.:. Vélez.Cat .:. A ras de figa » Eleccions

Cadascú a la seva bola

Velecito — Fri, 04 Nov 2011 23:21:03 +0000

De fons sona: In your arms

Començo aquesta serie d’entrades sobre la campanya electoral al Congreso d’aquest 2011, una campanya que sorprèn a propis i estranys per la situació, pels protagonistes i per les tendències que en els darrers dies hem pogut comprovar en la premsa i en els diferents sondejos que van apareixent per la xarxa i en els principals diaris.

Si una idea planeja per sobre de tota la campanya és l’escepticisme d’una població que veu uns partits polítics tradicionals i uns actors polítics més preocupats per si mateixos que per la pròpia situació econòmica i política. Amb més de 5 milions d’aturats (segons l’EPA) i a saber quanta població que malviu a la desesperada, els partits i actors polítics són completament incapaços de donar respostes clares i creïbles a la majoria de població, que sembla que al final farà allò tant català d’escollir al menys dolent dels dolents.

Per una banda tenim dos partits nacionals, un el PSOE que sembla no recordar on ha portat la seva gestió econòmica, i que proposa reformes com si no hagués estat en el poder durant 8 anys per dur-les a terme. Quasi millor que això, es troba el Partido Popular, a punt d’aconseguir una de les majories més grans de la història de la democràcia espanyola (aconseguirà superar la de Gonzalez del 82?), però sense esgrimir ben bé cap mena de discurs ni proposta.

A casa, Catalunya, un PSC que sembla empecinat a no entendre la nova realitat nacional, i que tot i que conserva l’avantatge electoral, de nou no afronta un procés de reformulació del seu lideratge i del seu concepte de futur per a Catalunya. Propers a ells, a can CIU comencen als nervis al detectar un cert malestar electoral per les retallades i la gestió al capdavant de la Generalitat, tothom acceptava un sacrifici, però a canvi d’uns resultats que no arriben, ni sembla que arribaran. Al PP veuen com tot i començar a tocar el crostó a CIU, el seu sostre electoral continua ferm i sòlid, i no són capaços de superar-lo, ni tant sols en el pitjor moment del PSOE. Per la cua, ERC es frota les mans, veient com la seva renovació interna i prioritzar el seu eix nacional els poden donar un manteniment de resultats o fins i tot pujada, quelcom impensable fa només 6 mesos. Iniciativa no entén al món, ells que són els que tenen les propostes més properes al que creuen que demanda la societat, milloren resultats, però lluny dels seus germans (ideològics) alemanys. Queda un actor més, els indignats, que semblen més preocupats per entendre com sent la representació veritable del poble (aquell famós 99%), les urnes donen el seu recolçament a una opció ideològicament completament oposada com el Partit Popular.

Amb tot, una campanya força interessant, on sembla que de moment, més aviat com sempre, tothom està més pendent del seu mèlic, i els ciutadans i ciutadanes, sembla que a priori optaran masivament pel Partido Popular. Sense ficció.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Canvi de panorama a Sant Adrià de Besòs

Velecito — Tue, 24 May 2011 08:30:36 +0000

Tot portava a un no canvi de panorama a la ciutat, però les perspectives més animades no es podien imaginar el petit canvi que ha patit l’Ajuntament en les darreres eleccions. Tot i la majoria (justa) del PSC en l’Ajuntament, queda demostrat que el model de ciutat que tant d’èxit ha portat al PSC comença a tenir alguns problemes de viabilitat a les urnes. Penso que els resultats són magnífics pel PSC; ja que venien d’unes dinàmiques electorals autonòmiques molt dolentes, i la baixa era més que esperable. El candidat de totes forces, era un pes pesat massa bo com per no esperar una majoria tranquil·la.

Potser el canvi real es veu en la resta de resultats. La davallada de CiU és considerable. Ni l’anterior candidat (Sabadell) ni l’actual nova cap de llista han pogut aconseguir un projecte que trempés als ciutadans, i enlloc de pujar en vots i regidors, els resultats són un fracàs considerable per una candidata que aspirava a ser la segona força de la ciutat.

Per la seva banda, el PP també modificava el seu cartell electoral, i el nou candidat ha aconseguit un regidor extra, que s’explica per les dinàmiques electorals generals, i per influència de la pròpia Badalona.

Pel que fa a la resta, destaca la pujada d’ICV, sent un dels partit més dinàmics de la ciutats, repetint cartell amb en Gregorio Belmonte, ha sabut canalitzar el vot protesta i a la mateixa vegada rendibilitzar la seva tasca de govern, pujar en regidors per ells és un premi enorme a la tasca realitzada.

La nota negra la posen els dos següents resultats, primer amb l’entrada de Plataforma a l’Ajuntament amb un regidor. Poc explicable és aquest regidor, ja que la seva campanya s’ha basat en una mena de xenofòbia barrellada amb lerrouxisme. El lema fàcil “primer els de casa” ha captat molt l’atenció, i la propaganda constant en un municipi molt petit ha bastat per assolir una entrada més que triomfal al consistori. La gran sorpresa de la nit va ser justament la no entrada de Renovació per Sant Adrià a l’ajuntament, la coalició d’Esquerra va seguir la mateixa sort que la majoria dels candidats d’Esquerra del país, i molt més concretament, les dinàmiques electorals de la zona, ja que tampoc van aconseguir representació ni en Badalona ni en Santa Coloma. De fet, els resultats de Renovació, tornen a Esquerra dues eleccions enrere, una situació que haurà de portar a replantejar-se moltes coses.

Així que, la ciutat no pateix un canvi radical, però si de petites dinàmiques que portaran a canvis profunds durant la legislatura. El primer dubte serà si es tornarà a reeditar el pacte entre PSC i ICV per governar a l’Ajuntament, i que quin paper tindran la nova correlació de forces del consistori tant en aquest pacte de govern com en les dinàmiques dels plens.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Victòria del PP a Badalona

Velecito — Mon, 23 May 2011 13:41:14 +0000

Són moltes els anys que porto dient que a Badalona vivien una bona colla de peperos, però mai m’hagués arribat a pensar que serien la gran majoria de la població. Però penso que les eleccions a Badalona han estat un laboratori molt més important del que sembla a simple vista, i que al cap i a la fi, la victòria del PP no ha estat tant per mèrits propis, sinó més aviat per un conjunt d’elements a tenir molt en compte, i que dibuixen una sèrie de dinàmiques molt interessants, que no es donen en cap ciutat més de la nostra dretana Catalunya

Badalona no és una ciutat: en són unes quantes. La gent de Llefià no té un sentiment molt arrelat de ser badaloní, quan necessita serveis baixa a Sant Adrià o a Santa Coloma, fins i tot a Barcelona. La distància emocional amb el centre de Badalona és molt alta, i té una dinàmica pràcticament diferent. Fins als darrers anys, eren continues les lluites veïnes per l’abandonament de l’administració municipal en el propi municipi. La situació és idèntica a Sant Roc, és aquell barri quan surts de l’autopista, però té una personalitat pròpia particular, i tampoc té un sentiment massa gran d’unitat. Així, podríem anar per moltes altres barris, que per separació física o fins i tot pel simple fet demogràfic, no es senten part d’una ciutat més global com Badalona. Així, cal parlar també de Pomar, Montigalà, Mas Ram, etc. Així, el PSC no ha sabut articular una resposta global de ciutat, i les receptes no han estat les més adequades.

Badalona no té tants immigrants: lluny de les taxes d’immigració que tenen ciutats de l’interior de Catalunya, el que Badalona si que té, són uns ghetos de proporcions considerables, barris sencers han estat literalment envaïts per població forastera, i lluny de que l’ajuntament portés a terme polítiques d’integració i dispersió, ha estat simplement inactiu sobre això. Artigues, Sant Roc, són barris que l’ajuntament ha tingut molts anys abandonats, i això s’ha notat.

Badalona castiga als corruptes: a part els propis problemes de la ciutat, també tenim el tema dels anteriors dos alcaldes, tant Blanch com Arqué, s’han vist dins de processos de corrupció. En especial Maite Arqué, amb el monument abandonat que suposa un canal i un port que s’ha deixat a mitges (llençant a terra barris sencers per a la seva construcció), i la construcció il·legal del centre comercial Màgic. Tampoc va agradar gens, que a mitja legislatura, fugís literalment al Senat, no com ascens, sinó com fórmula per tenir aforament i no poder ser investigada. Ja en aquelles eleccions, el PP va guanyar a Badalona, i Arqué, va ser menys votada a Badalona que al conjunt de la província de Barcelona (no volíem vot preferencial, doncs aquí ho tenim). Per tant, a Badalona ha existit un gran volum de vot de càstig.

Badalona tenia ganes de que algú parlés clar: És cruel, però la campanya d’Albiol, ha estat directa i simple. Que ha tingut un caràcter racista és evident, però els problemes amb els immigrants han estat constants en els darrers anys, i de nou, l’Ajuntament no havia fet res. Penso que més enllà de que els ciutadans estiguessin més o menys d’acord amb el PP, si que estaven cansats de que el PSC no fes absolutament res. Un candidat molt més pròxim, més creïble, i sobretot molt més conegut, ha fet meravelles. A part, la campanya estava molt ben dissenyada.

Badalona no tenia alcalde: A Serra no el coneixia massa gent, tot i que s’ha esforçat a construir i renovar places, a millorar el servei de neteja (els dos problemes principals de la ciutat) no ha entès que no es podia fer tot depresa i malament al final de la legislatura. Els carrers continuaran bruts perquè la ciutadania no té consciència de ciutat i no dóna valor a la netedat. Badalona és una ciutat incívica per naturalesa, perquè no se sent un conjunt emocional, la gent no respecta, i d’això té gran part de culpa l’ajuntament socialista, que ha tingut 32 anys per reformes, construir i solucionar problemes, que tres dècades són massa temps per engegar polítiques socials de transformació real. A Sant Adrià, sense anar molt lluny, aquestes polítiques ben dissenyades i aplicades han funcionat, la recepta estava clara, i a més, també beneficia electoralment, com s’ha vist a la ciutat veïna.

El gran repte de Badalona ara serà saber si aquesta nova administració serà capaç de sol·lucionar els greus problemes de la ciutat. El PP no ha governat cap ciutat gran a Catalunya mai, i per això, serà interessants veure si les seves receptes, que semblen tan bones a Madrid i València, també poden funcionar a Catalunya. De moment, el PSC deixa una ciutat fragmentada, desestructurada, bruta, amb greus problemes de convivència, socials i econòmics. Serà tot un repte per Albiol, que ha de passar de “dir el que ningú s’atreveix a dir” a “fer allò que ningú ha fet”.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Què passa si no votes?

Velecito — Sat, 21 May 2011 23:10:37 +0000

Us presento un vídeo del youtube que m’ha cridat molt l’atenció, i que penso que pot ser extremadament interessant:

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

La participació electoral

Velecito — Tue, 09 Nov 2010 15:51:55 +0000

Uns dels interrogants dels que tinc més curiositat respecte aquestes properes eleccions al Parlament, és justament saber el nivell de participació electoral.

Són molts els estudis que estic repassant aquests dies arran d’un curs de màrqueting polític que estic fent al col·legi de politòlegs, i per això, ara mateix estic encuriosit.

Les variables que es mouen sempre quan parlem de participació són un bon grapat, però la majoria d’estudis les agrupen en variables socio-econòmiques, institucions i sistemes electorals.

Però la pregunta és si la desafecció latent dels ciutadans front els polítics es veurà traduïda en una afluència a votar per justament, optar per llistes fins ara no conegudes i que es presenten com una opció de regeneració política, o més aviat es traduirà en un descens de participació considerable.

A qui benefici tot plegat? Està clar que la participació beneficia als partits grans, i sobretot als partits que van al capdavant de tot, per exemple a CIU els aniria molt bé, i en menor forma al PSC.

Al contrari, la manca de participació beneficia als partits petits, la majoria d’ells amb un vot molt més “fidel” que els grans, i per tant en el marc actual beneficiaria a ERC, SI, Reagrupament i Ciudadanos.

També cal analitzar, el factor del vot de castic, en un país com el nostre on no hi ha molta cultura de realitzar vots de castic optant per llistes diferents i s’opta més per no anar a votar, el presumible vot de castic de molts socialistes que no es veuen amb cor de votar a CIU, podria fer també caure aquesta participació.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Convocar eleccions a Catalunya des de l’Aneto

Velecito — Fri, 03 Sep 2010 22:27:22 +0000

Molt estem parlant de convocar eleccions aquests dies, i de com Montilla sembla que vol allunyar el proces el màxim temps possible. Les seves raons no li falten, a més d’allunyar l’efecte 10j, que és sense dubtes radioactiu ara mateix per qualsevol polític, també tindrà més temps per mostrar la seva tasca de Govern.

De fet, tot plegat respon simplement a l’estratègia d’intentar centrar el debat en l’esquerra-dreta, enlloc del factor nacional, on tothom al PSC sap que perdrien estrepitosament. Tot plegat, en el fons, no deixa de ser una mena de dir que els ciutadans som estúpids i no recordem res més enllà dels darrers dos mesos, i que si ens bombardegen amb “el canvi real” anirem en legions a votar al PSC.

Però avui, recordem la convocatòria d’eleccions del 99, en que Jordi Pujol, acompanyat dels seus fills, les va convocar dalt de l’Aneto. Pujar l’Aneto no és gens fàcil, i no tothom pot dir que ho ha fet, per això, sorprèn que als seus 69 anys (aleshores) pogués fer-ho.

De fet, el missatge que va enviar va ser simple: tinc energies suficients per continuar endavant. Estic segur, que aquell dia, amb aquella gran fita, va aconseguit molta confiança d’un poble, el català, que de tant en tant necessita fer fatxoca i treure l’esperit de grandiositat a relluir.

Potser, aquest serà el problema de Montilla, que justament no pot oferir cap gran símbol ni demostració pàtria, com si podia fer Jordi Pujol.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Les multes de l’Ajuntament de Barcelona

Velecito — Thu, 26 Aug 2010 09:30:04 +0000

Ara estava llegint a La Vanguardia que l’Ajuntament de Barcelona havia multat a U2 pels sorolls que havien produït durant els seus assajos, a part, també està el tema de la multa a Shakira de fa menys d’una setmana.

Arribats aquest punt, estava reflexionant fins quin punt està arribant el propi Ajuntament, amb unes actuacions que estan, en línies generals, ridiculitzant la imatge de la ciutat. De fet, Hereu cada vegada més em sembla més descontrolat, no només pel tema de la consulta de la diagonal, sinó perquè veu com la ciutat se li marxa de les mans, una ciutat, plena de brutícia, lladres i que en plena crisis no acaba de sortir endavant, amb greus problemes urbanístics i socials.

Nada nuevo bajo el sol, però sembla que a l’Hereu li surt tot malament nou panorama electoral quan qualsevol acció que fa és considerada negativa per part de la ciutadania. Dubto que sigui una mania persecutòria, però si és cert que darrerament no està atinat, i que el canvi, cada vegada sembla més possible en les propers eleccions municipals, de fet, hi ha una tendència en el ambient d’un .

Caldrà esperar doncs.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

El canvi i el canvi real

Velecito — Wed, 25 Aug 2010 11:42:21 +0000

Per la percepció d’un simple observador, sembla que els dos grans partits d’aquest nostre país, estan embarcats en una lluita fratricida per apoderar-se del concepte “canvi” en la campanya de les pròximes eleccions al Parlament.

Mentre CiU pràctica “el canvi” el PSC pràctica “el canvi real”. Curiosament, tot plegat em recordava un capítol de la genial serie Sí, primer ministre, en la que justament parlaven, després un capítol amb tot l’habitual d’anades i vingudes d’aquesta serie britànica, sobre de quina forma havien de presentar un comunicat del primer ministre per la tv sobre una nova llei.

L’assessor del primer ministre li deia que, si el que volia era anunciar molts canvis però que en realitat no faria res, posarien un decorat modern, amb moltes referencies al canvi, i que en el discurs no pararia de parlar d’això, del canvi, de les noves oportunitats i de com serie de magnific tot després. Però que si enlloc d’això el que volia era canviar realment les coses, ficarien un decorat antic, sobri i tradicional, i en el discurs parlarien de tranquil·litat, de processos i de normalitat.

Tot plegat, em recorda molt a les campanyes de CiU i del PSC, ja que en el fons, cap dels dos volen canvis. El PSC, un partit sense ideologia, l’únic que vol és que tot quedi igual a les eleccions, per poder optar a governar de nou. Per la part de CiU, també no volen canvis en les tendències, juguen constantment al el ho canviarem tot però no canviarem res, perquè ni ells mateixos saben que volen més enllà de governar.

Conclusió: que todo cambie para que no cambie nada…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

És possible la unitat catalana?

Velecito — Tue, 03 Aug 2010 20:47:39 +0000

Continuen els moviments dels diferents partits de cara a les eleccions al Parlament que tindrem a la tardor. De fet, continuen els moviments entre els partits extraparlamentaris, que busquen, de forma encertada, la millor forma de poder presentar-se a les eleccions.

És una discussió fàcil en el fons. La única oportunitat que tenen ara mateix, en termes electorals i si jo no tinc cap enquesta miraculosa en la meva possessió, és anar de la mà i presentar un cartell fort en totes les províncies.

De fet, la clau està justament en aconseguir un cartell fort en les províncies que no siguin Barcelona, ja que serà en aquestes, on si ja de per se costa molt menys (en número de vots) aconseguir un diputat, amb la baixa participació que s’espera, serà l’única oportunitat real de poder aconseguir representació parlamentaria.

Així que, si tot hagués de seguir un sentit lògic, tant Solidaritat Catalana com Reagrupament haurien de concórrer conjuntament a les eleccions, fent un front independentista a part d’Esquerra.

No cal que siguin el mateix partit, de fet, només cal que siguin una coalició electoral, tal i com ho és Convergència i Unió. L’important, en el fons, és aconseguir representació parlamentaria, i per això, cal sumar, no restar.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Ja tenim aquí les eleccions al Parlament de Catalunya

Velecito — Sun, 01 Aug 2010 08:30:27 +0000

Amb l’anunci del President Montilla de la convocatòria d’eleccions el proper 24 d’octubre, ja és oficial quelcom que tots teníem present, i és que l’actual legislatura està completament agònica.

Segons la darrera enquesta del CEO, Convergència i Unió partiria amb avantatge respecte del PSC; que com era d’esperar es desploma considerablement. Però lluny dels coets que ja se senten per part de la gent de CIU, cal destacar, que les enquestes els hi donen justament els mateixos que van obtenir en les darreres eleccions, per tant, aquí l’interessant és saber qui són i on va el vot dels eleccions del PSC, i també d’ERC, que cau considerablement.

Per tant, les tendències marcan que una gran part de l’electorat del PSC no està d’acord amb tot el que ha passat amb la sentència de l’Estatut ni amb la política general.

També tenim l’efecte del 20J, tot i que encara no està dins de les enquestes i no podem saber el seu efecte real, sembla que un part de l’electorat d’un PSC sense ideologia i ERC, no està només molest amb la forma de governar del Tripartit, ja que això simplement faria que obtesin per CIU, si no que estan buscant una opció, que representi el crit de independència que es va escoltar en la manifestació, aquest xup xup constant que venint sentint de fa mesos.

Ara toca esperar, i veure realment quines són les opcions de cara a les eleccions, i que ofereixen, en referència a l’encaix amb Espanya, cadascú dels partits.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo