda. Com pot ser que els mateixos que fa dos dies criticaven obertament, avui estiguin parlant de gols històrics?

Penso que la roja no deixa de ser una clara demostració, una foto si se’m permet el símil, del tarannà espanyol i més concretament del seu propi nacionalisme. Si hi penseu una estona us adonareu ràpidament de les similituds.

Estranya la forma de pensar del país veí...