M’ha sobtat molt una notícia d’aquests darrers dies:
10/03/2011 El Gobierno [español] exige 1.718 millones adicionales a CatalunyaCaixa y 568 a Unnim
11/03/2011 El Govern [català] tanca un crèdit de 500 milions amb CatalunyaCaixa
Es pensen que som tontos o que? A més, he escoltat a Mas-Colell, el Conseller d’Economia de la Generalitat, i diu que això és una operació rutinària sense importància. Doncs res, dilluns aniré a demanar 500 milions d’eurus a un banc al qual han de rescatar.
Com diu en Mohamed-Jordi… “se’ns pixen a la boca”
Farem un petit símil, Grècia es una persona, que tenia un sou bastant baix (la seva gran industria de formatges i cabres vaja), però a les tardes complementava amb una altra feina (el turisme). Amb tot plegat arribava bastant bé a fi de mes.
Però de sobte, comença a gastar, ara marxa a sopar fora a un restaurant car (contractació de milers de funcionaris), tot i que puja la benzina, decideix marxar a París en cotxe (no controla els preus). Així que com és normal, al final acaba petant tot.
Llavors l’homenet s’adona que no pot arribar a fi de més, de fet, s’adona que ha comprat una tele, un cotxe i un portàtil, a més de la hipoteca i el cole dels crios. Així que, evidentment, ja no arriba a fi de més, i per més inri, a sobre l’han despatxat de la feina complementaria.
Decideix anar a un banc, on li donen un crèdit per pagar-ho tot, i ho fa però el interès és més car que l’anterior, així que després tampoc té diners per pagar el préstec, i en demana un altre, encara més car, per pagar l’anterior, i evidentment, tampoc té per pagar-ho…
I això senyores i senyors, és com Grècia ara mateix no sap ni com arribarà a fi de mes…
