Oxi va dir el 28 d’octubre de 1940 el líder grec Ioannis Metaxas l’ultimàtum de Mussolini i Oxi (o sigui, no) criden ara els estudiants, professors i llicenciats en Grècia.
Oxi van dir el 17 de novembre de 1973 els estudiants que estaven a la universitat politècnica als soldats dels dictadors, i Oxi (o sigui, no) criden ara també.
Oxi a la violència d’Estat, Oxi a una vida injusta, a un sistema que no funciona. “Cobro 800 euros, comparteixo pis i sóc un professor universitari, i es gasten 1000 milions d’euros en salvar uns bancs corruptes?, OXI!” deia un professor de matemàtiques a l’entrada de la universitat.
“Som estudiants, som anarquistes i som okupes. I a més, què més dóna? Només som atenesos. les destrosses? Les hem fet entre tots. Hi ha un jove mort i volem justícia”
Grècia és la consciència d’una Europa que està callada com una puta davant el neoliberalisme, si jo fos atenenc, ara mateix estaria llençant pedres ….
Situació extrema la que s’està vivint a Grècia aquests dies, molt greu. Mentrestant aquí parlem de futbol, però a Atenes milers de manifestants porten tres dies portant el caos total a la capital d’un país membre de la UE.
No estem parlant d’Àfrica, sinó d’un país similar al nostre, on el seu Govern està tancat ara mateix decidint si declara d’estat d’excepció a la capital, on hi ha hotels i botigues saquejades, desenes de cotxes cremats, partits de l’oposició sindicats i associacions civils unides liderant manifestacions davant del Parlament grec, un Primer Ministre en la corda fluixa i sense recolzament. Més de 200 ferits, i manifestants armats contra la policia.
Les fotos són increïbles, i tot, a partir de que la policia, suposadament, assassinés a un jove antisistema. El joves de tot el país estant mobilitzats, units i lluitant, amb violència, que mai és bona, però units i posats en batalla en contra del que creuen que és injust.
Està clar que encara Europa no està totalment adormida…
Dilluns tinc examen d’Institucions Comunitàries, una assignatura realment interessant i didàctica que he fet aquest quadrimestre. No he après de fet res de nou, ja que aquesta mateixa temàtica, la Unió Europea, l’he feta ja en altres assignatures i fins i tot amb el gurú Francesc Morata (mític gurú de la Unió Europea, és flipant comprovar la quantitat de llibres i articles que ha escrit aquest home, les seves classes són del millor que he fet a la uni). En fi, doncs que aprofitant aquesta assignatura, en que he fet més aviat dret comunitari, sota la ma de la també genial professora Esther Zapater, i dic genial perquè és de les poques que m’ha motivat realment a pujar fins l’Autònoma només per anar a les seves classes, he aprofundit en tot el referent a l’ordenament jurídic i organització de la Unió per dins. Una mirada potser diferent però molt interessant.
Tota aquesta mega introducció que de ben segur us interessa més aviat poc o res, em serveix per parlar-vos de l’enterrament, si no hi ha miracle, que la famosa Constitució Europea patirà en els propers mesos. Ja té fins i tot data d’enterrament, serà en la CIG (Conferència Interguvernamental) en que es decidirà portar a terme una reforma via Tractat. Això vol dir que enlloc de Constitució tindrem un nou tractat que modificarà l’anterior, i perquè no dir-ho, també aquesta assignatura que us comentava abans.
Aquest tractat tindrà molts dels continguts de la Constitució, malgrat això, la primera novetat és justament que ja no serà Constitució (entre d’altres coses així no caldran unes eleccions per votar-la). També com a novetats s’inclouran els temes de la política energètica i del canvi climàtic. Els temes més discutits, i no sé jo si s’acabaran solucionant, seran el de drets de ciutadania i els elements identitaris (com la bandereta, l’himne i la capitalitat) que es veu que posen nerviosos als britànics.
En aquesta línia, entre avui i demà Zapatero visita a un dels bessons polacs, aquells que pensen que els telettubies són homexuals (perdó, que fomenten l’homosexualitat) per tal de que entri en raó i no llenci per terra la cimera futura. Ho farà després d’una reunió amb Merkel, que està demostrant fusta per ser líder europea, i on s’ha demostrat, o més aviat confirmat, que Espanya sortirà beneficiada del nou repartiment de poder en el sistema de votació del Consell, cosa que diu poc a favor sobre les teories bambinianes que circulen referent al poder de convicció del nostre estimat Pezidente Zapatero.
M’estendria més, però sé que no aguantareu. Simplement destacar un fet, i és la capacitat de modernització i d’incloure nous temes en l’agenda, de reinventar-se en definitiva, que té aquesta Unió nostre. Si la Constitució ha fracassat doncs cerquem un altre camí; que la política energètica és un problema, el fiquem ràpidament en l’agenda; que el canvi climàtic ara és prioritari, també el fiquem en agenda i fins i tot arribem a un acord internacional amb ell. No sé, però potser és una de les grans virtuts de la Unió, que per molt cinisme que hi hagi amb ella, i sobretot queixes de la seva burocràcia i lentitud, amb casos com aquests es demostra ràpidament la seva increïble capacitat de reinvenció.
