Aprofitant que aquests dies hi ha cert moviment en les altes esferes jurídiques d’aquesta Estat nostre, he estat revisant el tema dels Suplicatorios. Més concretament he fet una petita recerca dels casos de suplicatoris que hi hagut a l’Estat espanyol.
Per suposat no és una recerca pormenoritzada ni tampoc gaire científica, però per fer-se una idea i aconseguir algunes fonts de referència no està gens malament.
Primer de tot indicar que un suplicatori és jurídicament l’acte d’un òrgan jurisdiccional, sol•licitant la col•laboració o auxili, d’un jutge o tribunal superior en grau, o sol•licitant al Congrès o al Senat autorització per processar a alguns dels seus membres. Més concretament, està definida i tractada a la CE 79.
Bàsicament, serveix per demanar al Congreso o Senado que aixequi la immunitat dels seus membres, i així poder-los investigar. De fet, a la Revista de la Facultad de Derecho de la Universidad Complutense, hi ha un “emocionant” article titulat “El suplicatorio como manifestación de la inmunidad parlamentaria”. El títol m’ha cridat l’atenció.
Però no obstant això, he trobat uns quants suplicatoris anteriors, per exemple al 1848, en que el Ministerio de Gracia y Justicia demanava un suplicatorio a la reina demanant que jutges i ministres acompleixin diverses lleis sobre “presidios y casas de correción de mujeres”.
De forma més “actual”, els suplicatoris que he aconseguit trobar a l’etapa democràtica de l’Estat espanyol han estat per exemple el cas de Francisco Letamendía y Antonio Ibarguren y del senador Miguel Castells. Que van ser investigats per ser representants d’Herri Batasuna i mostrar opinions en contra del Rei. Més informació aquí (enllaç altament recomanable).
També tenim algunes de més “polítiques” com per exemple el cas de denegació de suplicatori a Fernando Chueca, un diputat centrista, o a Andrés Pedro Calero, per problemes amb l’Audiencia de Jaén. Tot per presumptes delictes més “econòmics”
L’etapa daurada va arribar amb tot el casos Gal i demés de l’etapa socialista al Gobierno central. N’he trobat discussions i més discussions sobre els suplicatoris, la immunitat i demés que podríem dedicar-hi planes i planes. Sobretot a l’any 1995. Curiosament, el següent any amb més demandes de suplicatoris, i més debat públic sobre el tema és el 2009.
Al final, estarem vivint una etapa històrica jurídicament i tot.
Per més informació, us adreço a aquest índex que he trobat al (santo) google i que m’ha servit com a font principal.
I tu, que m’expliques?
Dilluns tinc examen d’Institucions Comunitàries, una assignatura realment interessant i didàctica que he fet aquest quadrimestre. No he après de fet res de nou, ja que aquesta mateixa temàtica, la Unió Europea, l’he feta ja en altres assignatures i fins i tot amb el gurú Francesc Morata (mític gurú de la Unió Europea, és flipant comprovar la quantitat de llibres i articles que ha escrit aquest home, les seves classes són del millor que he fet a la uni). En fi, doncs que aprofitant aquesta assignatura, en que he fet més aviat dret comunitari, sota la ma de la també genial professora Esther Zapater, i dic genial perquè és de les poques que m’ha motivat realment a pujar fins l’Autònoma només per anar a les seves classes, he aprofundit en tot el referent a l’ordenament jurídic i organització de la Unió per dins. Una mirada potser diferent però molt interessant.
Tota aquesta mega introducció que de ben segur us interessa més aviat poc o res, em serveix per parlar-vos de l’enterrament, si no hi ha miracle, que la famosa Constitució Europea patirà en els propers mesos. Ja té fins i tot data d’enterrament, serà en la CIG (Conferència Interguvernamental) en que es decidirà portar a terme una reforma via Tractat. Això vol dir que enlloc de Constitució tindrem un nou tractat que modificarà l’anterior, i perquè no dir-ho, també aquesta assignatura que us comentava abans.
Aquest tractat tindrà molts dels continguts de la Constitució, malgrat això, la primera novetat és justament que ja no serà Constitució (entre d’altres coses així no caldran unes eleccions per votar-la). També com a novetats s’inclouran els temes de la política energètica i del canvi climàtic. Els temes més discutits, i no sé jo si s’acabaran solucionant, seran el de drets de ciutadania i els elements identitaris (com la bandereta, l’himne i la capitalitat) que es veu que posen nerviosos als britànics.
En aquesta línia, entre avui i demà Zapatero visita a un dels bessons polacs, aquells que pensen que els telettubies són homexuals (perdó, que fomenten l’homosexualitat) per tal de que entri en raó i no llenci per terra la cimera futura. Ho farà després d’una reunió amb Merkel, que està demostrant fusta per ser líder europea, i on s’ha demostrat, o més aviat confirmat, que Espanya sortirà beneficiada del nou repartiment de poder en el sistema de votació del Consell, cosa que diu poc a favor sobre les teories bambinianes que circulen referent al poder de convicció del nostre estimat Pezidente Zapatero.
M’estendria més, però sé que no aguantareu. Simplement destacar un fet, i és la capacitat de modernització i d’incloure nous temes en l’agenda, de reinventar-se en definitiva, que té aquesta Unió nostre. Si la Constitució ha fracassat doncs cerquem un altre camí; que la política energètica és un problema, el fiquem ràpidament en l’agenda; que el canvi climàtic ara és prioritari, també el fiquem en agenda i fins i tot arribem a un acord internacional amb ell. No sé, però potser és una de les grans virtuts de la Unió, que per molt cinisme que hi hagi amb ella, i sobretot queixes de la seva burocràcia i lentitud, amb casos com aquests es demostra ràpidament la seva increïble capacitat de reinvenció.
