Y tu más!
“Muchos psicólogos y muchos psiquiatras han demostrado que no hay relación entre celibato y pedofilia, pero muchos otros han demostrado, me han dicho recientemente, que hay relación entre homosexualidad y pedofilia"
Cada vegada sembla més evident que l’Església no sap com sortir-se’n del tema dels abusos sexuals dels frares americans a nens i nenes. Ho dic per la sorprenent estratègia comunicativa que ahir va desplegar el número dos del Vaticà.
M’agrada, perquè és com aquelles vegades en que vols ser racional, en que estàs decidit a ser-ho, i una defensa de les teves posicions a partir de la raó i la ciència, però quan acabes la frase, i dius, que bé que ha quedat, automàticament has de fotre la frase manporrera que llenci tot al terra, el famós “y tu más”.
Personalment penso que no hi ha una relació causal entre la pedofília i ser frare, fins i tot tampoc penso que hagi una relació entre ser pedòfil i yankee, ni pedòfil i belga, de fet, penso que hi ha proporcions idèntiques de pedòfils en totes les professions en que hi ha un “contacte” directe amb nens i nenes.
La idea, en termes comunicatius, de mesclar homosexualitat i pedofília juntes en la mateixa frase a ver si cuela, és temptadora, però jo esperava quelcom més subtil que això. Almenys, no es va presentar amb els informes científics a la mà, hagués estat encara més divertit.
Això és com la corrupció als partits. En organitzacions humanes amb tantes persones, és completament normal que hi hagin fills de puta, pedòfils i corruptes (o totes tres a la vegada), per tant, amb un mea culpa, i portar als responsables davant la justícia i que paguin pel que han fet, és completament suficient per a la majoria de la població.
Al cap i a la fi, ningú és perfecte, i la gent de l’Església menys.
Los obispos: “El aborto con píldora también es un crimen”
"La difusión, la prescripción y el uso de la píldora del día siguiente son, por tanto, prácticas moralmente reprobables por tratarse de un aborto provocado. De ello son también responsables todos aquellos que cooperan con tal procedimiento"
Ja estem com sempre.... aquests de la CEE... en fins, que hi farem! Aquesta nit m'hauré de fustigar una molt bona estona!!! Tot sigui per la fe...
El Papa transmite a Abas su apoyo a la creación de un estado palestino

Interessants els moviments diplomàtics de la Santa Seu en l’orient mitjà. Si ja Joan Pau II havia pres alguna petita posició sobre el conflicte entre palestins i israelians, Benet XVI ha anat més enllà, i un dia després de demanar la pau en el mur de les lamentacions, avui teníem una bonica foto del Sant Pare donant la mà al President palestí Mahmoud Abbas i demanant, o més aviat reclamant, un Estat propi per als palestins.
La situació que viuen els cristians a Terra Santa és encara pitjor que israelians o palestins, ells, sense un Estat o Autoritat que els recolzi, són realment una minoria en un territori en constant conflicte. El viatge de Benet XVI ha estat molt ben rebut per tots ells, de fet, després de les fotos amb el President palestí ha oficiat una missa per prop de 5.000 cristians prop de l’Església de la Nativitat. Un gest que ha comportat a l’Estat israelita obrir les fronteres temporalment per a que poguessin anar cristians a aquest esdeveniment.
Més enllà del seu posicionament, m’està agradant i molt la política diplomàtica en el sentit de viatges que està realitzant el Sant Pare, primer al continent africà, i ara a palestina. Sense cap mena de dubtes dos indrets on cal molta ajuda i molt de protagonisme d’actors exteriors. Per una banda fer-te amic dels països africans sempre és quelcom bo, costa molt poc i és molt gratificant, per altra banda, fer l’ullet als països musulmans tampoc està gens malament.
Conclusió: si molts teníem que amb Joan Pau II s’havien acabat les imatges d’un Papa viatger, aquí en tenim un que de nou no para d’anar d’un costat a l’altre, de moment portant un missatge d’esperança i fe. Pot ser un primer pas. De fet, l’estratègia de la Unió Europea d’agafar el lideratge en alguns “terrenys” poc explotats diplomàticament com ara els drets humans i l’ecologia va ser una molt bona aposta amb bons resultats, potser estem assistint als primers passos d’una nova estratègia diplomàtica pontifícia, on la lluita contra la pobresa i la mediació internacional són els principals fet distintius. Sense cap mena de dubtes, seria una opció molt interessant, tant per implicats com per a la pròpia Església en sí, així com quelcom molt positiu per als catòlics que desitgem que l’Església es modernitzi i comenci a interactuar globalment fent servir la seva molt gran influència, creant cada dia més partidaris. El primer pas, penso, ja s’està donant.



