.:. Vélez.Cat .:. A ras de figa » ciu

El canvi i el canvi real

Velecito — Wed, 25 Aug 2010 11:42:21 +0000

Per la percepció d’un simple observador, sembla que els dos grans partits d’aquest nostre país, estan embarcats en una lluita fratricida per apoderar-se del concepte “canvi” en la campanya de les pròximes eleccions al Parlament.

Mentre CiU pràctica “el canvi” el PSC pràctica “el canvi real”. Curiosament, tot plegat em recordava un capítol de la genial serie Sí, primer ministre, en la que justament parlaven, després un capítol amb tot l’habitual d’anades i vingudes d’aquesta serie britànica, sobre de quina forma havien de presentar un comunicat del primer ministre per la tv sobre una nova llei.

L’assessor del primer ministre li deia que, si el que volia era anunciar molts canvis però que en realitat no faria res, posarien un decorat modern, amb moltes referencies al canvi, i que en el discurs no pararia de parlar d’això, del canvi, de les noves oportunitats i de com serie de magnific tot després. Però que si enlloc d’això el que volia era canviar realment les coses, ficarien un decorat antic, sobri i tradicional, i en el discurs parlarien de tranquil·litat, de processos i de normalitat.

Tot plegat, em recorda molt a les campanyes de CiU i del PSC, ja que en el fons, cap dels dos volen canvis. El PSC, un partit sense ideologia, l’únic que vol és que tot quedi igual a les eleccions, per poder optar a governar de nou. Per la part de CiU, també no volen canvis en les tendències, juguen constantment al el ho canviarem tot però no canviarem res, perquè ni ells mateixos saben que volen més enllà de governar.

Conclusió: que todo cambie para que no cambie nada…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Ja tenim aquí les eleccions al Parlament de Catalunya

Velecito — Sun, 01 Aug 2010 08:30:27 +0000

Amb l’anunci del President Montilla de la convocatòria d’eleccions el proper 24 d’octubre, ja és oficial quelcom que tots teníem present, i és que l’actual legislatura està completament agònica.

Segons la darrera enquesta del CEO, Convergència i Unió partiria amb avantatge respecte del PSC; que com era d’esperar es desploma considerablement. Però lluny dels coets que ja se senten per part de la gent de CIU, cal destacar, que les enquestes els hi donen justament els mateixos que van obtenir en les darreres eleccions, per tant, aquí l’interessant és saber qui són i on va el vot dels eleccions del PSC, i també d’ERC, que cau considerablement.

Per tant, les tendències marcan que una gran part de l’electorat del PSC no està d’acord amb tot el que ha passat amb la sentència de l’Estatut ni amb la política general.

També tenim l’efecte del 20J, tot i que encara no està dins de les enquestes i no podem saber el seu efecte real, sembla que un part de l’electorat d’un PSC sense ideologia i ERC, no està només molest amb la forma de governar del Tripartit, ja que això simplement faria que obtesin per CIU, si no que estan buscant una opció, que representi el crit de independència que es va escoltar en la manifestació, aquest xup xup constant que venint sentint de fa mesos.

Ara toca esperar, i veure realment quines són les opcions de cara a les eleccions, i que ofereixen, en referència a l’encaix amb Espanya, cadascú dels partits.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Som un preàmbul

Velecito — Sat, 17 Jul 2010 09:59:12 +0000

Ahir, al Parlament, els polítics catalans de nou van demostrar la seva perícia, recolzant una moció en que significaven que Catalunya és un preàmbul.

Un preàmbul, aquella part en un llibre que ningú es llegeix, aquella part d’una llei que no cap mena de valor jurídic. Per tant, els polítics catalans ens han dit que Catalunya no ha de ser escoltada, i que Catalunya és aquella part de les coses que ningú mira ni té valor.

És un gran missatge per enviar a Madrid, per demostrar la nostra fermesa davant les injustícies. Però per sobre de tot, és una demostració de la inoperància de l’actual Parlament.

Està clar, que calen unes eleccions el més aviat possible. No perquè l’actual Parlament tingui una disposició de forces que no permeti tirar endavant lleis. Perquè, algú recorda que CIU i ERC fan majoria al Parlament? Perquè no van mobilitzar-se i pactar entre ells un comunicat unitari més fort i contundent?

Penso, que el gran problema de Catalunya no és el Tribunal Constitucional, sinó l’odi entre ERC i CIU, em sembla que fins que aquests dos partits superin les seves diferències i comencin a treballar plegats no farem res de bo.

Ara toca, quan tant uns com els altres es llencen els ganivets, i diuen, l’un de l’altre, que no són capaços de treballar perquè bla bla bla bla.

A vegades, cal deixar les pors i les manies de banda, per treballar per un bé comú, i més, quan tot el teu país t’ho està demanant.

Que prenguin nota, després el dia de les eleccions que no es sorprenguin dels resultats.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

I si fóssim una nació?

Velecito — Wed, 30 Jun 2010 09:30:28 +0000

És evident que les eleccions Catalunya marquen i molt la resposta dels partits polítics catalans, malgrat això, em crida l’atenció la resposta d’alguns d’ells.

El problema de debò és l’encaix de Catalunya amb Espanya. Ha estat així de forma històrica. A Espanya, és usual pensar que la transició va saber encabir-ho tot en un gran pacte, i que les autonomies és la màxima aspiració de Catalunya. Aquesta visió, queda completament descatalogada, al veure com el mateix PSC aposta per un altre model.

El següent pas va ser el federalisme, Maragall, i ara Montilla, defensen una Espanya plural i federal, on una hipotètica nació catalana tindria cabuda, una Espanya que respectés les singularitats catalanes, i que aquesta fos part i motor de l’Estat.Tot plegat sona molt bé, però Espanya ha demostrat que no pensa acceptar això.

Per altre banda, tenim CiU, que ara, sembla el paladí del concert econòmic, per tant, el tope que els catalans volem, és poder administrar els nostres propis recursos. Amb el concert econòmic, el problema de Catalunya estaria solucionat.

Però, i si en el fons, som una nació? Vull dir, si realment l’Espanya federal no ens sedueix i no és possible, i l’estat de les autonomies tampoc és suficient, i tampoc ens sedueix el concert econòmic, voldrà dir que el independentisme no és quelcom sorgit per art de màgia?

Potser, és que simplement, hem arribat a un moment en la història, en que l’Estat espanyol com a projecte ja no és suficient. Que necessitem altres horitzons, i aquests horitzons són justament un Estat propi, i per tant, la independència.

En el fons, al final serem una nació i tot…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Nou panorama electoral a Barcelona

Velecito — Mon, 31 May 2010 09:30:08 +0000

Enquesta de La Vanguardia que fa bones les prediccions de pujada de CiU i descens del PSC. Tot i que l’enquesta es va fer entre el 24 i el 27 de maig, les tendències es veuen clares.

Molt interessant sobretot pel fet de que ERC no em queda clar que apostés per un Govern tripartit, de fet Portavella va sortir-ne d’ell, per tant, a Barcelona podríem tenir un govern CiU-ERC, aquell tant demanat des de les eleccions del 2003.

No cal que esmenti els problemes que té Barcelona, ni tant sols la gran consulta de la Diagonal… penso que s’explica per si sol tot plegat.

Podrà CiU trencar l’alcaldia ininterrompuda del PSC des del 1979?

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Vota a qui et roti

Velecito — Fri, 07 Mar 2008 19:01:02 +0000

Aquest tema sol posar-me dels nervis. Aviam, tots els vots són sempre útils, en tant que una democràcia mesura la seva qualitat entre d’altres factors pel seu percentatge de participació.

A la gent en temps electorals se’ls tracta com si fossin imbècils, i a vegades per la infecció dels mass media i dels nostres àmbits relacionals acabem entrant en una mena de paranoia esquizofrènica que ens porta a fer afirmacions i accions estúpides que no faríem en condicions normals.

Per exemple el votar als dos partits grans perquè la resta de partits no són útils. Cal recordar que el nostre sistema és parlamentari, per tant nosaltres els pobres electors no votem a un President, sinó a una cambra legislativa que escollirà i recolzarà un Govern.

Justament per aquest bipartidisme asimètric que tenim muntat, els partits minoritaris es tornen prioritaris en el Congreso, ja que són ells els que poden decantar cap a una o altra banda el resultat final, tant del Govern com de les lleis que vulgui aprovar en el Congreso.

De fet, la forma més activa d’aconseguir que els Governs es mullin és votar partits minoritaris. Estem parlant d’un empat tècnic entre PP i PSOE, per tant Esquerra amb que tregui només la meitat d’escons que va treure en les anteriors eleccions serà vital per a recolzar el govern i podrà esdevenir més influenciable en el Govern i les lleis que ara mateix. Aquest cas és pot extrapolar al tercer partit en el Congreso, que és CiU, sense cap mena de dubtes serà qui realment guanyarà les eleccions, al ser la peça clau de governabilitat durant la legislatura.

Així que si us plau no us comporteu com estúpids, aneu a votar i voteu a qui us roti, al candidat que us mola més, el partit minoritari de torn que tot i tenir 2 escons al Congreso fa discursos coherents i que et molen.

Vota a qui et roti, que el teu vot serà útil, els hi agradi o no.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo