.:. Vélez.Cat .:. A ras de figa » democràcia

Tinc por a España

Velecito — Wed, 14 Jul 2010 07:00:15 +0000

Rotundament no! No cal tenir cap mena de por a Espanya. Ni tan sols aquells que defensen la independència de Catalunya han de tenir-la. Siguem clars, Espanya tot i les tonteries diverses de l’imaginari català que afirmen que oprimeixen al poble català, és un estat modern i democràtic, amb les seves lleis, drets i garanties.

A més, cal recordar que Espanya no és un estat solitari en el món, és part de la Unió Europea, que es basa en el drets democràtics i les llibertats individuals. Així que tret de casos fortuïts en que es pugui acusar algú d’ofensa a la pàtria, no patirem una persecució policial ni ningú acabarà en la presó per expressar lliurement les pròpies opinions, sempre amb respecte i tolerància.

Hem d’assumir, que Espanya pot tenir una forma de fer que no agradi als catalans, i que defensin la seva visió nacional, però això, no ha de ser cap impediment per a que dos pobles que hem tingut una relació tant unitària durant tants segles, deixem de parlar-nos, o podem caure en confrontacions violentes.

La independència de Catalunya serà pacífica i ordenada, o no serà, entre d’altres coses, perquè ningú a la Unió Europea permetria una altra cosa. Ni pe runa banda que es negués el dret a la llibertat a un territori que lliure i democràticament demana la seva secessió, ni tampoc permetria que l’Estat Espanyol obligués a aquest a mantenir-se dins.

De fet, aquella vella idea de que Espanya trauria els tancs, és més aviat escandalosa. Si només per dir que estan investigant els bancs espanyols ja hi ha una caiguda en la borsa, ni us imagineu que passaria si Espanya anunciés que envia tancs a Barcelona, l’economia s’aniria a la merda. Sectors com el turisme, les inversions estrangeres, la borsa mateixa.

Per tant, sempre que tractem el tema amb respecte i tolerància, dins de la llibertat d’expressió, de forma pacifica i ordenada, no cal tenir cap por a Espanya.

De fet, hem de tenir tanta por com la que té una dona quan es separa del seu marit. En una societat civilitzada les coses funcionen així, i per molt que pesi a alguns radicals, Espanya, de moment, és un país mitjanament civilitzat.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Conversant sobre la crisis de Grècia

Velecito — Fri, 07 May 2010 19:33:25 +0000

Gemma: l’Anna m’està explicant un pique amb un noi que li sembla bé el que ha passat a Grècia, amb els tres morts inclosos, i la seva indignació de pacifista em fa molta gracia

Toni: xD Si visqués el que viuen els grecs…

Gemma: tot i així crec que té raó, és a dir, no és lícit cremar un banc amb gent a dins

Toni: no clar

Gemma: a mi ja poden cremar bancs i parlaments… però coi, no amb ciutadans dins

Toni: cremar el banc sí, la gent dins no… el problema està en que arriba un moment en que quan la gent no té res ni en tindrà li comença a importar poc o res la resta de la gent, i és quelcom que no serà la darrera vegada que passi, la culpa no és dels manifestants sinó de la situació on els han fet arribar ja que ningú té ganes de cremar gent dins de bancs, així que hi ha uns responsables clars, que són una classe política i uns bancs que han estat burlant-se de la gent durant tants de temps que al final la gent acaba explotant. El que m’estranya és que no cremin avui el parlament

Gemma: xD

Toni: i ja que està posada, m’agradaria que m’expliqués on estaven els socialistes espanyols durant els pelotazos immobiliaris o on estaven quan Zapatero es va baixar els pantalons amb la banca donant els meus diners a lladres. Si vol analitzar culpes, que comenci amb les responsabilitats dels d’aquí.

Gemma: però parlem de moral, en el moment que deixes de banda la moral deixes de esser persona, no? no és “lo moral” el que ens crea com individus?

Toni: la moral no té res a veure amb el que passa a Grècia. En el moment en que estàs desesperat…

Gemma: però si en cremar gent a bancs

Toni: la moral deixa de tenir importància, tampoc tenim tota la informació

Gemma: Gandhi

Toni: i no sabem en quines circumstancies va passar… sí, Gandhi és un exemple únic el 99.9% de la resta de la història de la humanitat ha funcionat d’una altra manera… et recordo que el nostre món actual és l’herència directa d’una tal revolució francesa que va ser de tot menys moral… així que el pacifisme i la moralitat està molt bé i m’agrada que ho intentis defensar però quan la gent no té per menjar….penses que jo em sento còmode moralment treballant del que treballo?

Gemma: si ja ho sé, sols dic que no em sembla bé, igual que no em sembla bé la guerra, ni matar en la guerra tot i que dins una guerra mates o et maten. Sols dic que en el instant que t’importa tot tan poc com a per cremar gent, és que hi ha alguna cosa que falla

Toni: en el moment en que cremes alguna cosa és que quelcom no funciona, cert. Que cremin bancs està clar que saben qui és el responsable…

Gemma: val, dons crema a consciència

Toni: de totes formes, la situació és molt fotuda, perquè pensa que a Grècia van fer el que cívicament s’esperava d’ells: vagues, protestes i…. votar als altres. Van votar un canvi de govern i ha estat just el nou govern, socialista, el que està acabant amb el poc que els hi queda. Suposo que deixes de creure en la democràcia també.

Gemma: no estic defensant el govern en cap moment, sé que és dur, ho sé perquè puc entendre el que és no tenir per menjar, quan es converteix amb quelcom social és normal que aquest malestar es converteixi amb el que justament es va convertir ahir.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

España al revés: corruptos y fascistas juzgan al juez

Velecito — Sat, 10 Apr 2010 09:00:50 +0000

Aquest era el lema o crit, que unes 500 persones lluïen en la manifestació espontània que dijous es va formar davant de la seu del PP a Madrid en defensa del jutge Garzon.

Pots estar a favor o en contra d’aquest jutge, però realment, fins quin límits hem arribat, en el moment en que grups com Manos Limpias o la Falange, aconsegueixen que un jutge s’assegui en la banqueta dels acusats per investigar els crims del franquisme.

La reflexió és de nou com l’anterior entrada: un nou element per tenir en compte a l’hora de mesurar la qualitat democràtica que tenim en aquest Estat.

La meva indignació està creixent per moments, ha estat un dia dur, molt dur. Mentre veia les notícies poc a poc a la feina m’he sentit encara més decebut. Al migdia, la meva avia (era dijous i com cada dijous he anat a dinar a sa casa) estava alarmada al veurem tant nerviós. Ella estava encara més indignada, recordava amb temor i pena el franquisme, la guerra civil, i em deia, que ella ja assumia que aniria a la tomba sense que jutgessin als veritables criminals, i que si ella i alguns més parlessin de veritat, ens podrien explicar mil i una barbaritats que van passar.

La premsa internacional està encara sorpresa per tot plegat, el jutge que va intentar jutjar a Pinochet i que va fer avançar a nivell internacional tot allò relacionat contra els crims contra la humanitat, ara jutjat per voler investigar sobre els seus propis morts.

Avui un altre punt de desafecció, tant a la política com a Espanya. Jo no vull ser part d’un país així, no puc ser-ho, va en contra de tot el que penso, crec i sento.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Aguirre y mi indignación ciudanana

Velecito — Thu, 08 Apr 2010 23:45:22 +0000

Molt poques vegades m’he sentit tant insultat com a ciutadà que avui. Quan he vist a l’Aguirre dient el que ha dit, a un Parlament democràtic, com si res, com si la corrupció fos el més habitual i com si ella mai haguès trencat un plat.

Penso que ha estat un insult a la dignitat democràtica, al mateix nivell que el famós 3% de Maragall.

Realment són aquestes coses el que et demostren la qualitat democràtica d’un país. Cada vegada tinc menys ganes de ser part d’aquesta Espanya. Un altre punt de desafecció.

No us perdeu el video: aquí

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo