Set dies van intentar els cascos blaus de la ONU organitzar punts claus al territori per distribuïr alimebnts i aigua, sense èxit. En menys de 24 hores els Marines americans no només ho han aconseguit, sinó que ja llegia a la Vanguardia que comença a arribar benzina, i que alguns cotxes ja comencen a funcionar, algunes botigues comencen a obrir les seves portes i el Govern haitià comença a funcionar (no sé on llegia que només queden en peu el Ministeri d’Interior i de la Dona, i que tant un com altre han coordinat amb molt d’èxit l’arribada d’ajut a punts claus). Un èxit de d’USA, fins i tot, han aconseguit que l’aeroport comenci a funcionar amb molta més eficiència (curiosament quan van fer fora als periodistes d’allà).

Com ja deia a l’anterior entrada sobre Haití, està clar, que el que necessitaven eren soldats, i no galetes. Al igual que he criticat durament a USA en la majoria de les seves actuacions exteriors, de moment cal felicitar-los. Lluny de les crítiques d’usurpació, o els temors d’alguns països del voltant, l’ajuda comença a arribar i la normalitat torna. No era l’objectiu?

Per acabar, destacar declaracions, per exemple, les d’un un soldat al periodista de The Guardian Ed Pilkington (“I don’t plan on firing a single shot while I’m here. I’ve been in Iraq three times and I’ve done enough of that.”) o un portaveu de l’ambaixada (“We want the people of Haiti to understand that we are here to help. We are not here to invade or occupy.”).

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Perquè el Constitucional amb el Estatut ha deixat de tenir credibilitat
• Haití: Réne Préval toma la palabra
• Haití no és Badalona
• El Papa transmite a Abas su apoyo a la creación de un estado palestino