Explica l’article, que tenir més recursos és sinònim de més corrupció i de menys qualitat democràtica, realment és una idea interessant i està clar que, quan tenim recursos suficients gastem de forma més alegre, i quan ens manquen, ens estrenyem el cinturó.

No crec tampoc que siguin només els polítics, de fet l’actual crisi, en part, també ve provocada per una despesa extrema per part dels ciutadans, que al tenir la sensació (real o irreal) de que tot anava bé, es van deixar portar i van gastar per sobre de les seves possibilitats reals, fins que al final, evidentment, va acabar petant tot.

Penso, no obstant, que aquesta crisis ens ha de donar diverses lliçons, i una d’elles, molt pràctica per cert, és justament sobre establir prioritats d’una manera més seriosa i responsable.

En el moment en que en uns anys, ens trobem amb recursos a les mans, tant en política com en la nostra vida diària, haurem de fer un esforç molt gran per pensar que això no serà per sempre, i que cal gastar de forma estratègia i responsable, en aquelles coses realment necessàries, o que ens aportaran beneficis a mitjà-llarg termini.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Els pobres ja us ho fotreu
• Progrés
• A resultes del límit dels 80km/h
• La dificultat de governar i de ser un jove emprenedor

El Cabanyal és un barri històric de la ciutat de València en el qual, un pla urbanístic, vol modificar-ho. De fet, el vol llençar a terra per construir de nou. Ja se sap, un tema d’urbanisme salvatge. El fet, és que el barri estava considerat com un bé d’interès cultural, o sigui, una zona realment digna de ser conservada. Aquest estatus, que el protegia contra la corrupció, va ser retirat, justament per poder construir en ell.

La resistència ha estat digne. Però els darrers dies s’han viscut moments terribles, quan policies amb molt mala llet han fotut veritables hòsties als veïns. No tinc masses paraules. Aquí més informació.

Veure com pegaven a fer mal, a veïns i veïnes de 50 o 60 anys m’ha fet pena, ràbia i indignació. Són dies molt tristos per a la democràcia, i molt més per a Espanya. Sembla que cada dia anem a pitjor.

Les imatges ho diuen tot, i al meu cap una sola idea: no vull ser part d’un Estat així. Un punt més de desafecció.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• El joc de l’Estatut
• Castells quiere replantear las relaciones con España sea cual sea la sentencia del Constitucional
• A resultes del límit dels 80km/h
• Que diuen de la selecció catalana fora?

Estic seguint amb especial interès tot el cas Gürtel, ja que si sempre s’ha parlat de la corrupció galopante dins dels partit. Intentaré resumir tot plegat (serà complicat) per si no esteu gaire al dia sobre el cas:

Era el jutge Baltasar Garzón qui va iniciar la investigació allà el 6 de febrer sobre una suposada trama del tresorer del PP i de diversos diputats i senadors del mateix partit. Més concretament, el senador de Cantabria Luis Bárcenas havia pogut rebre 1.353.000 euros i un viatge turístic de franc a canvi de contractes a les empreses de Francisco Correa, i el diputat Merino uns 230.000 euros.

A partir d’aquí cada partit ha anat dient la seva, el més sorprenent és que fins al dia d’ahir no havia dimitit el Senador. No és només ser un senador, sinó que fins i tot és el tresorer del PP. Això segon a mi em posa els cabells de punta, si el propi tresorer presumptament ha estat involucrat en un procés com aquest, que més pot haver allà dins?

Fet i fet, el més interessants és que fins ara el Partit Popular ha tancat files amb el seu tresorer, jo personalment no entenia la raó, ja que era una jugada bastant arriscada si realment era culpable. De fet jo fins i tot dubtava de la seva culpabilitat per aquesta raó.

Ahir es va precipitar tot, en el moment en que l’executiva del Partido Popular va treure’l de la tresoreria i ell mateix va dimitir ja estava tot més clar. Ja s’olorava la notícia, que avui s’ha fet real, la petició del Suprem al Parlament d’un suplicatori per continuar investigant.

Ara arriba quan la dic forta: veient les notícies pensava en que si jo fos el jutge i realment volgués acabar amb la corrupció en les altes esferes d’una forma ràpida i indolora, el que faria seria donar immunitat a Bárcenas, a canvi de que comencés a cantar casos de corrupció i negocis encoberts dels partits.

Més concretament, hi havia un rumor per internet, que no puc comprovar i demano disculpes si no és cert, que parlava de que Bárcenas havia amenaçat a Rajoy amb aixecar tot el que hi havia a tresoreria del partit si no el defensaven.

Sigui com sigui, la justícia a vegades sí que funciona. Avera com acaba tot plegat

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Yo me lo guiso yo me lo como
• La participació electoral
• El PSC votarà en contra de la seva pròpia moció
• Som un preàmbul