10/03/2011 El Gobierno [español] exige 1.718 millones adicionales a CatalunyaCaixa y 568 a Unnim

11/03/2011 El Govern [català] tanca un crèdit de 500 milions amb CatalunyaCaixa

Es pensen que som tontos o que? A més, he escoltat a Mas-Colell, el Conseller d’Economia de la Generalitat, i diu que això és una operació rutinària sense importància. Doncs res, dilluns aniré a demanar 500 milions d’eurus a un banc al qual han de rescatar.

Com diu en Mohamed-Jordi… “se’ns pixen a la boca”

Notícia 1, aquí i Notícia 2 aquí

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Conversant sobre la crisis de Grècia
• El cuento de la vieja
• La crisis grega explicada de forma simple
• Els pobres ja us ho fotreu

Són moltes les persones que aquests dies m’estan parlant de progrés i futur. En efecte la majoria són part de la meva família, és un tema controvertit. Per més que analitzo el panorama, cada vegada que ho faig de forma seriosa se’m ve el món a sobre. Potser és que sóc molt negatiu i hauria de ser més positiu, però els motius no porten enlloc.

Veig les estadístiques d’atur juvenil, el de la meva edat, i simplement em quedo perplex de com de profunda és la paràlisi social que estem tenint en l’actualitat, i de com els temps que venen poden ser encara més inhòspits. Amb un 40% d’atur juvenil registrat, que vol dir que encara pot ser més alt, si comptabilitzem als ninis, estem davant d’una de les èpoques històriques del nostre Estat on més futura pobresa es pot generar.

Si el màxim al que podem aspirar els joves sense un pare o una mare ben posiciona és a feines malament retribuïdes i molt per sota del nostre nivell de preparació, fins a quin punt això representa progrés social per nosaltres mateixos.

Quan encara aquestes dinàmiques tendencioses es veuen més fortes és quan parles amb avis, són ells els que amb la calma que dóna la seva perspectiva històrica, et plantegen directament solucions i hàbits que tenien els seus propis pares, ja que la realitat els hi és semblant a la que els seus pares i fins i tot ells van viure. És cert que no estem patint els envits d’una guerra civil i una postguerra, però si una dictadura de la telebrutícia i venda de fum. Joves, i ja no tant joves, que encara vivim a casa dels pares perquè no hi ha forma de poder obtenir els recursos necessaris per poder independitzar-nos, feines on directament t’exploten i on estàs infrautilitzat.

Quan has de donar les gràcies per que encara tens feina, tot i que et paguin una misèria i t’explotin, és que quelcom no funciona bé.

Progrés? Almenys menjo tres cops cada dia. Ja puc equiparar-me a un jove de l’imperi romà. Hem evolucionat molt.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• La dificultat de governar i de ser un jove emprenedor
• El pitjor de nosaltres
• Alguna cosa està passant a Catalunya
• Estan jugant amb nosaltres

Alguna cosa està passant a Catalunya perquè cada dia més gent estigui a favor de la independència. Però no ho dic com una afirmació de bandereta, ho dic, fins i tot, amb la sorpresa que aquest fet em fa, i justament, m’alegra, perquè en veritat veig que els “nous” independentistes no deixen de ser ciutadans no polititzats fins ara, que simplement, s’estan adonant de la seva baixada de qualitat de vida.

Alguna cosa està passant a Catalunya quan La Vanguardia, pública magnífics articles com aquest, on realment un s’adona del fet que hi ha cada dia un major percentatge de població que s’està preocupant de la seva qualitat de vida, de fet, del seu futur i el dels seus fills, i que justament, veuen en el projecte d’Espanya com a tal, presenta series dificultats per assolir benestar.

Per tant, alguna cosa està passant quan molta gent es planteja la independència com quelcom necessari per continuar millorant la seva vida, i m’encanta veure com ho parlen de forma oberta i sense embuts, amb calma i de forma democràtica, moltes vegades en castellà, i ho fan així perquè per molt que ens ho diguin des de fora Catalunya és sense cap mena de dubtes, un oasis de llibertat d’expressió i de democràcia.

De fet, justament per això, ens podem plantejar un debat tant seriós com aquest amb la calma i prudència, el seny, que es necessita.

És doncs, un motiu d’orgull, no com a país, sinó com a societat, cosa que fa que pensi que alguna cosa està passant a Catalunya.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Progrés
• I ara que polítics?
• I si fóssim una nació?
• El joc de l’Estatut

Durant la setmana passada, la borsa va caure quasi un 13%, llavors, els inversors, pensant encertadament que algú faria alguna cosa per aturar-ho i que els preus tornarien a la normalitat, van comprar a saco, recuperant per segons els valors anteriors, i forrant-se.

Durant aquesta setmana, la borsa està creixent, l’Ibex marca històric en el parquet, i tothom està content, sobretot tots aquells inversors, que ara veuen el que van comprar multiplicat.

Sóc jo o també penseu que estan jugant amb nosaltres com volen? Més aviat, no penseu que juguen amb els diners i la feina de la gent, com si juguessin al monopoli? Sóc jo o penseu que són especuladors i prou?

Alguna autoritat real fot ma en tot plegat, o acabarem fatal. Les crisis sistèmiques del capitalisme, aquelles que teníem cada 20-25 anys i que en el fons eren suaus, petits ajustos a l’economia global, ara s’han tornat freqüents i molt més profundes.

Al final, no ho acabarem suportant, com no ha pogut Grècia… mentrestant, que continuïn jugant… que ja els arribarà l’hora ja…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Standard & Poor’s rebaixa la qualificació del deute espanyol
• Progrés
• Conversant sobre la crisis de Grècia
• El cuento de la vieja

Gemma: l’Anna m’està explicant un pique amb un noi que li sembla bé el que ha passat a Grècia, amb els tres morts inclosos, i la seva indignació de pacifista em fa molta gracia

Toni:  xD Si visqués el que viuen els grecs…

Gemma: tot i així crec que té raó, és a dir, no és lícit cremar un banc amb gent a dins

Toni: no clar

Gemma: a mi ja poden cremar bancs i parlaments… però coi, no amb ciutadans dins

Toni: cremar el banc sí, la gent dins no… el problema està en que arriba un moment en que quan la gent no té res ni en tindrà li comença a importar poc o res la resta de la gent, i és quelcom que no serà la darrera vegada que passi, la culpa no és dels manifestants sinó de la situació on els han fet arribar ja que ningú té ganes de cremar gent dins de bancs, així que hi ha uns responsables clars, que són una classe política i uns bancs que han estat burlant-se de la gent durant tants de temps que al final la gent acaba explotant. El que m’estranya és que no cremin avui el parlament

Gemma: xD

Toni: i ja que està posada, m’agradaria que m’expliqués on estaven els socialistes espanyols durant els pelotazos immobiliaris o on estaven quan Zapatero es va baixar els pantalons amb la banca donant els meus diners a lladres. Si vol analitzar culpes, que comenci amb les responsabilitats dels d’aquí.

Gemma: però parlem de moral, en el moment que deixes de banda la moral deixes de esser persona, no? no és “lo moral” el que ens crea com individus?

Toni: la moral no té res a veure amb el que passa a Grècia. En el moment en que estàs desesperat…

Gemma: però si en cremar gent a bancs

Toni: la moral deixa de tenir importància, tampoc tenim tota la informació

Gemma: Gandhi

Toni: i no sabem en quines circumstancies va passar… sí, Gandhi és un exemple únic el 99.9% de la resta de la història de la humanitat ha funcionat d’una altra manera… et recordo que el nostre món actual és l’herència directa d’una tal revolució francesa que va ser de tot menys moral… així que el pacifisme i la moralitat està molt bé i m’agrada que ho intentis defensar però quan la gent no té per menjar….penses que jo em sento còmode moralment treballant del que treballo?

Gemma: si ja ho sé, sols dic que no em sembla bé, igual que no em sembla bé la guerra, ni matar en la guerra tot i que dins una guerra mates o et maten. Sols dic que en el instant que t’importa tot tan poc com a per cremar gent, és que hi ha alguna cosa que falla

Toni: en el moment en que cremes alguna cosa és que quelcom no funciona, cert. Que cremin bancs està clar que saben qui és el responsable…

Gemma: val, dons crema a consciència

Toni: de totes formes, la situació és molt fotuda, perquè pensa que a Grècia van fer el que cívicament s’esperava d’ells: vagues, protestes i…. votar als altres. Van votar un canvi de govern i ha estat just el nou govern, socialista, el que està acabant amb el poc que els hi queda. Suposo que deixes de creure en la democràcia també.

Gemma: no estic defensant el govern en cap moment, sé que és dur, ho sé perquè puc entendre el que és no tenir per menjar, quan es converteix amb quelcom social és normal que aquest malestar es converteixi amb el que justament es va convertir ahir.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• 10 mesures anti crisis de Zapatero
• El cuento de la vieja
• La crisis grega explicada de forma simple
• Oxi!

Estic, com sabeu, extremadament cabrejat amb el món sobre tot el que és economia i mon laboral. Vaig estar de mal humor tot el dia…

Però una gran vinyeta de Manel em va treure un somriure:

No deixeu de visitar-lo!

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Coses que no arribaré a entendre mai
• Progrés
• Alguna cosa està passant a Catalunya
• Estan jugant amb nosaltres

A continuació un extracte d’un text de Peter Gowan, un dels majors experts en Relacions política i econòmiques internacionals de l’àmbit marxista anglosaxó. Les negretes són meves:

La forma principal en que los bancos de inversión respondían al aumento en los precios de los activos era pidiendo prestado en el mercado repo. Repo significa “acuerdo de recompra”. Por regla general, el banco de inversión que desea comprar un título necesita tomar fondos prestados para financiarlo. En el día del acuerdo, el banco recibe su título aunque tiene que pagar por él. Así que utiliza el título que está comprando como garantía para el préstamo que necesita para comprarlo. Al mismo tiempo promete al prestamista que recomprará el título en una determinada fecha futura. De esta forma reembolsará el préstamo y recibirá el título. No obstante, por regla general, los fondos para la recompra del título al prestamista son adquiridos vendiendo el título a un tercero. Así que, en el día del acuerdo, el prestamista original del banco inversor se deshace del título, que le es pagado, e inmediatamente éste pasa al nuevo comprador a cambio de dinero al contado.

Ara  agrego jo: si repetim aquesta operació, com realment s’ha fet, milers de vegades, l’actiu inicial realment queda totalment contaminat, ja que passa per tantes mans que ningú sap certament que és ni d’on prové ni la qualitat real que té, de fet, queda tant tant completament inflat, que a la llarga pot provocar… òndia… si…. una CRISIS de nivells despampanants.

A algú li sona? Ara la pregunta que ens hem de fer tots és simple: qui va permetre aquestes pràctiques que són totalment il•lògiques, per no dir insostenibles?

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Conversant sobre la crisis de Grècia
• Coses que no arribaré a entendre mai
• Progrés
• 10 mesures anti crisis de Zapatero

Farem un petit símil, Grècia es una persona, que tenia un sou bastant baix (la seva gran industria de formatges i cabres vaja), però a les tardes complementava amb una altra feina (el turisme). Amb tot plegat arribava bastant bé a fi de mes.

Però de sobte, comença a gastar, ara marxa a sopar fora a un restaurant car (contractació de milers de funcionaris), tot i que puja la benzina, decideix marxar a París en cotxe (no controla els preus). Així que com és normal, al final acaba petant tot.

Llavors l’homenet s’adona que no pot arribar a fi de més, de fet, s’adona que ha comprat una tele, un cotxe i un portàtil, a més de la hipoteca i el cole dels crios. Així que, evidentment, ja no arriba a fi de més, i per més inri, a sobre l’han despatxat de la feina complementaria.

Decideix anar a un banc, on li donen un crèdit per pagar-ho tot, i ho fa però el interès és més car que l’anterior, així que després tampoc té diners per pagar el préstec, i en demana un altre, encara més car, per pagar l’anterior, i evidentment, tampoc té per pagar-ho…

I això senyores i senyors, és com Grècia ara mateix no sap ni com arribarà a fi de mes…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Conversant sobre la crisis de Grècia
• Coses que no arribaré a entendre mai
• Progrés
• Estan jugant amb nosaltres

L’agència Standard & Poor’s ha rebaixat la qualificació del deute espanyol de la categoria AA+ a AA amb perspectiva negativa, degut a que considera que el país podria patir un “període adicional de creixement dèbil”.

Conclussió 1: Aquests són també els que van dir que era normal tenir uns beneficis del 20% i més sobre el capital propi, quan les taxes de creixement eren d’1% o 2%, i que les hipoteques subprime eren més segures que els propis Estats.

Conclussió 2: No entenc com pot baixar la borsa per una recomanació d’aquesta gent…

Conclussió 3: Que se’ls cregui sa mare…. a ells i al FMI

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Estan jugant amb nosaltres
• Progrés
• Conversant sobre la crisis de Grècia
• El cuento de la vieja