Ja se sap que el partit de Nadal de la selecció no aixeca massa polseguera entre els mitjans propis, però val a dir, que amb els rivals amb els quals ens enfrontem sí, ja que òndia, són la seva selecció, i tot i que no ho sembli, fotre-li 4 a Hondures és important perquè aconseguim rendiment mediàtic en aquells països.
És una pena que no tinguem a la selecció participant en competicions internacionals, sense anar massa lluny, podríem estar parlant d’una selecció d’élit i amb possibilitats de fer uns grans papers, només cal veure que amb un bon entrenador els resultats positius estan arribant, i també que al cap i a la fi, la selecció espanyola va guanyar el mundial en gran part gràcies als jugadors catalans, per tant, seria una sorpresa increïblement agradable poder veure-la.
Malgrat això, tot i les complicitats en aquest sentit de l’anterior Govern, que va propulsar totes les seleccions que va poder, la Federació Catalana de Futbol està més per les seves lluites intestines internes que per una altra cosa. Avui mateix, s’anuncia que han dimitit 15 directius i forçaran les eleccions. Porten uns quants anys que no saben ni que foten. Mentre, les nostres seleccions continuen allà.
Aquí un petit recull de captures dels diaris digitals d’Hondures, i una extra de El Mundo, que simplement em sembla detestable, però que cal donar constància. Gaudiu!
Sí, no hi ha temes interessants en l’actualitat d’aquest nostre país que jo parlo de La Vanguardia, però ni Acebes ni desastres naturals són comparables amb la línia de La Vanguardia.
Com observeu, la sacrosanta Vanguardia, aquella que pensa que els joves actuals ens portaran a la ruina i que la societat està a punt de trencar-se. Jo que buscava la tranquilitat en les planes d’aquest diari com cal, i va i ens presenta en portada a la Lorena más sexy y sincera. On anirem a parar!
Definitivament, no sé on anirem a parar….
