“Muchos psicólogos y muchos psiquiatras han demostrado que no hay relación entre celibato y pedofilia, pero muchos otros han demostrado, me han dicho recientemente, que hay relación entre homosexualidad y pedofilia”
Cada vegada sembla més evident que l’Església no sap com sortir-se’n del tema dels abusos sexuals dels frares americans a nens i nenes. Ho dic per la sorprenent estratègia comunicativa que ahir va desplegar el número dos del Vaticà.
M’agrada, perquè és com aquelles vegades en que vols ser racional, en que estàs decidit a ser-ho, i una defensa de les teves posicions a partir de la raó i la ciència, però quan acabes la frase, i dius, que bé que ha quedat, automàticament has de fotre la frase manporrera que llenci tot al terra, el famós “y tu más”.
Personalment penso que no hi ha una relació causal entre la pedofília i ser frare, fins i tot tampoc penso que hagi una relació entre ser pedòfil i yankee, ni pedòfil i belga, de fet, penso que hi ha proporcions idèntiques de pedòfils en totes les professions en que hi ha un “contacte” directe amb nens i nenes.
La idea, en termes comunicatius, de mesclar homosexualitat i pedofília juntes en la mateixa frase a ver si cuela, és temptadora, però jo esperava quelcom més subtil que això. Almenys, no es va presentar amb els informes científics a la mà, hagués estat encara més divertit.
Això és com la corrupció als partits. En organitzacions humanes amb tantes persones, és completament normal que hi hagin fills de puta, pedòfils i corruptes (o totes tres a la vegada), per tant, amb un mea culpa, i portar als responsables davant la justícia i que paguin pel que han fet, és completament suficient per a la majoria de la població.
Al cap i a la fi, ningú és perfecte, i la gent de l’Església menys.
M’encanta aquest cartell. De fet, m’agraden una gran quantitat de cartells que he pogut observar i amb els que he pogut gaudir en aquestes eleccions americanes.
L’estratègia comunicativa d’Obama ha estat increïble, per una banda tots els elements retòrics: canvi, esperança, unitat. D’altra banda els elements gràfics també han estat molt importants, com a mostra aquest cartell que amb una simple paraula pot transmetre moltisimes coses.
Parlaria hores i hores sobre una campanya i sobre un personatge que m’apassionen des del primer discurs que vaig sentir d’ell. Una nova Amèrica comença a caminar. El gir cap a l’esquerra (en aquest cas cap a postures liberals més moderades) és un fet a nivell global i més concretament a Amèrica (tot el continent).
Ara només toca saber, si aquestes esperances i projectes, es poden dur a terme, o tot es quedarà en una gran campanya.
