.:. Vélez.Cat .:. A ras de figa » espanya

Que diuen de la selecció catalana fora?

Velecito — Wed, 29 Dec 2010 12:10:58 +0000

Ja se sap que el partit de Nadal de la selecció no aixeca massa polseguera entre els mitjans propis, però val a dir, que amb els rivals amb els quals ens enfrontem sí, ja que òndia, són la seva selecció, i tot i que no ho sembli, fotre-li 4 a Hondures és important perquè aconseguim rendiment mediàtic en aquells països.

És una pena que no tinguem a la selecció participant en competicions internacionals, sense anar massa lluny, podríem estar parlant d’una selecció d’élit i amb possibilitats de fer uns grans papers, només cal veure que amb un bon entrenador els resultats positius estan arribant, i també que al cap i a la fi, la selecció espanyola va guanyar el mundial en gran part gràcies als jugadors catalans, per tant, seria una sorpresa increïblement agradable poder veure-la.

Malgrat això, tot i les complicitats en aquest sentit de l’anterior Govern, que va propulsar totes les seleccions que va poder, la Federació Catalana de Futbol està més per les seves lluites intestines internes que per una altra cosa. Avui mateix, s’anuncia que han dimitit 15 directius i forçaran les eleccions. Porten uns quants anys que no saben ni que foten. Mentre, les nostres seleccions continuen allà.

Aquí un petit recull de captures dels diaris digitals d’Hondures, i una extra de El Mundo, que simplement em sembla detestable, però que cal donar constància. Gaudiu!

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Alguna cosa està passant a Catalunya

Velecito — Fri, 13 Aug 2010 15:32:51 +0000

Alguna cosa està passant a Catalunya perquè cada dia més gent estigui a favor de la independència. Però no ho dic com una afirmació de bandereta, ho dic, fins i tot, amb la sorpresa que aquest fet em fa, i justament, m’alegra, perquè en veritat veig que els “nous” independentistes no deixen de ser ciutadans no polititzats fins ara, que simplement, s’estan adonant de la seva baixada de qualitat de vida.

Alguna cosa està passant a Catalunya quan La Vanguardia, pública magnífics articles com aquest, on realment un s’adona del fet que hi ha cada dia un major percentatge de població que s’està preocupant de la seva qualitat de vida, de fet, del seu futur i el dels seus fills, i que justament, veuen en el projecte d’Espanya com a tal, presenta series dificultats per assolir benestar.

Per tant, alguna cosa està passant quan molta gent es planteja la independència com quelcom necessari per continuar millorant la seva vida, i m’encanta veure com ho parlen de forma oberta i sense embuts, amb calma i de forma democràtica, moltes vegades en castellà, i ho fan així perquè per molt que ens ho diguin des de fora Catalunya és sense cap mena de dubtes, un oasis de llibertat d’expressió i de democràcia.

De fet, justament per això, ens podem plantejar un debat tant seriós com aquest amb la calma i prudència, el seny, que es necessita.

És doncs, un motiu d’orgull, no com a país, sinó com a societat, cosa que fa que pensi que alguna cosa està passant a Catalunya.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Espanya ocupa la 60a posició en el classificació mundial d’independència judicial

Velecito — Sun, 18 Jul 2010 09:00:17 +0000

En aquests dies (setmanes) que parlem de la sentència del Tribunal Constitucional i observem amb cert enuig i preocupació la manca d’independència judicial que van mostrar els membres del tribunal així com els mandataris que no van renovar a aquests, m’ha arribat a les mans, un petit estudi el·laborat pel World Economic Forum (Fòrum Mundial Econòmic) sobre la independència judicial dels països al món.

Aquesta mena de classificacions són molt interessants d’observar, tant pel seu contingut com per les tendències que s’observen, d’aquesta manera, podrem veure que Espanya ocupa una grandíssima 60a posició, molt lluny dels primers països, i per sota d’alguns Estats dignes de menció, com per exemple Qatar, Gambia, Oman, Nigèria, o Botswana… el que dona una dimensió del món judicial espanyol, que fa simplement pena.

Si ens centrem en l’Europa desenvolupada, trobem que Espanya està en l’antepenúltima posició. Només Grècia i Itàlia estan per sota en independència judicial

El primer a la classificació a nivel mundial és Nova Zelanda, seguida per Suècia i Dinamarca. Tanquen la classificació Veneçuela, Paraguai i Costa d’Ivori.

No calen masses dades més per veure fins a quin punt Espanya està caient en qualitat democràtica fins a punts perillosos i sorprenens.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Tinc por a España

Velecito — Wed, 14 Jul 2010 07:00:15 +0000

Rotundament no! No cal tenir cap mena de por a Espanya. Ni tan sols aquells que defensen la independència de Catalunya han de tenir-la. Siguem clars, Espanya tot i les tonteries diverses de l’imaginari català que afirmen que oprimeixen al poble català, és un estat modern i democràtic, amb les seves lleis, drets i garanties.

A més, cal recordar que Espanya no és un estat solitari en el món, és part de la Unió Europea, que es basa en el drets democràtics i les llibertats individuals. Així que tret de casos fortuïts en que es pugui acusar algú d’ofensa a la pàtria, no patirem una persecució policial ni ningú acabarà en la presó per expressar lliurement les pròpies opinions, sempre amb respecte i tolerància.

Hem d’assumir, que Espanya pot tenir una forma de fer que no agradi als catalans, i que defensin la seva visió nacional, però això, no ha de ser cap impediment per a que dos pobles que hem tingut una relació tant unitària durant tants segles, deixem de parlar-nos, o podem caure en confrontacions violentes.

La independència de Catalunya serà pacífica i ordenada, o no serà, entre d’altres coses, perquè ningú a la Unió Europea permetria una altra cosa. Ni pe runa banda que es negués el dret a la llibertat a un territori que lliure i democràticament demana la seva secessió, ni tampoc permetria que l’Estat Espanyol obligués a aquest a mantenir-se dins.

De fet, aquella vella idea de que Espanya trauria els tancs, és més aviat escandalosa. Si només per dir que estan investigant els bancs espanyols ja hi ha una caiguda en la borsa, ni us imagineu que passaria si Espanya anunciés que envia tancs a Barcelona, l’economia s’aniria a la merda. Sectors com el turisme, les inversions estrangeres, la borsa mateixa.

Per tant, sempre que tractem el tema amb respecte i tolerància, dins de la llibertat d’expressió, de forma pacifica i ordenada, no cal tenir cap por a Espanya.

De fet, hem de tenir tanta por com la que té una dona quan es separa del seu marit. En una societat civilitzada les coses funcionen així, i per molt que pesi a alguns radicals, Espanya, de moment, és un país mitjanament civilitzat.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Els que avui animen a Espanya…

Velecito — Sat, 03 Jul 2010 23:50:46 +0000

Pocs segons després d’acabar el partit de futbol que donava accés a les semifinals del mundial a Espanya, desenes de crits i de coets omplien els cels de les principals ciutats catalanes.

És cert, en algunes ciutats i barris més que d’altres, però era una realitat que molta gent estava al voltant de la pantalla i ha viscut amb una emoció molt forta el partit i la selecció.

Un dubte se’ns desprèn a molts, i és que, veient el seguiment de la selecció espanyola és encara possible pensar en una independència real de Catalunya? No sorgeixes dubtes de si realment gran part de la ciutadania tot i manifestar la seva intenció de votar sí en un referèndum prefereixen l’aventura espanyola?

Tots necessitem creure en alguna cosa, en un projecte ambiciós comú i exitós, i això és ara mateix la selecció espanyola, al igual que també ho va ser el barça en el seu moment i ho comença a ser Catalunya (la seva idea com a Estat propi) per a molts altres.

Però és que animar a la roja no vol dir necessàriament estar en contra de tot allò català, de fet, és compatible ser independentista i animar-la. La raó és simple, i és que realment més del 40% de la població d’aquest país se la porta fluixa la política, però si que els hi agrada el futbol, per això, tot i que molts ens els podem trobar la setmana vinent bramant en contra de la sentència de l’Estatut, avui s’han emocionat passant a semifinals.

M’explicava un amic l’altre dia, que realment animava a Espanya perquè era la seva selecció, però que realment no tenia massa connotació política en aquest fet, em sorprenia, que si en el fons existís una selecció catalana pròpia, aquests animarien de forma plena a aquesta, i no a una altra.

De fet, estem parlant darrerament de molts casos de ciutadans que no tenen una vinculació molt estreta amb l’independentisme, o que simplement ni tan sols mai haguessin pensat en ell, però és la seva voluntat de defensar el que és seu, Catalunya, que s’estan enrolant en aquesta aventura que és la independència de Catalunya.

Per tant, no cal estirar-se els cabells per les celebracions o les banderes. Quan siguem un Estat independent, curiosament aquesta mateixa gent animarà i plorarà igual amb la selecció catalana. No es tracta de canviar de samarreta, es tracta simplement que no volen complicar-se la vida, i al igual que fa uns mesos cridaven un “visca el barça i visca catalunya” aquesta setmana tararejaven l’himne espanyol, i dintre d’uns anys, n’estic segur, ploraran cantant el segadors.

Tots necessitem quelcom en que creure.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Catalunya vista per Espanya

Velecito — Fri, 02 Jul 2010 08:30:20 +0000

Res millor per enterart-te de les notícies del barri com anar al mercat o a la perruqueria, i res millor per enterar-te que pensen els veïns de tu que el santo google.

A continuació algunes definicions interessants. Accepto apostes…

“Los catalanes son…”
“Catalunya és…”
“La libertad es…”

“Los catalanes son…”

Los catalanes son 6 millones de burros. Suposo que ho diuen per allò de l’ase català, perque fet i fet ja som 7 milions!
Los catalanes son tacaños. I molt orgullosos…
Los catalanes son judios. doncs no serà per la d’activistes pro palestins que arriben a tenir…
Los catalanes son españoles. y a tomar por culo! XD
Los catalanes son racistas. ho diuen per Duran i Lleida?

“Catalunya es…”

Catalunya es España, que pesats eh!
Catalunya es una nación, està clar que no ho tenen clar
Catalunya es españa facebook, deu ser un grup que no conec
Catalunya es parte de españa, arriba un moment que ja cansa oi? jiji

“La libertad es…”

La libertad es un bien muy preciado
La libertad es la capacidad que tiene el hombre de elegir sus cadenas
La libertad es un lujo que no todos pueden permitirse
La libertad es lo que haces con lo que te hecho
La libertad es aquella facultad que aumenta la utilidad de todas las demás facultades
La libertad es un bien valioso que hay que racionarlo
La libertad es uno de los más preciosos dones que a los hombres dieron los cielos
La libertad es libre
La libertad es una cadena

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

I si fóssim una nació?

Velecito — Wed, 30 Jun 2010 09:30:28 +0000

És evident que les eleccions Catalunya marquen i molt la resposta dels partits polítics catalans, malgrat això, em crida l’atenció la resposta d’alguns d’ells.

El problema de debò és l’encaix de Catalunya amb Espanya. Ha estat així de forma històrica. A Espanya, és usual pensar que la transició va saber encabir-ho tot en un gran pacte, i que les autonomies és la màxima aspiració de Catalunya. Aquesta visió, queda completament descatalogada, al veure com el mateix PSC aposta per un altre model.

El següent pas va ser el federalisme, Maragall, i ara Montilla, defensen una Espanya plural i federal, on una hipotètica nació catalana tindria cabuda, una Espanya que respectés les singularitats catalanes, i que aquesta fos part i motor de l’Estat.Tot plegat sona molt bé, però Espanya ha demostrat que no pensa acceptar això.

Per altre banda, tenim CiU, que ara, sembla el paladí del concert econòmic, per tant, el tope que els catalans volem, és poder administrar els nostres propis recursos. Amb el concert econòmic, el problema de Catalunya estaria solucionat.

Però, i si en el fons, som una nació? Vull dir, si realment l’Espanya federal no ens sedueix i no és possible, i l’estat de les autonomies tampoc és suficient, i tampoc ens sedueix el concert econòmic, voldrà dir que el independentisme no és quelcom sorgit per art de màgia?

Potser, és que simplement, hem arribat a un moment en la història, en que l’Estat espanyol com a projecte ja no és suficient. Que necessitem altres horitzons, i aquests horitzons són justament un Estat propi, i per tant, la independència.

En el fons, al final serem una nació i tot…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

El joc de l’Estatut

Velecito — Tue, 29 Jun 2010 18:57:04 +0000

Penso que als diaris i als blocs ja s’ha dit tot el que calia dir sobre l’Estatut, però en una visió més àmplia, sembla que ningú recorda aquells remots temps, en que el PP va interposar el recurs al Constitucional. Eren els temps en que continuaven pensant que l’11M havia estat obra d’ETA, la famosa teoria de la conspiració, eren els temps en que bramaven diàriament en contra de Catalunya per guanyar eleccions, i en el que demanaven dimissions dia sí i dia també en el Govern. Aquell PP completament desfermat, radical, va ser el que va ficar la por al cos del “españa se rompe” entre els espanyols, i va iniciar l’enfrontament dels catalans amb Espanya.

Aquest enfrontament, era del tot irreal, no hi havia una massa de catalans independentistes, i de fet, no hi havia realment cap risc d’un trencament de la legalitat vigent, de fet, la revindicació més gran per part dels catalans era justament millorar l’autogovern, i potenciar l’Espanya plural, simplement volien encaixar i prou, amb un Estat on s’acceptés la particularitat catalana ja n’hi havia prou, que érem una nació, clar, que teníem llengua pròpia, evident, però en cap moment es parlava de la independència com quelcom generalitzat, era una veritable minoria.

Així va anar jugant el PP, i així va continuar el joc, i sense voler, van prémer el botó vermell, aquell que iniciava tot el procés d’una independència irreal, però jugant jugant el ban prémer, i ara, 4 anys després, veiem els efectes, un Tribunal Constitucional espantat, perquè sabien, que una vegada aixequessin el dit del botó pres, es desencadenaria el principi del fi.

És simple, mai hi havia hagut tants independentistes, i quan veiem enquestes, reaccions, o manifestacions, és simplement sorprenent, la independència ha passat de ser un somni irreal, a una opció real, fins el punt de veure com persones que fins ara no eren susceptibles de voler-la, la volen amb tota la seva força.

Evident que el PP, ni tant sols el Constitucional, han estat els culpables, es sumen d’altres factors, com la frustació o la falta de credibilitat, però la realitat és aquesta, que per les reaccions de la gent, una vegada aixecat el dit del botó comença el compte enrere, la transició cap a la independència.

No sorprèn per tant, que el PP ara calli, i molt, sabent el que han aconseguit amb tot el procés, i tampoc sorprèn com el propi Tribunal Constitucional, ha retallat molt poca cosa, en comparació amb el que podia fer, és evident que no voleïn enfurismar encara més als catalans.

La realitat supera la ficció, adéu estatut, adéu espanya!

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Sentència a l’Estatut del Tribunal Constitucional

Velecito — Mon, 28 Jun 2010 22:15:54 +0000

Una mirada ràpida al nou estatut retallat, gràcies a l’Alex:

- No hi ha desecentralització de la justícia. Desapareix el Consell Català de Justícia.
- Menys blindatge competencial.
- S’elimina la igualtat en l’esforç fiscal en el moment d’equiparar les CCAA.
- La Generalitat no pot regular els tributs locals.

Ara falta mirar la interpretació dels altres articles. No se com afecta, però afecta entre d’altres:

- Toca la llengua.
- Toca les administracions locals de Catalunya (Tema Vegueries i Diputacions)
- Consultes populars
- Competències exclusives
- El bilateralisme
- La participació en els tributs estatals i els mecanismes de nivellament (dèficit fiscal) i la bilateralitat fiscal (la comissió Mixta Estat-Generalitat d’afers econòmics).

I això només acaba de començar….

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Perquè el Constitucional amb el Estatut ha deixat de tenir credibilitat

Velecito — Thu, 24 Jun 2010 09:30:04 +0000

Definitivament, anem pel camó que el Tribunal Constitucional deixi de tenir credibilitat per la gran majoria de ciutadans catalans, de fet, fins i tot alguns polítics catalans no identificats amb els corrents independentistes opten per replantejar les relacions entre Espanya i Catalunya.

És quelcom molt simple, després de mesos i mesos, anys, de deliberacions, no són capaços d’emetre un dictamen sobre, al cap i a la fi, una llei que ja està funcionant.

Aquest tribunal, és de fet un dels òrgans més importants de tot l’Estat Espanyol, i és altament perillós, que la ciutadania no li tingui credibilitat ni l’atorgui la legitimitat que cal.

A continuació alguns elements pels que penso que està en aquest camí d’erosió:

Els seus membres són escollits per mèrits ideològics

Fins i tot a estats units passa, no penso que sigui un problema en sí, però el dilema existeix en el moment en que en un Estat, hi ha tensions constants entre diferents nacionalitats, i la majoritària, és qui ostenta ara mateix el domini ideològic dels membres.

El fet que les majories depenguin de quin partit els ha ficat en el seient no hauria de ser un problema real, si aconseguissin arribar a algun acord, però com és impossible, acaba sent un descrèdit.

Són incapaços de dictaminar

Ho són, en part perquè no poden, intenten dir a uns ciutadans que han votat àmpliament a favor en referèndum, que el que han votat no és constitucional, i que després de 4 anys d’estar en vigor, s’ha de tornar enrere.

De fet, la paradoxa està, en que quan s’entra en el ball de recusacions i majories, ens trobem davant d’un joc que és massa vil per ser entès per la ciutadania, perquè respon a interessos particulars, partidistes i de posicions ideològiques.

La seva decisió serà absurda

Així de simple. En el moment en que diguin que l’Estatut no és constitucional, que farem? Caldrà tornar, després de 4 anys de desplegament i de funcionament, a refer tot el que s’ha fet? És tant hilarant, que simplement és absurd.

Frustacions

El Constitucional, l’únic que està aconseguint és augmentar el nivell de frustració del poble català, tant amb l’Estat com amb els seus polítics. Són ja quasi 6 anys parlant de l’Estatut, i els problemes continuen sobre la taula, i de fet, la crisi ha fet que tot vagi a pitjor. Per tant, el procès estatutari només ha creat la frustració suficient per aconseguir que:

Facin el que facin, tindran l’estrany honor de trencar Espanya

Sona fort, però jo ho veig molt clar. Decideixin el que decideixin, el botó vermell per la independència ja està premut, de fet, penso que ho van prémer ells mateixos el dia que van començar a discutir el sexe dels àngels, i ara, ningú vol alçar el dit, perquè són conscients que l’Estatut català és l’últim oxigen que li queda a l’estat de les autonomies.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo