La diversitat cultural és potser un dels fenòmens més comentats i sobre els més escrits en els darrers anys. De fet, la diversitat cultural entesa com el conjunt de persones diferents que formen una comunitat o societat, de fet, com a ciutadania.
La diversitat cultural l’entenc com quelcom positiu. En un temps en que els ordinadors, internet i la tecnologia ens uneixen a tots cada vegada a més velocitat és complicat aconseguir una societat cohesionada culturalment, que sigui única, que comparteixin completament les seves creences i que aquestes siguin úniques i estàtiques.
No vull dir que la ciutadania no hagi de compartir tot un seguit de creences culturals homeneges, ja que dir això significaria que cadascú campa per la seva banda, però si és cert, que cert nivell de diversitat és justament la que provoca que un conjunt de ciutadans puguin enriquir-se amb valors i creences diferents, a fi de poder conviure junts.
Avui, simplement, em venia de gusta publicar el llistat de drets humans. Perquè? Doncs simplement pel goig que fa l’evolució dels humans, que poc a poc anem vencent a l’animal que portem dins, i convertint-nos en éssers més civilitzats.
Encara hi ha molt de camí per fer, sobretot en alguns països amb escassos drets humans i dictadures fratricides, però penso que la valoració de com estava el món quan es va iniciar el debat dels drets naturals de l’home, a l’actualitat, hem avançat considerablement.
