En aquests dies (setmanes) que parlem de la sentència del Tribunal Constitucional i observem amb cert enuig i preocupació la manca d’independència judicial que van mostrar els membres del tribunal així com els mandataris que no van renovar a aquests, m’ha arribat a les mans, un petit estudi el·laborat pel World Economic Forum (Fòrum Mundial Econòmic) sobre la independència judicial dels països al món.

Aquesta mena de classificacions són molt interessants d’observar, tant pel seu contingut com per les tendències que s’observen, d’aquesta manera, podrem veure que Espanya ocupa una grandíssima 60a posició, molt lluny dels primers països, i per sota d’alguns Estats dignes de menció, com per exemple Qatar, Gambia, Oman, Nigèria, o Botswana… el que dona una dimensió del món judicial espanyol, que fa simplement pena.

Si ens centrem en l’Europa desenvolupada, trobem que Espanya està en l’antepenúltima posició. Només Grècia i Itàlia estan per sota en independència judicial

El primer a la classificació a nivel mundial és Nova Zelanda, seguida per Suècia i Dinamarca. Tanquen la classificació Veneçuela, Paraguai i Costa d’Ivori.

No calen masses dades més per veure fins a quin punt Espanya està caient en qualitat democràtica fins a punts perillosos i sorprenens.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Sentència a l’Estatut del Tribunal Constitucional
• Que diuen de la selecció catalana fora?
• La dificultat de governar i de ser un jove emprenedor
• Alguna cosa està passant a Catalunya

Explica l’article, que tenir més recursos és sinònim de més corrupció i de menys qualitat democràtica, realment és una idea interessant i està clar que, quan tenim recursos suficients gastem de forma més alegre, i quan ens manquen, ens estrenyem el cinturó.

No crec tampoc que siguin només els polítics, de fet l’actual crisi, en part, també ve provocada per una despesa extrema per part dels ciutadans, que al tenir la sensació (real o irreal) de que tot anava bé, es van deixar portar i van gastar per sobre de les seves possibilitats reals, fins que al final, evidentment, va acabar petant tot.

Penso, no obstant, que aquesta crisis ens ha de donar diverses lliçons, i una d’elles, molt pràctica per cert, és justament sobre establir prioritats d’una manera més seriosa i responsable.

En el moment en que en uns anys, ens trobem amb recursos a les mans, tant en política com en la nostra vida diària, haurem de fer un esforç molt gran per pensar que això no serà per sempre, i que cal gastar de forma estratègia i responsable, en aquelles coses realment necessàries, o que ens aportaran beneficis a mitjà-llarg termini.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Els pobres ja us ho fotreu
• Progrés
• A resultes del límit dels 80km/h
• La dificultat de governar i de ser un jove emprenedor