No hi ha res com veure altres realitat i estratègies del món en el sentit educatiu per donar una visió més global i objectiva, justament, a la nostra realitat. Aquests dies ha tornat a sortir en els mitjans de comunicació notícies relacionades amb un documental-reportatge dels Estats Units que es deia “Esperant a Superman“. He estat veient alguns fragments, ja que no he trobat versió en castellà i en anglès no acabo d’agafar-ho tot, però simplement crida molt l’atenció fins a quin punt de degeneració ha arribat el seu propi sistema, i com aquest, s’ha tornat incapaç de donar solucions tant de baix com de dalt.
En aquest sentit, penso que és obligat una petita entrada de la web Periodismo Humano que explica i resumeix part del reportatge. Una vegada fas una lectura de tot plegat, te n’adones del punt de desesperació a la qual han arribat tots els agents socials implicats en el sistema educatiu. En un país la democràcia i la llibertat arriba fins al nivell del districte escolar, queda palès que la descentralització no és una solució. Curiosament, a Europa, aquesta descentralització si que ha aportat bon resultats en alguns Estats, són les diferències entre uns i altres suposo.
Però el que més em crida l’atenció no és la realitat a les aules, que qui més qui menys se les imagina, sinó la impotència en la recerca de solucions. Aquest reportatge ens dibuixa una realitat on ni des de les institucions, ni des dels sindicats, ni les famílies ni els propis centres es poden donar solucions, i on cadascú, intenta salvar el que pot i com pot, o fins i tot, implementa estratègies globals que no serveixen de massa, com les escoles charter (una de les coses que més m’ha cridat l’atenció).
Continua llegint »
Ha estat simplement brutal. Ens hem de treure el barret amb la TV3, aquesta nit han aconseguit tornar a ser “la nostra”.
El documental ha fugit clarament de tot el relacionat amb els factors més emocionals i identitaris, i ha profunditzat en els aspectes econòmics i legals d’una possible secessió, sempre comparant amb altres casos similars.
El debat sobre la independència de Catalunya ha deixat de ser una discussió de bandereta basada en la llengua i la història, per esdevenir discussió real de viabilitat econòmica, a més de com s’ha de dur el procés i si és possible legalment. El salt en el debat és qualitativament molt considerable.
Queda clar, que cada vegada avancem més decididament cap a aquest camí, i que cada vegada hi ha més gent a favor, per motius identitaris, per motius econòmica, poden ser molt diversos, però tot indica a que és un procés sense marxa enrere.
Ara però, cal esperar la reacció dels espanyols, i comprovar si seran capaços de pair de forma democràtica i civilitzada l’estat real i actual de la situació política catalana.
De moment, tornem al documental, amb una presentació, música i fotografia increïble. Terribas ha fet donar a TV3 un salt en qualitat espectacular.
