Seguint amb la meva particular obsessió per la netedat dels nostres carrers, reflexionava en l’entrada anterior sobre la Badalona plena de merda i pensava si això era un fet puntual, una casualitat de veure cada dia brossa llençada pel terra, o quelcom més profund.
Si era així, que ho crec, pensava en quines són les raons que podrien portar a això, i més concretament a si és per un factor de que passa la gent i ho deixa fora, si els que remenen en la brossa són els culpables o més aviat la responsabilitat és directament de l’administració de la ciutat.
Per això, he fet un petit experiment.
Continuo amb el tema de la corrupció: si l’altre dia em vaig concentrar en les formes típiques d’escàndol polític que es podem trobar en el panorama actual, avui, després de llegir un gran article d’Antonio Cabrales sobre la corrupció, reflexiono en veu alta sobre els recursos de les nostres administracions.
Explica l’article, que tenir més recursos és sinònim de més corrupció i de menys qualitat democràtica, realment és una idea interessant i està clar que, quan tenim recursos suficients gastem de forma més alegre, i quan ens manquen, ens estrenyem el cinturó.
No crec tampoc que siguin només els polítics, de fet l’actual crisi, en part, també ve provocada per una despesa extrema per part dels ciutadans, que al tenir la sensació (real o irreal) de que tot anava bé, es van deixar portar i van gastar per sobre de les seves possibilitats reals, fins que al final, evidentment, va acabar petant tot.
Penso, no obstant, que aquesta crisis ens ha de donar diverses lliçons, i una d’elles, molt pràctica per cert, és justament sobre establir prioritats d’una manera més seriosa i responsable.
En el moment en que en uns anys, ens trobem amb recursos a les mans, tant en política com en la nostra vida diària, haurem de fer un esforç molt gran per pensar que això no serà per sempre, i que cal gastar de forma estratègia i responsable, en aquelles coses realment necessàries, o que ens aportaran beneficis a mitjà-llarg termini.
